Gir de guió. La història s'ha tornat a repetir aquest dissabte, quan Dolors Feliu ha estat declarada presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'activista i advocada, amb una llarga trajectòria en el moviment independentista, ha aconseguit fer-se avui amb el principal càrrec de l'entitat, avançant Jordi Pesarrodona. L'activista i pallasso va aconseguir imposar-se en la votació popular dissabte passat, amb 2.306 vots, enfront dels 2.188 de Dolors Feliu, que va acabar en segona posició. Ara bé, aquelles eleccions només servien per a escollir els membres del nou Secretariat Nacional, i ha estat aquest òrgan director que ha escollit els nous càrrecs de l'Assemblea, posant fi, així, a l'era d'Elisenda Paluzie.
Amb tot, Dolors Feliu s'ha acabat imposant avui amb una contundència força evident. Els secretaris nacionals s'han reunit aquest dissabte durant tot el matí a Vilafranca del Penedès, i ho han fet per discutir els nous càrrecs de l'entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. Finalment, la majoria dels 69 membres presents han optat per atorgar la seva confiança a Dolors Feliu, que s'ha emportat 48 vots. En canvi, Jordi Pesarrodona només n'ha obtingut 16, mentre que hi ha hagut quatre vots en blanc i un de nul. L'advocada, doncs, ha aconseguit la majoria de dos terços en primera volta, per a ser proclamada nova presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. D'altra banda, el debat per a la vicepresidència ha estat molt més discutit, i finalment s'ha optat per a repartir-lo entre dos noms: Pesarrodona ostentarà el càrrec durant el primer any i Uriel Bertran ho farà durant el segon. Jordi Domingo serà el secretari i Josep Pedrol el tresorer.
La nova presidenta, Dolors Feliu, s'ha mostrat il·lusionada amb el seu nomenament, i ha remarcat que el repte per a la nova direcció de cara als pròxims dos anys és avançar cap a "l'horitzó de la independència". "Fins ara hem viscut en un núvol cap a la independència, un temps marcat per la repressió, per la Covid i després de l'1 d'octubre. Ja portem gairebé cinc anys", ha remarcat. Davant d'aquesta realitat i aquest temps d'espera, és l'hora de tornar a agafar iniciativa, ha continuat. "Hem de fer-ho sobre els fonaments que ens ha posat l'anterior Secretariat, que ha fet una feina ingent mantenint la flama de la independència. Hem d'agafar aquest relleu i fer-la efectiva", ha advertit.
Qui és Dolors Feliu?
Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964), activista i advocada, és de fet qui millor es posicionava de sortida per a guanyar les eleccions de dissabte passat, si bé s'ha acabat imposant ara. Va ser lletrada de la Generalitat, havent estat directora dels Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la institució durant vuit anys, entre 2011 i 2019. També ha tingut experiència política, amb militància a Convergència Democràtica de Catalunya i al PDeCAT entre 2008 i 2018, i es va presentar a la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 2015. Recentment, ha destacat pel seu activisme a la mateixa Assemblea i al Consell per la República, que va abandonar fa només unes setmanes per a prioritzar la seva cursa a rellevar Paluzie. Més enllà, ha estat professora de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, i ha publicat diversos llibres de temàtica independentista, com ara Manual per la independència el 2013 i Octubre al carrer el 2018.
Es repeteix el cas de 2015 i 2016
L'experiència de les anteriors eleccions, des de la fundació de l'Assemblea el 2010, obria la porta a qualsevol escenari avui. Carme Forcadell va ser elegida presidenta després d'acabar en cada ocasió com la candidata més votada per les bases. Ara bé, les sorpreses van arribar el 2015 i el 2016. En el primer any, va ser l'escriptora i traductora Liz Castro qui va imposar-se als comicis, amb 5.093 vots, però finalment va ser Jordi Sànchez, que havia acabat en quarta plaça amb 4.640 vots, qui va acabar sent nomenat president. L'any següent, mateix escenari: Castro va tornar a guanyar-li la partida a Sànchez, aquest cop per una diferència molt més ajustada (4.071 a 4.005), si bé va ser el segon posicionat qui va tornar a fer-se amb el lideratge de l'Assemblea. Elisenda Paluzie va recuperar la 'normalitat', sent elegida a la presidència després de guanyar les eleccions els dos cops. Però tot plegat ja demostrava que l'escenari d'aquest dissabte, tot i la victòria de Pesarrodona fa una setmana, es presentava totalment obert. Finalment, s'ha complert aquesta predicció.
Línies a seguir per la nova presidenta
A finals de març, va aprovar-se el nou full de ruta per a l'Assemblea, que marcarà els principals reptes a seguir per a la nova direcció de Dolors Feliu. Una de les apostes més destacables en el nou document és sobre l'impuls d'una llista cívica per a les pròximes eleccions, una proposta que ja va remarcar la presidenta Paluzie fa dues setmanes en una entrevista amb ElNacional.cat. El text de la ponència posa ben clar que no és una opció que l'Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions, però sí que planteja l'impuls d'una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents del Parlament per fer la independència. En l'entrevista, Paluzie va mantenir que si no hi ha un "gir radical" en la direcció de l'actual Govern i del moviment independentista en general, s'estaria "obrint un espai" per a aquesta llista.
El text també demostra que els socis volen reforçar l'aliança de l'ANC amb el Consell per la República. De fet, tres de les sis esmenes aprovades se centren en aquesta matèria. Els electors, doncs, han apostat per "establir vincles de cooperació amb el CxRep, en coordinació amb el recentment creat Ministeri lliure d'exteriors, generant una sinergia de col·laboració en una mateixa direcció". El text d'una altra esmena aprovada advoca per "coordinar l’acció exterior de l’Assemblea i l’acció exterior del CxRep". I encara una altra busca "incentivar, promoure i facilitar el registre al Consell per la República entre els socis, simpatitzants i la ciutadania en general". I també carreguen contra la taula de diàleg, amb una frase que no deixa marge per als dubtes: "La taula de diàleg reforça i cohesiona l'Estat espanyol internament i el legitima internacionalment".