Aquest diumenge, l'Assemblea Nacional de Catalunya presenta el seu nou full de ruta per aquest 2023 i el 2024, en el que, com no podia ser d'altra manera, el principal objectiu de l'entitat és fer efectiva la independència de Catalunya. ElNacional.cat parla amb la seva presidenta, Dolors Feliu, que ens detalla el contingut i les seves principals aspiracions que passen per una confrontació total dels partits independentistes amb l'Estat a Madrid (fet que implicaria no investir cap president del govern espanyol), fer saber al món i especialment a Europa que el conflicte continua ben viu aprofitant les mobilitzacions durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, que té lloc el segon semestre de 2023 i també dur a terme un "nou embat democràtic" en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya amb la candidatura d'una llista cívica.
L'objectiu del full de ruta de l'Assemblea per al 2023-2024 és la independència de Catalunya. Com la plantegeu perquè sigui possible en aquests pròxims dos anys?
El que nosaltres veiem és que ara hi ha una finestra d'oportunitat i estem per plantejar la independència efectiva. El panorama polític és bastant convuls: després de les municipals s’han convocat immediatament les eleccions espanyoles, el govern de la Generalitat té un suport minso al Parlament, mentre a fora està havent-hi un moviment de forces independentistes. Per tant, creiem que hi pot haver una finestra d’oportunitat en forma d’eleccions al Parlament, perquè el moviment independentista pugui entrar a dins de la cambra catalana a través de la llista cívica. A més, les mobilitzacions han tornat a ser importants des de l’11 de setembre i a Espanya hi ha la possibilitat que el Partit Popular torni a governar, fet que provocaria una tensió a l’independentisme. Tot plegat ens porta que la gent pot prendre consciència que s’ha de fer la independència i creiem que és possible i probable que es produeixi.
La llista cívica és un projecte específic que parla d'aixecar la declaració unilateral d'independència
Fa dos anys ja parlàveu de fer un nou embat democràtic i aquest concepte torna a aparèixer ara. No heu aconseguit l’objectiu?
En aquell moment es va començar a plantejar aquesta opció. I efectivament, encara no hi ha hagut ocasió, perquè des d'aleshores no hi ha hagut eleccions al Parlament de Catalunya. Des de llavors, que ho vam posar sobre la taula, s’ha anat perfilant i intensificant. Inicialment, parlàvem d’impulsar una llista cívica, i ara parlem d’un projecte molt més específic com a agrupació d’electors amb un grup promotor, d’aixecar la declaració unilateral d’independència...
En quin moment es troba la llista cívica? Creu que els socis l'aprovaran?
Jo crec que ho veuen bé. El full de ruta es va aprovar amb una molt àmplia majoria i, per tant, ha quedat refermada aquesta opció. Ja és la segona vegada que ho aproven els socis i sòcies, tenint en compte el passat full de ruta. Ara bé aquesta proposta és sens perjudici que, si en algun moment sorgeix algun embat per fer la independència des de l’actual Parlament de Catalunya, evidentment també ens hi trobaran i tant de bo fos més aviat que més tard.
Tot i que el president Pere Aragonès ja ha dit que vol esgotar la legislatura, també hi ha l’opció que s’acabin avançant les eleccions com ha passat a l’Estat. En cas que se celebressin enguany, l’ANC tindria temps per presentar la llista cívica a les eleccions?
Es tracta d’una opció de trencament perquè fins ara no hi era i portem un any parlant-ne i debatent-la, per tant el xup-xup ja està fet. Com a agrupació d’electors, haurem de recollir signatures a principis de la convocatòria, però les bases ja estan posades i aprovades pels socis.
Clara Ponsatí és un referent pel moviment. Ni ens enfoquem en ella ni la descartem com a líder de la llista cívica
Ja s’ha parlat sobre qui ha de ser el seu líder?
Ens imaginem un lideratge coral perquè, de fet, la llista cívica el que pretén és aglutinar les persones que siguin referents del món independentista i que sigui el moviment qui pugui decidir quins noms són aquests. El que sí que creiem és que són persones que no han de formar part de la direcció de cap partit.
S’ha parlat de la possibilitat que el nom escollit sigui el de Clara Ponsatí.
És veritat que no forma part de cap direcció i és una persona que realment és un referent pel moviment. Però ni ens focalitzem en ella ni la descartem.
En el full de ruta anterior es parlava molt de les mobilitzacions, de recuperar la força del moviment al carrer. Considereu que s’ha aconseguit l’objectiu?
