Xavier Domènech (Sabadell, 1974) "no sap" parlar de vostè. Bé, assegura que "li costa". Per això, va desmarcar-se del protocol, adreçant-se al Rei Felip VI de tu, quan es va reunir amb ell en la ronda per proposar candidat per a la investidura. Tampoc tenia un "interès personal" en esdevenir ministre, malgrat que Podemos l'apuntava ja com a possible titular del Ministeri de la Plurinacionalitat, en la seva primera oferta de Govern al PSOE. Perquè de fet, fins a aterrar al Congrés espanyol amb els 12 diputats de la seva confluència, En Comú Podem, ell era professor de la UAB, Premi Extraordinari de Doctorat, i activista social. Va iniciar-se en la política, empès per la "trajectòria col·lectiva" de qüestionament del sistema, que "va començar a partir del moviment sociopolític del 15M". Aleshores, "calia gent a l'Ajuntament i se'm planteja que entri", i més tard, "quan hi ha un debat de construcció de la candidatura, estic d'acord amb la trajectòria que estem seguint, i em proposen que l’encapçali", explica.
Com viu el pas d’activista social i professor a diputat d'una institució espanyola com el Congrés? Se’m fa difícil valorar-ho, és extremadament intens. Estem vivint un debat inusual, malgrat que no conec els anteriors. El bipartidisme no domina ja l’escenari i hem guanyat les eleccions a Catalunya, fet que ens ha donat una presència forta. Més, perquè a Catalunya no s’està vivint una situació tradicional, sinó que està duent a terme una sèrie de reclamacions importants sobre el projecte de país. I per primer cop, nosaltres hem aconseguit que el referèndum es converteixi en un tema d'investidura a nivell d'Estat. És un valor.
És Ada Colau la dona "a l'ombra" que va triar-lo com a candidat? A mi em van interpel·lar diversos subjectes, en aquesta trajectòria col·lectiva. Es va vendre com una imposició de Colau i no va ser així. Tampoc pren ella les decisions, com alguns creuen. Als partits hi ha unes relacions, unes dinàmiques, no és que ningú mani. Ella és alcaldessa de Barcelona, i això li implica una dedicació de temps molt elevada a les qüestions de la ciutat.
Amb Catalunya Sí que es Pot van quedar per sota de Junts pel Sí a les eleccions catalanes. I al Congrés, van ser els guanyadors a Catalunya, per damunt de DiL i ERC. Ho esperaven? [Riu] Jo sí. A l’inici, les enquestes ens situaven cinquens, però nosaltres creiem que érem una aposta guanyadora. Ara diuen els sondejos que fins i tot incrementaríem el resultat. Integràvem tant l’eix social com el nacional. Des de la credibilitat, perquè veníem de les lluites socials, i des de la legitimitat, perquè defensàvem la sobirania de Catalunya.
És la combinació de la qüestió nacional, junt amb la social, allò que explica el vostre èxit, i alhora, el de Podemos? Crec que sí, però hi ha molts motius. Per exemple, al País Basc, la marca Podemos va treure molt bon resultat. A Madrid també va ser la força més votada. Però sí, l’assumpció de la plurinacionalitat és un element important per entendre el seu èxit. Alhora, hi ha una crisi de la socialdemocràcia, però això li passa al PSOE i també a França, Grècia...
Podemos rep molt suport d'antics votants del PSOE, i segons l'enquesta del CIS de gener, vostès creixen en intenció de vot i el PSOE baixaria. El faran desaparèixer, com passa a Grècia, on Syriza està reemplaçant el PASOK? No som el mateix. Per exemple, programàticament, Podemos demana la derogació de les dues reformes laborals i de l’article 135 que limita el sostre de dèficit. A més, volem el blindatge dels drets de protecció social. En termes nacionals, volem anar més enllà, el reconeixement plurinacional. Però si l’alternativa del PSOE és la gran coalició [PP, PSOE, C’s], explícita o implícita, crec que és un suïcidi polític i en aquest supòsit, sí que estaríem caminant cap a la pasokització. Però aviam, ara no em vull posar xulo. [Torna a riure].
