La reforma del Codi Penal anunciada la setmana passada pel president espanyol, Pedro Sánchez, no ha estat exempta de polèmica. La mesura, que ha suposat la derogació del delicte de sedició i la seva substitució pels desordres públics agreujats, ha estat celebrada i reivindicada com una victòria per ERC i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Però en el món de l'independentisme, els republicans s'han quedat pràcticament sols. Malgrat reconèixer que eliminar la sedició és positiu, ara afloren els dubtes sobre què implicarà realment la nova modificació. A nous conceptes com la intimidació o l'increment de la pena mínima de presó, s'hi sumen els interrogants al voltant de què comportarà tot plegat per als líders independentistes exiliats i tots aquells que ja han estat condemnats, així com els activistes de base [pots observar els canvis en aquest enllaç]. Des del primer moment, l'Assemblea Nacional Catalana ja ha alertat que la modificació tan sols pretén "castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament els fets de l’1 d'octubre", i ja ha convocat una manifestació que vol ser "transversal" per reunir sectors de l'independentisme i dels moviments socials contra els desordres públics. Un equip d'ElNacional.cat parla amb la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, que també és jurista i advocada de professió amb experiència en diversos alts càrrecs a la Generalitat, per conèixer quines conseqüències tindrà la reforma.
És bona la derogació de la sedició?
Si només parléssim d'una derogació de la sedició, evidentment seria una bona notícia. És un delicte que no està vigent als codis penals moderns i democràtics, i és una rèmora del passat que trenca amb els drets fonamentals de protesta. Ara bé, aquesta derogació ve acompanyada de la modificació dels desordres públics, i ens fa pensar que aquí hi ha hagut alguna cosa. Quin sentit té, alhora que fas la derogació, posar tota una sèrie de coses als desordres públics? Es veu que l'operació no ha estat aïllada, que ho fan alhora precisament perquè no volen despenalitzar les accions de l'octubre del 2017.
Als nous desordres públics hi entra el concepte d'intimidació, que substitueix l'amenaça de violència. És un perill per a les mobilitzacions?
La intimidació real per causar objectivament una amenaça de violència, com algú que intimida amb una arma blanca, té sentit. Però aquí hem posat el crit al cel perquè la jurisprudència d'aquest país ha fet servir aquesta paraula, la intimidació, en les manifestacions del 20-S, així com les "miradas de odio" i els "me intimidaba la masa" per equiparar-ho a amenaces. Aquí ve la interpretació que ens fa tenir molts dubtes sobre si això pot ser favorable a la situació actual envers els drets fonamentals de protesta.
La reforma del Codi Penal incorpora l'experiència del moviment independentista
Pel que fa a la pena mínima, passa d'un any a tres, i s'obre la porta perquè la gent condemnada no eviti la presó.
Avui existeixen acords entre la Fiscalia i la defensa. I, d'acord amb l'article vuitanta de codi penal, el jutge pot suspendre l'execució de la pena quan és menor a dos anys. Però ara mai podrà fer-ho. Això, en el món independentista, amb les detencions i imputacions per protestes que hem patit, era molt freqüent. El canvi ens deixa en molt mala posició.
I es manté la prohibició d'incitar amb missatges l'alteració de l'ordre públic, si bé amb altres paraules. És el punt amb què es va acusar Tamara Carrasco.
Es manté de forma dissimulada, parlant de provocació. Són termes molt ambigus que no haurien de ser problemàtics, però si mirem la jurisprudència s'ha utilitzat per dir que s'atemptava contra l'ordre públic. En canvi, la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) distingeix molt bé que el dret a manifestació es pot produir, i si la finalitat és pacífica, com sempre són les manifestacions independentistes i les de l'ANC, i són dintre del marc democràtic, qualsevol aldarull o conducta negativa no és imputable a la convocatòria, sinó que només de manera particular a la persona que practica l'il·lícit. Preocupa la deriva d'aquestes conspiracions que es relacionen amb una simple convocatòria de manifestació i un delicte que és de finalitat, i no de resultat.
