Diu la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, que cada manifestació independentista de la Diada és diferent. I té raó. En els darrers tres anys, s'ha viscut una definida per l'absència d'activistes en el context de la pandèmia que el 2020 va fer impossible cap mobilització massiva; una que va superar les expectatives d'assistència amb la mascareta encara obligatòria; i ara una darrera, aquest pròxim 11 de setembre, en què, per primer cop en anys, no hi serà el president de la Generalitat. I és que aquesta setmana prèvia a la gran manifestació unitària de l'ANC per la Diada 2022 s'ha vist marcada, precisament, per la polèmica que ha generat l'anunci de Pere Aragonès que no participarà a la mobilització perquè va "contra els partits i no contra l'Estat". També el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha seguit aquesta línia, alertant que és "excloent". Per contra, Junts ha marcat perfil anunciant que tota la seva plana major, consellers inclosos, hi seran; tampoc la CUP no fallarà a la cita. Una controversia, però, involuntària per a Dolors Feliu, que s'ha defensat enfront les acusacions traient ferro i cridant a una gran mobilització. La presidenta de l'entitat independentista acull a Barcelona un equip d'ElNacional.cat, per parlar sobre tot plegat. A pocs dies per la Diada Nacional de Catalunya, la seu de l'ANC bull amb activitat.
Diada 2022: Com serà? Tot el que se sap de la manifestació de l'11 de setembre
Manifestació 11 de setembre a Barcelona: Recorregut per la Diada 2022
Ens trobem a les portes de la Diada, la primera amb vostè al capdavant de l'ANC. Com ha estat l'experiència d'organitzar la manifestació?
L'experiència és molt bonica, però també és molt trepidant. Vam arribar al Secretariat Nacional tots els que som nous en un moment en què ens deien 'Ja aneu tard' per preparar l'11 de setembre, amb la sort que l'anterior Secretariat ja ens havia preparat coses, tenia coses pensades, havia aixecat un munt de treball. Aprofitant l'experiència de l'any passat vam fer un bon traspàs, i amb això hem posat tot el possible i tot el que està a les nostres mans perquè la gent tingui un 11 de setembre amb tot el que convé perquè puguem ser molts i moltes, i, per tant, que puguin expressar la seva voluntat d'independència i la nostra voluntat de fer de Catalunya un estat independent.
L'any passat, la manifestació va aplegar unes 400.000 persones, una xifra superior a la que s'esperava. Enguany també hi haurà una sorpresa positiva?
Esperem que sí, perquè la gent hi és, té ganes de fer coses. De vegades estan enfadades o no veuen una sortida clara, però sí que volen la independència. Esperem una molt bona afluència.
Però sí que sembla haver-hi una certa desmobilització entre l'independentisme.
Creiem que ja hem arribat a un punt de tocar fons. Hem passat molts anys de repressió, amb una pandèmia que també ens ha mantingut a casa. És un bon moment per reprendre i tornar a sortir al carrer perquè no hem acabat, perquè la independència està per fer, i la independència és perfectament possible i factible. Només depèn de nosaltres tirar-la endavant. Vull ressaltar que fa pocs dies vam rebre una molt bona notícia del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides declarant que la suspensió dels polítics independentistes el 2017 va ser totalment contrària als drets fonamentals. I és que una independència feta en democràcia i pacíficament ha de poder existir dintre d'un món en què els principis democràtics imperin.
S'estan organitzant autocars per portar gent a la manifestació des de tots els punts de Catalunya.
La setmana passada ens estàvem movent al voltant de 100 autocars, les quals ja eren xifres més o menys similars a altres anys. Ara estem al voltant dels 150, és això el que tenim sobre la taula.
Creiem que ja hem arribat a un punt de tocar fons, és un bon moment per reprendre i tornar a sortir al carrer
I, pel que fa a termes més generals, quina assistència preveieu assolir?
No tenim les xifres com altres vegades perquè aquest any no cal inscriure's. Sí que hi ha una previsió de trams aproximats perquè així la gent pugui reunir-se per zones de Catalunya i aquells de les mateixes contrades pugui trobar-se. Com que no cal inscriure's no tenim les xifres que teníem altres vegades. Sí que és veritat que pensem que cada situació és diferent i que les comparacions són odioses, que som nosaltres els que ens hem de comparar amb nosaltres mateixos. Es diu que un 3,5% d'una població activista real que vol canviar les coses és insuportable pel seu govern, i aquesta és una xifra que moltes vegades surt als carrers de Catalunya. Ens hem de valorar nosaltres mateixos, i no fer comparatives d'altres moments perquè cada moment ha estat diferent. Ha estat diferent el moment de la pandèmia del de la màxima pujada del procés i del que ens recuperàvem de la repressió, que encara la tenim a sobre intentant fer-nos por. Però el pas cap a la independència l'hem de fer nosaltres mateixos perquè ningú no ens el farà. I, si no estem d'acord amb els partits, amb un tuit aïllat no farem res. El crit que val és el de l'11 de setembre.