No ens donarem per satisfets fins que no aconseguim la independència de Catalunya i, per tant, sempre volem anar més enllà i som conscients que la mobilització ha d'anar in crescendo.
La presidència espanyola del Consell de la UE és una oportunitat en aquest sentit?
Sí. Hi ha diferents cites que es fan aquí a Catalunya i entenem que això ha d'aixecar la mobilització del país. Volem visualitzar a la resta d'Europa que Catalunya no és Espanya durant la presidència espanyola de la UE. També que l'autodeterminació i la voluntat d'independència encara estan sobre la taula. El que hem de demostrar a Europa és que si venen a Catalunya, no van a Espanya i que nosaltres volem prendre les nostres pròpies decisions en el si de la Unió Europea.
Creu que s’ha perdut la consciència en l'àmbit europeu del conflicte entre Catalunya i Espanya que hi havia anys enrere.
Algunes polítiques de donar-se la mà amb l'estat espanyol han fet veure davant de la Unió Europea i davant el món que ja no hi ha un problema a Catalunya, com si realment la voluntat d'independència s'hagués fos des del 2017. La nostra feina és treure aquesta imatge i posar-ne una altra de grans reivindicacions.
L'exemple a seguir és el de la manifestació contra la cimera francoespanyola?
Estem satisfets amb com va anar aquell dia perquè era un matí entre setmana, que feia molt fred i va venir molta gent, però cada vegada és diferent. Ara segurament els actes seran a altres llocs del territori, com podria ser Tarragona, però l’Estat no és transparent amb les agendes.
Al Congrés l'estratègia ha de ser de confrontació total i no s'ha dinvestir cap president
Ara mateix al Congrés hi ha tres partits independentistes, que es tornen a presentar el 23 de juliol. Cadascun d’aquests ha seguit una estratègia diferent. Quina considera que ha estat la més encertada?
El que entenem és que la base hauria de ser la confrontació total al Congrés. No investir cap president, reclamar el dret a l'autodeterminació i no votar res que no passi abans pel seu reconeixement. Així, la base hauria de ser una confrontació molt forta i no donar suport a res si abans no hi ha un gir copernicà de les seves polítiques. Tot i que no forma part de l’estratègia, en aquests darrers dies s’ha parlat molt de fer un “mantinc el català” també al Congrés com a forma de confrontació. Parlem molt de parlar-lo al Parlament Europeu, però ni tan sols el podem parlar a Madrid. Amb tot, l'objectiu de l'assemblea no és parlar català a l’Estat, sinó anar-se'n. Per tant, és un element de confrontació, no una fita per aconseguir.
Diria que algun partit independentista ha seguit aquesta estratègia de confrontació?
Per part d'uns dels partits independentistes hi ha hagut aquesta idea de no investir, votar en contra de tot… és a dir, alguns han fet més confrontació d’altres. Però això fa mal al moviment perquè sembla que els catalans anem a fer el joc a Madrid, amb uns quants votant a favor de les lleis i d’altres en contra. Els partits independentistes no tenen una ruta clara per fer l’embat i van al Congrés amb discursos diferents, i fins i tot alguns s’acaben donant la mà i investint presidents.
Hem de recordar que la nostra missió no és salvar les Espanyes, sinó fer la independència de Catalunya.
Posem el cas que l’única manera d’evitar un govern espanyol de dreta i ultradreta és que els diputats independentistes investeixin l’altre candidat, en aquest cas Pedro Sánchez pel PSOE. L’ANC creu que aquesta opció seria correcta?
La idea no és salvar Espanya. La idea és fer la independència. Llavors tot aquest missatge que anem a Madrid per salvar-los d’un perill ens acaba fent còmplices de la política de repressió que ha fet el govern de Pedro Sánchez a Catalunya. Ell es vanta del 155, ha justificat l’espionatge i continua reprimint-nos a través de la Fiscalia. És cert que van modificar el Codi Penal, eliminant el delicte de sedició com els reclamava el Consell d’Europa, però creant al seu torn el de delicte de desordres públics agreujats, que es focalitza contra la mobilització. Hem de recordar que la nostra missió no és salvar les Espanyes, sinó fer la independència de Catalunya.
Llavors no s’hauria d’investir a Pedro Sánchez?
No, ni a ell ni a ningú.
Si acaba havent-hi un govern de dreta i ultradreta, creu que hi haurà diferències respecte del tracte que ha tingut vers Catalunya el govern espanyol de coalició?