Les paraules que s'utilitzen són genèriques, doncs. És deixa marge d'interpretació al jutge?
Evidentment. I el que preocupa és d'on venim, perquè si això passés en un Estat molt respectuós amb les manifestacions independentistes... Però portem cinc anys amb milers d'encausats. I, a més, es produeix al mateix moment que es treu la sedició. No es pot dir que no està relacionat si té lloc el mateix dia. Es proposa l'abolició de la sedició però es manté que si multitud, que si intimidació. I amb el mateix preàmbul de la llei, que reconeix que s'utilitzen conceptes que venen de la sedició, precisament els que ens han portat aquest capteniment tan gran contra drets fonamentals i que han encausat tanta gent en manifestacions de l'1 d'octubre del 2017 i més enllà. És molt alta la repressió davant dels tribunals a partir de la formulació d'ordre públic i de sedició.
ERC diu que amb el canvi es dificulta l'aplicació arbitrària del Codi Penal. És així o al revés? Perquè sembla que s'hagi adaptat l'experiència del procés al reglament.
És molt evident. El terme de la multitud, els conceptes de provocació, d'intimidació i l'increment de la condemna mínima pels desordres públics agreujats... Tot plegat sembla molt evident.
Precisament, el nou Codi Penal obre la porta a la inhabilitació de càrrecs electes i penalitza el bloqueig de vies públiques i l'ocupació d'edificis públics.
Hi ha qui diu que abans ja es podia penar, però no es deia expressament al títol. No es parlava d'obstrucció de via pública, d'ocupar instal·lacions o edificis, de multitud, de provocació ni inhabilitació. Tot això són uns conceptes que s'introdueixen de nou, i molt relacionats amb la nostra experiència del moviment independentista. Tot i que pot afectar molt bé, i ho farà, la resta de moviments. El més greu és que afecta el dret fonamental de protesta i de manifestació, perquè cita a l'exposició de motius el dret de reunió i la llibertat d'expressió, però no el de manifestació, quan és evident que aquest serà el més perjudicat per la regulació.
La manifestació contra els desordres públics ha de ser un front transversal perquè afecta l'independentisme i els moviments socials
El remei a la sedició és pitjor que la malaltia?
El fet de treure la sedició de l'ordenament és una acció que ja venia demanada pel Consell d'Europa, i que s'ha vist evidenciada per la negativa dels Estats europeus de fer les extradicions en base a la sedició per la manca d'equivalència d'aquest delicte en altres ordenaments europeus. És un delicte que a l'Estat espanyol, i més després dels indults, ja no li servia per res, no el podien fer servir de cara endins ni de cara enfora. Aleshores està molt bé, però s'han endurit els desordres públics que s'apliquen a la gent de base que va a les manifestacions, i ho trobem deplorable. És tot aquest activisme el que en sortirà perjudicat.
Parlem ara de l'exili. ERC confiava que la modificació del Codi Penal facilitaria el retorn dels exiliats, però Marta Rovira ja ha dit que no serà suficient. Com queda tot plegat?
Aquí hi ha diverses vies que no queden clares, perquè estem encara en via de proposició i ni tan sols s'ha admès a tràmit. Però quan això avanci hi haurà la revisió del Tribunal Suprem i aleshores veurem què passa. Els indultats ja tenen el delicte de sedició. Els exiliats, alguns tenen malversació, que pot tenir penes de fins a vuit anys. Hi ha la qüestió de les inhabilitacions ja donades, i pels exiliats veurem com es reacciona des del punt de vista de les euroordres, si és que arriben, perquè alguns tenen la immunitat parlamentària sobre la taula. Si s'acaba aplicant el suplicatori, entrarem a pensar en les euroordres i aquí veurem quina interpretació fa el Suprem quan desaparegui la sedició. Per tant, veurem com es deslloriga tot plegat. Hi ha diverses etapes aquí.
Haurem d'esperar un temps per veure com evoluciona tot, doncs.
Sí, haurem d'anar veient.
Però després veiem les declaracions de Nadia Calviño i Patxi López, que bravegen de voler extradir Carles Puigdemont amb més facilitat.