En altres ocasions, les manifestacions han tingut un component més festiu. Aquest any, en canvi, el missatge que es vol transmetre és que ens hem de posar seriosos?
Aquesta és una mica la idea. Enguany tenim el color negre a la samarreta, que no l'havíem portat mai, un color que és reivindicatiu i de lluita, sense rendició, un color que moltes forces ja fan servir per mostrar aquesta reivindicació seriosa i l'afany de lluita. Totes les manifestacions han tingut un esperit diferent, i aquesta també el té, amb un tret no tan festiu, sinó que molt més reivindicatiu i seriós, de 'volem fer-ho'. I si els partits no s'hi posen doncs haurem de prendre mesures per ser nosaltres els que, amb el suport de la gent, puguem fer la independència des d'un punt de vista de mobilització democràtica i pacífica.
Així, la importància d'aquesta Diada és que la gent torni a mobilitzar-se i recuperi el protagonisme de les mans dels partits?
Evidentment, la gent ha de recuperar la força i les regnes de l'independentisme per manar que es faci. Els partits estan on són precisament gràcies al vot de la gent, i és la gent l'element important. Els partits no són res sense la gent, i, per tant, la gent ha de ser conscient d'aquest poder que té. Els partits veuran una sèrie de votants que es manifesten i diuen el que volen molt específicament, i que criden per una finalitat per la qual ja van exercir el seu dret a vot. L'independentisme i els partits independentistes estan on són precisament perquè van parlar d'independència i van dir que farien la independència. Si no sortim a demanar això al carrer, evidentment ens estarem deixant representar per unes polítiques que en aquest moment no tenen la independència sobre la taula.
La gent no estarà al costat dels polítics per anar fent polítiques de 'qui dia passa, any empeny' sense aconseguir l'objectiu pel qual van ser votats, que és la independència
La manifestació d'aquest any, doncs, va contra els partits?
Jo no diria 'en contra' perquè ells també tenen el seu programa cap a la independència. Però sí que volem esperonar-los i dir-los de manera molt clara que, si no ho fan, la gent no estarà al seu costat per anar fent polítiques de 'qui dia passa, any empeny' sense aconseguir l'objectiu pel qual van ser votats, que és la independència.
Quina posició han d'ocupar els representants polítics a la manifestació?
Els polítics són ciutadans i ciutadanes d'aquest país. Molts d'ells de manera personal han manifestat públicament que volen la independència. Ells també estan convidats a venir a la manifestació de l'11 de setembre, però com a persones que són, com a gent que vol la independència. Creiem que és precisament la gent que ha de demanar la independència, i els partits no han de tenir un lloc en aquesta manifestació més que com a persones que també la volen. Entenem que és la força de la gent la que ha de ser la protagonista.
Aleshores, la idea principal darrere de la mobilització és la voluntat de pressionar els partits.
Algú al darrere que els diu clarament 'Si no ho feu vosaltres, ho farem nosaltres. No us penseu que tindreu el nostre vot captiu per sempre'. Fins ara, hi havia la idea de queixar-nos davant els partits, però hem arribat a un moment en què diem 'No ens quedarem esclaus del que vosaltres decidiu, sinó que sorgiran noves opcions'. Trobarem la manera de fer que el vot serveixi per fer la independència, si és el que vol la gent, si és el que vol l'activisme, si és que la gent surt l'11 de setembre i tenim una determinació clara de la població.
Un intent per pressionar els partits que ha portat el president de la Generalitat a no assistir a la manifestació. Us va sorprendre que se'n desmarqués?
L'Assemblea molts cops ha estat crítica amb el que s'està fent en la manifestació de la Diada, ha empès perquè es fes la independència. Per tant, aquest to crític hi és sempre. Abans d'anunciar-ho, ja va començar a dir que s'ho estava pensant i finalment va dir que no. Però no sabem gaire bé com s'ha articulat tota aquesta polèmica, que és una mica estranya tenint en compte que aquest esperit crític sempre ha inspirat les manifestacions de l'11 de setembre. I precisament avançàvem per això, per aquest esperit crític i contundent, aquest missatge cap als partits, i més quan porten la independència al seu programa.