Ho veurem, depèn de cada un dels escenaris. Per exemple, tenim un govern d'Aznar que va fer el traspàs del trànsit a Catalunya i alhora tenim un govern de Rajoy que ens va aplicar el 155 amb el PP. I per l’altra costat, a vegades els governs del PSOE fan veure que dialoguen mentre ens reprimeixen. És veritat que l'extrema dreta de Vox té un discurs molt agressiu com hem vist i com ha acabat succeint al País Valencià on entraran al govern. En aquest sentit, volem fer una crida a la mobilització per defensar el català i la cultura de país en aquest territori, perquè la gent s’ajunti i defensi la cultura i la llengua.
Que et reprimeixin mai és bo, però un govern de PP i Vox pot fer despertar consciències
Creu que d'alguna manera, un govern del PP amb Vox podria ajudar a reactivar la mobilització i ser bo per al moviment independentista?
Jo no faria servir la paraula bo, perquè que et reprimeixin mai és bo. Però sí que potser despertarà consciències amb el seu llenguatge més clar i agressiu, davant d'un altre que intenta ser més suau. La dreta i ultradreta tenen un llenguatge més clar d’intrusió i de prohibició, fet que ens pot fer més conscients del problema i de la repressió.
Tot i aquesta repressió a la qual fa referència, els diferents partits independentistes han arribat a acords amb el PSC després de les eleccions municipals. La política local és diferent de la nacional i, per tant, aquests s'emmarquen en una altra realitat o també s’haurien de prioritzar els pactes entre partits independentistes?
Els pactes no són en absolut justificable i afebleixen molt el moviment. És una manera de fer-nos creure que ja estem bé dins de l’Estat espanyol i que el que hem de fer és anar pidolant, mentre que amb els pactes amb el PSC a les Diputacions, que tenen recursos, és una forma de dir “mireu que bé que estem sense haver de qüestionar-nos res”. Els acords amb partits espanyolistes són injustificables en totes les institucions.
A banda dels pactes postelectorals amb el PSC, en aquestes eleccions també hi ha hagut un important auge de l’extrema dreta a Catalunya, tant catalana com espanyola. Són comprables?
Hi ha una gran diferència i és que els partits de l'extrema dreta castellana tenen en Catalunya un dels de les seves fixacions on portar la seva xenofòbia i això no passa a la inversa.
Però veuria amb bons ulls un cordó sanitari contra l’extrema dreta independentista?
Nosaltres des de l’Assemblea el que defensem és un independentisme totalment inclusiu i creiem que precisament aquesta és la nostra gran virtut: som un moviment obert a tothom en un territori de pas on a vegades les persones queden a viure. Som un país obert i ric en cultures gràcies a la gent que es va integrant aquí i estem totalment oberts a aquestes idees. Per això veiem amb preocupació aquest auge i creiem que s'ha de treballar des d'un punt de vista de polítiques més socials, d'integració que facin d'aquesta terra catalana el que sempre sigut: un gran mosaic de cultures que ens enriqueixen. Tots som catalans i catalanes d’allà on vinguem. També és cert que aquest moviment ultradretà creix a tot el món i no se’n salva cap país.
Aragonès vol agostar la legislatura i ho ha dit clarament, el dubte és amb quines aliances
Aquesta setmana el president ha substituït a tres consellers en una nova crisi de Govern. Creu que li servirà per esgotar la legislatura mentre vostès li reclamen eleccions?
És el que pretén i ho ha dit clarament. El dubte és amb quines aliances ho espera aconseguir. Hi va haver una primera investidura amb els partits independentistes que es va trencar i paral·lelament també un acostament cap a partits unionistes amb qui va tancar els pressupostos. Semblava que després de les municipals i de la seva pèrdua de suport electoral, que ha sigut un gran qüestionament de totes els polítiques que s’han fet des del Govern, hi havia una intenció d’acostar-se de nou a l’independentisme, però a les Diputacions han tornat a pactar amb el PSC.
Quina diria que ha estat el gran error de Pere Aragonès en aquests dos anys de mandat i que l’ha portat a aquesta situació de minoria parlamentària?
Nosaltres defensem que els partits independentistes han de tenir un projecte per la independència i això no està passant i precisament d’aquí és d’on plora la criatura. Ara mateix no té cap projecte per fer la independència i és el que va provocar el trencament del Govern. I continuarem així fins que aquest país no resolgui aquesta qüestió, perquè tota aquella gent que el 2017 va sortir a defensar la independència continuen a Catalunya i continuen reclamant-la, potser no tant eufòrics com anys enrere.
Per això continuareu demanant les eleccions anticipades al Parlament?
Sí, mentre veiem que no hi ha a l'horitzó un suport sòlid per a aquest Govern ni tampoc, que és pitjor, un projecte per fer la independència.