L'Estat espanyol es pensa que, si hi ha una qualificació del Suprem que diu que ara s'apliquen els nous desordres públics als fets del 2017, com diu Pedro Sánchez, s'emetran euroordres pel delicte de desordres públics o de malversació, o per tots dos. I com el delicte de desordres públics sí que existeix als Estats, els serà més fàcil l'extradició. Podria ser una de les seves tàctiques. Aquest canvi de no aplicar la sedició per aplicar un altre delicte, que està fet perquè a Europa no cola sedició, podria suposar un tracte pitjor pels exiliats. La retroactivitat penal desfavorable no és possible, només és possible la favorable, i l'Estat dirà que aquest canvi és favorable, perquè el delicte de sedició tenia més pena i el nou de desordres públics en té menys. Però estem pressuposant que el Suprem els voldrà encausar per desordres públics, que tampoc està clar. I després hi ha la malversació: Alemanya es va mostrar favorable a extradir Puigdemont per malversació, així que ara el govern espanyol podria centrar-se en la malversació per aconseguir l'extradició. I aquest és l'altre punt fort.
La malversació entra al joc.
Sí, jo crec que va per aquí. Per això, la malversació ara està sobre la taula, però veiem que no l'ha plantejada el PSOE, sinó Podemos i ERC, perquè aquí hi ha un punt fort.
Modificar la malversació podria beneficiar l'independentisme?
Si modifiquen la malversació i posen com a requisit que el lucre fruit de la malversació ha d'haver estat un enriquiment personal, això no ho compleix cap dels exiliats ni condemnats de l'1 d'octubre. I, per tant, decaurien totes les causes de malversació i no els podrien extradir.
Deixar d'aplicar la sedició, que no cola a Europa, i aplicar els desordres públics, podria suposar un tracte pitjor pels exiliats
Potser per això ara el PSOE calla sobre aquesta qüestió.
No li agrada gaire això a l'Estat, perquè aleshores sí que caurien les possibilitats d'extradició. Caiguda la sedició i la malversació, només quedaria veure si el Suprem diu que hi ha desordres públics, amb tots els dubtes que ho accepti la resta d'Europa. En aquest joc de tres pistes que és la sedició, els nous desordres públics i la malversació, la sedició queda ja fora de joc, i els altres dos s'ha de veure. Perquè els desordres públics amb malversació no tenen concurs medial, com sí que tenen la sedició amb malversació. Això pot sumar condemnes, i per desordres públics amb malversació poden resultar imputats els mateixos anys que per sedició. Tot això és un muntatge jurídic que veurem amb els exiliats i que no està clar com acabarà, perquè no és immediat. I, en canvi, per la gent del carrer que es manifesta, això els cau directament sobre la línia de flotació, amb el mínim de presó en tres anys, penes de possible inhabilitació... Tot aquest tema que està molt pensat pel que ha passat amb el procés.
Aquesta negociació l'ha fet ERC sola amb PSOE, quan és una qüestió que afecta tot l'independentisme. S'hauria d'haver dialogat amb la resta de l'espai?
Aquests diàlegs amb l'Estat espanyol mai sé si són diàlegs o no. Em fa la sensació que fan el que els dona la gana, i fan veure que dialoguen. Però més aviat sembla que els interessava a ells. Ja no treien partit de la sedició i era una taca com a imatge davant la resta d'Europa. I, en canvi, han fet aquesta tirada cap a la mobilització i els desordres públics agreujats. Ens deixem entabanar, i no sé si participant més gent ens haurien entabanat a tots.
Heu convocat una manifestació contra la reforma el 6 de desembre. Hi ha veus que reclamen que sigui un front ampli de l'independentisme i també els moviments socials.
Aquesta és la voluntat. L'independentisme està molt afectat, i ho ha estat tot aquest temps, però la regulació afecta tot el moviment social perquè els desordres públics xoquen amb la protesta al carrer. Ens afecta transversalment i hi anirem tots els que ens oposem a aquesta modificació per intentar vulnerar drets fonamentals, un cop més.