Altres anys el missatge de l'ANC també ha estat dur amb els partits. No és un plantejament totalment nou.
Clar, l'any passat recordo que Elisenda Paluzie va reclamar 'Facin la independència', unes exigències molt clares que també qüestionaven les estratègies que s'estaven portant a terme. La Carme Forcadell va dir 'President, posi les urnes' quan era presidenta de l'Assemblea, i també es feia una crítica molt gran i es posava la independència al davant de tot per fer-la efectiva. Aquesta és la idea. Tothom que vulgui la independència estem cridats a anar a la manifestació per demanar-la. És la nostra força, i si no fem això semblarà que l'independentisme es desinfla i en realitat som al carrer demanant la independència perquè la volem real.
El que volem és fer la independència, no la volem com un somni sinó com una realitat
L'ANC té previst canviar el missatge de la manifestació perquè Pere Aragonès i el lideratge d'ERC hi sigui?
No, el nostre sentit crític sempre hi és. Cridem a tothom a participar en la Diada, però el nostre sentit crític amb l'autonomisme actual hi és, i hi serà també l'11 de setembre. La manifestació és per fer la independència i per empènyer perquè es faci.
Per què creieu que el president diu que la manifestació va "contra els partits" i que és '"excloent"?
La manifestació critica l'estratègia dels partits. Això és així. Però no és excloent de cap persona que vulgui la independència. El que volem és fer la independència, no la volem com un somni sinó com una realitat. La manifestació és crítica, però no excloent. Vol fer efectiva la independència, i totes aquestes persones hi estan cridades.
Aleshores, a què es deu que ERC se senti incòmode amb la mobilització mentre que Junts hi serà?
Nosaltres no volem entrar en aquestes valoracions i polèmiques. Volem que tots els independentistes vinguin a la manifestació perquè és el dia de la gent, el dia de l'independentisme de carrer. Ja no volem entrar més en aquesta mena d'espirals que no sabem ni per on passen.
Aquesta Diada hi haurà concentracions a diferents punts a la tarda, amb la manifestació de l'ANC, la de l'Esquerra Independentista i els concerts d'Òmnium a la mateixa hora. Preocupa que això pugui debilitar l'independentisme en la seva reivindicació?
Això ja fa un temps que està passant, i entenem que tot forma part de les ganes de sortir, de fer tot el que hàgim de fer per la independència. Nosaltres, des de l'Assemblea, organitzem específicament la manifestació perquè hem estat creats per una sola finalitat, que és assolir la independència. Hi ha altres organitzacions que tenen finalitats culturals, de difusió... Nosaltres el que fem és intentar que hi hagi aquest moment reivindicatiu, que estigui tenyit d'aquesta reivindicació per la independència de Catalunya, i posar-hi tots els elements necessaris perquè la gent s'identifiqui amb aquesta reivindicació i surti al carrer a expressar-la.
Creieu que hi ha risc que, com ha passat altres anys, la ràbia que sent la gent pel context polític porti a la violència als carrers?
L'Assemblea crida sempre al pacifisme. La mobilització s'organitza sempre des de les màximes premisses pacifistes, i aquesta és la premissa de l'Assemblea. Dit això, si hi ha elements de violència, les persones responsables de fer-la no seran de l'Assemblea i tothom és prou conscient per saber que no podem arribar a la independència de manera violenta. No em consten actes violents de persones en manifestacions de l'Assemblea, hi pot haver hagut algun desperfecte mínim, alguna empenta o que en algun moment algú empenyi una tanca, però tot això està molt lluny de parlar de violència com s'entén a la resta del món.
Deixant enrere ja la Diada, com d'important serà el cinquè aniversari de l'1 d'octubre per reivindicar l'independentisme?
L'1 d'octubre és molt rellevant per a nosaltres i tots els independentistes. Va ser un moment en què ens vam reconèixer com a poble i vam votar que volíem la independència de manera molt majoritària. Entenem que és un moment tant simbòlic com real per a la ciutadania. Com que va ser tan important i tan viscut, tan recent en la memòria de les persones, i té tanta història personal al darrere, hi ha molta celebració per tot el territori. Les entitats ens hem agrupat per fer un acte el mateix dia 1 a la tarda, i també l'Assemblea farà un petit acte simbòlic al matí. L'1 d'octubre seran moltes coses, com ja ve sent des del 2017, el 2018 i el 2019. Des d'aleshores, per tot el territori s'han fet moltes places 1 d'octubre, molts ajuntaments han declarat festa local l'1 d'octubre, i és, per tant, una festa molt sentida que serà la segona part de la reivindicació. Cada cop afegirem més actes i moments importants per fer-nos sentir. Fem l'11 de setembre, mirem com reaccionen els polítics i el món, i al cap de tres setmanes tenim una segona ocasió per reblar-ho que serà l'1 d'octubre. Si ja no sortim l'11 de setembre, serà difícil fer aquest entrepà d'alliberament nacional que ha de ser la Diada i l'1 d'octubre.
