La crisis de la llengua catalana està en boca de tots. Una de les dades més comentades en els últims dies és el fet que només un 46,8% dels professors es dirigeixen als alumnes en català, mentre que el 2006 ho feien un 63,7%. La diputada de la CUP, Dolors Sabater, ha incidit en aquest punt en un missatge a Twitter, on ha assegurat que "a secundària la immersió no s'aplicava des de fa molts anys (si és que s'havia aplicat mai)". Davant aquesta davallada en l'ús del català, la líder cupaire ha exigit responsabilitats als anteriors Governs de la Generalitat: "Per què Educació no ho admetia ni feia res per esmenar-ho? Ens mereixem saber-ho", ha piulat Sabater. 

Responsabilitats

La davallada en l'ús del català és cada cop més evident, sobretot entre les generacions més joves. Encara que la decadència lingüística es pot apreciar en diversos àmbits, per a molts la clau es troba a les aules de les escoles catalanes. Les causes, segons experts i comentaristes, són un cúmul d'actituds al llarg de les últimes dècades que l'han desprestigiat i no han encoratjat el seu ús. Malauradament, les dades actuals sobre l'ús de la llengua mostren que les conseqüències d'aquestes polítiques s'estan materialitzant ara. Però, tal com apunta Sabater en el tuit, les polítiques lingüístiques (o la manca d'aquestes) que ens han portat fins avui no és un fet recent. Segons la diputada, "que les classes en català eren i són l'excepció se sabia des de fa temps. Molt de temps". I és que, veritablement, la decadència d'una llengua no passa de cop i volta, sinó que és el resultat d'una erosió lenta i progressiva. 

Davallada

El mateix conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va admetre aquesta setmana que "no s'ha fet suficient en els darrers anys" per protegir la llengua i que, a conseqüència d'això, "la situació social de la llengua catalana és preocupant". Però és difícil saber qui o què ha estat el desencadenant de la crisi actual. "En els darrers 15 anys s'ha donat una davallada del català", va explicar Gonzàlez-Cambray amb les dades a la mà. En aquest context de caiguda lliure, el conseller d'Educació va constatar que "és l'hora d'abordar aquesta situació". Però quant feia que la Generalitat era conscient d'aquest problema? "Fins ara teníem percepcions, ara ho comencem de concretar", va assegurar el conseller. 

Precisament per aquest motiu, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i Gonzàlez-Cambray, han presentat aquesta setmana un pla d’acció per promocionar l’ús del català als centres educatius. Segons han explicat en una roda de premsa, el pla consistirà en una anàlisi de la realitat del centre i aplicació d’accions i de millora a partir de grups impulsors. Aquests grups impulsors estaran formats per docents de diferents nivells educatius, un membre de la direcció del centre i acompanyament de l’equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social. La intenció és que en quatre anys, aquest pla estigui desplegat a tots els centres de Catalunya.

 

Foto principal: la líder la de CUP al Parlament, Dolors Sabater / ACN