Xavier Domènech (Sabadell, 1974). És historiador. I el candidat d'En Comú Podem. Un cap de llista "dièsel", que, a mesura que ha avançat la campanya, ha guanyat presència i pes polític. Referèndum, referèndum i més referèndum és la seva divisa. Les enquestes li somriuen.

Li agrada que li diguin 'maragallisme amb pírcing'? És una arracada! Interpel·lem amb un espectre ampli de votant sobiranista, el 80% dels catalans que estan pel dret a decidir, per la justícia social. Un gruix que conté històricament el socialisme català.

Li ho dic també per la creença i la fe d’una Espanya plurinacional. Nosaltres hem treballat amb molts altres pobles de l’Estat, com ara contra els desnonaments o per la universitat pública. Recorda que al 15M mentre hi acampa el moviment dels indignats a Madrid hi apareix una pancarta en què es llegeix: “Si Barcelona no tiene miedo, Madrid no té por”. Tenim una certa experiència, no volem convèncer ningú de cop i volta. Tenim un diàleg i treball comú de fa molts anys, potser no organitzat, però sí vivencial.

Vostè és historiador... no creu que és repetir el fracàs de la història? La història també té coses maques.

Els pobles feliços no tenen història... Això també és veritat...

En qualsevol cas, després de veure el resultat de tots els intents passats, per què ara diran que sí? Per què 40 milions de persones cediran davant la petició de dos milions? Hem de pensar en el dret a decidir que pot suposar l’expressió d’una Espanya plurinacional o l’expressió d’una Catalunya independent. Tenim gent dins la nostra llista que són explícitament independentistes.

Tenim gent dins de la nostra llista que són explícitament independentistes
Vostè va votar sí-sí el 9N. Exacte, però la nostra aposta és perquè Catalunya pugui decidir què vol. Però amb el nostre projecte expressem aliances i amb el grup parlamentari propi volem dir que Catalunya és una realitat sobirana en si mateixa, i amb una representació al Congrés que expressi aquesta sobirania. No és una tercera via que es faci en contra del dret a decidir, perquè considerem que l’única tercera via legítima és aquella que ha acceptat prèviament que hi ha d'haver un referèndum sobre el que vol Catalunya. I en aquest referèndum s’hauran d’expressar els projectes i en l’expressió dels projectes, la nostra candidatura expressa una aliança, però serà un altre debat.

Però aquest referèndum el lliga a una proposta de l’Estat? Un referèndum permet un debat en què el sí o el no signifiqui diverses coses, que hi hagi propostes plurals, si la proposta ha de ser de l’Estat o dels subjectes polítics ja ho veurem. Penso en un model a l’escocesa, és un debat amb projectes diferents. Hi hauria gent que apostaria per l’Estat independent, altres per seguir com estan i altres per una aposta confederal...

Però, un “sí” o un “no”, alguna cosa han de significar, no? Un sí significa la independència de Catalunya amb una proposta de com ha de ser aquesta independència i què significa amb un debat profund. I el no, pot significar diverses propostes. Nosaltres ara treballem per la concreció del referèndum.

Així si vostès han d’investir algú, el referèndum serà condició sí o sí. I tant, i tant! També ho seran les polítiques socials. Ara bé: no sacrificarem el referèndum per res.

No sacrificarem el referèndum per res
I què els hi diria als que els titllen de bufanúvols pel fet que encara aposten per aquest referèndum? Nosaltres volem un referèndum previ a qualsevol procés constituent espanyol o qualsevol reforma constitucional espanyola. Això es pot fer, no ha estat mai un problema jurídic sinó polític. No som uns bufanúvols, teixim aliances per fer-ho possible.

L’obertura d’un procés constituent a Catalunya ha de ser no subordinat a l’espanyol. I que poden créixer i intensificar de manera conjunta. I això el procés català no ho ha tingut present. Tots els fulls de ruta contemplen una negociació amb l’Estat, encara que siguin pel repartiment d’actius i passius. Però mai es planteja com es pot incidir que l’Estat amb què tu vols negociar es transformi per tal que et permeti votar. Teixir les aliances per poder votar.

Quina relació política voldria tenir amb la CUP? Considera un espai conjunt de l’esquerra? En aquest país cal un debat ampli i plural, perquè ara el debat està atrapat amb la presidència, de com es construeix el nou país. En aquest debat ens hem de poder trobar amb la CUP. Però ara pensem en el 20D, i el 21D.

Vostè votaria sí-sí, si el debat fos "estem igual que ara" o "república catalana"? Treballem perquè el debat no sigui així. Si continua així, és un debat que ja hem fet. Ens falten elements per sortir-nos-en.