Abans mencionava la resolució del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Confia que l'Estat reaccioni a la sentència?
M'ha semblat sentir la ministra de Justícia, Pilar Llop, dir que entenien que havia de tenir algun efecte aquest dictamen de les Nacions Unides, i que eren conscients que havien de modificar la llei d'enjudiciament criminal per no suspendre càrrecs electes abans d'una sentència, així que estan pensant clarament que hi ha d'haver algun efecte. També hi ha pendent la modificació del delicte de sedició, i recordem que tenim al Parlament de Catalunya una previsió de suspensió de càrrecs electes que acaba de patir, per exemple, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, abans de sentència. Segurament, aquesta també hauria de ser modificada dintre de les institucions catalanes, en el reglament del Parlament de Catalunya.
Com condemna l'informe de les Nacions Unides, creieu que Borràs també ha estat apartada injustament abans que hi hagi sentència?
Exacte, una mica. Això d'apartar un càrrec electe, escollit per la ciutadania, quan encara no hi ha sentència, és un dels punts que tracta aquesta resolució de les Nacions Unides. Entenc que aquí hi hauria d'haver un replantejament del Parlament, perquè realment és un cas que posa negre sobre blanc i que és prou contundent per dir que això vulnera els drets fonamentals dels representats i dels representants. S'escull una persona i aquesta perd les seves responsabilitats com a representant quan ha tingut un fort suport de la població.
Però la suspensió de Borràs va ser seguint el reglament del Parlament. Caldria canviar-lo, doncs?
Sí, amb aquesta revisió de les Nacions Unides sembla que hi hauria d'haver una revisió de fons del reglament del Parlament en aquest sentit.
Precisament, el cas de Borràs ha portat a noves picabaralles entre els partits independentistes.
L'Assemblea no vol entrar de cap manera en aquestes picabaralles que només demostren a la població que no s'està per un projecte comú, per la independència. El que és veritat és que de cap manera es pot suportar que l'Estat espanyol continuï traient del nostre Parlament i de les nostres institucions els presidents, diputats, les Meses de la cambra... Això no és admissible, i només s'aturarà si hi ha un projecte per la independència. No amb picabaralles o amb acusacions creuades, sinó amb un projecte per la independència que es tiri endavant.
Si sortim als carrers i se sent la veu de la gent a favor de la independència, els partits començaran a ser conscients que això ha de ser així
La setmana passada, Junts denunciava que el Govern no estava avançant cap a la independència i donava el termini d'un mes per revertir aquesta situació. Preveieu algun canvi de tendència en aquest període?
Tant de bo. A mi, tot el que fos un canvi de tendència i un redreçament cap a fer un projecte amb la independència sobre la taula seria una magnífica notícia. I potser és esperançador que això passi en un moment en què hi ha l'11 de setembre i l'1 d'octubre. Si sortim als carrers i se sent la veu de la gent a favor de la independència, els partits començaran a ser conscients que això ha de ser així. Però que no es quedi només en paraules, perquè ens tenen acostumats a moltes declaracions en què no hi ha res al darrere i acabem escaldats de les seves paraules.
I pel que fa al debat política general, Pere Aragonès diu que vol formular una proposta més "àmplia i inclusiva" de l'autodeterminació. Enteneu què vol dir?
No entenem a què es refereix. Nosaltres creiem que la independència ja es va votar l'1 d'octubre, però evidentment qualsevol pas cap a l'autodeterminació a través d'un vot ha de permetre que ens tornem a pronunciar sobre la independència. No ens val una reforma de l'Estatut o continuar amb l'actual autonomisme. Sobre la taula ha d'haver-hi la independència, sigui com sigui, i això és l'únic que ens val. Ja sabem que l'Estat espanyol no està disposat a permetre un altre referèndum com l'1 d'octubre, i ho ha dit per activa i per passiva. Per tant, no entenem quin altre tema es pot proposar. Hi podria haver un altre referèndum d'autodeterminació, el qual implicaria un gran sacrifici de l'independentisme, però tot el que sigui avançar sense l'opció de la independència sobre la taula per nosaltres no és parlar seriosament d'autodeterminació.