Precisament, en cas de prosperar l’oferta de Pablo Iglesias, vostè seria ministre. Què és un Ministeri de la Plurinacionalitat? Des de fa temps tenim una reflexió compartida amb Podemos i és que un dels grans problemes que hi ha a l’Estat espanyol és que s’ha construït com un estat-nació, quan en realitat no l’és. En tot cas, és un Estat plurinacional. És a dir, trobem que l’article 2 de la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola. D'aquesta manera, reconeix que hi ha nacionalitats i regions, però les col·loca en una situació de subordinació respecte de l’espanyola. Va més enllà del cas català, també passa a Galícia.
Però els països amb cert principi de reconeixement plurinacional, tenen presència efectiva de les diverses nacionalitats en les institucions. La Cort Suprema canadenca té una quota de quebequesos. És a dir, no un Ministeri ad hoc. De fet, aquest no tindria vocació de permanència, sinó que a la llarga hauria de desaparèixer. Seria un Ministeri d’Administracions Públiques i Plurinacionalitat, i serviria per vertebrar moltes qüestions, com la que comentes. Es va creure així per la mateixa potència de l’instrument, que té força per donar-li vertebració a la naturalesa de l’Estat. No és un Ministeri de Cultura, sinó una eina transformadora de la realitat, perquè totes les nacions puguin tenir un reconeixement ple i en igualtat.
Així doncs, un exemple és... Transformar tots els organismes de l’Estat de forma que expressin clarament la diversitat. Hagués sigut molt bonic que Carolina Bescansa fos presidenta de la mesa. Per primera vegada, amb una presidenta del Congrés de Podemos, que creu en la plurinacionalitat, s'hagués pogut parlar català, euskera, gallec...
Amb traductors? Aviam, no ho vam arribar de parlar tant.
...llavors, què li ho fa pensar? Ho dic perquè conec la Carolina.
Iglesias es va adjudicar ministeris com Defensa i Interior... no pas Treball i Educació. Els barons del PSOE li van dir que era "humiliant" demanar la vicepresidència, i deien que feia un "Govern dins del Govern". L'objectiu era fer una oferta que impliqués una coresponsabilitat en la formació de Govern. És a dir, que no s'hagués de generar un acord que s'hagi d'anar revalidant a cada llei. Es va plantejar aquesta oferta, que anava adreçada a desencallar la negociació.
Vostè va dir recentment que volien un document d'investidura on hi digués la paraula "referèndum". Si l'única condició del PSOE per acceptar el Govern de coalició fos abandonar aquesta proposta, acceptarien? Si aquesta fos l'única condició del PSOE, entendria que està sacrificant un Govern d’esquerres per només el referèndum. Jo giraria la pregunta.
A partir de la reflexió plurinacional, com observa el desenvolupament “si quiera, mínimamente” de l’Estat federal al pla pel PSOE? És insuficient. No sé si és que pretenen desenvolupar-ho més. Ara bé, abans de posar-nos a parlar del model federal, confederal, etc. hi ha el problema de base i que ha de ser resolt prèviament: i és el reconeixement de les diverses realitats plurinacionals a l'Estat.
Així, la "vertebració" que demaneu és la forma subtil d’evitar el referèndum? En cap cas. El referèndum és la solució més legítima i potent per poder dirimir els diferents projectes polítics que hi ha a Catalunya. És un subjecte polític, i té dret a decidir si es queda a l’Estat Espanyol, o si vol construir un Estat nou. Però el ministeri és la reflexió a part, com deia abans. Són temes que estan relacionats, parteixen del problema de construcció d’estat-nació. Però no són substitutius.
En Comú Podem va prometre durant la campanya un grup parlamentari propi. No l'ha obtingut. Per què no van anar al grup mixt com Compromís? Anar al grup mixt implicava menys temps i moltes menys intervencions. És a dir, que potser podríem fer una pregunta cada molt. Teníem la responsabilitat d'haver guanyat les eleccions a Catalunya, i volíem tenir una veu catalana pròpia.
És un incompliment de la promesa electoral? No, perquè el resultat de les eleccions és el que va ser, i hem treballat perquè sigui possible.
[De cop, el candidat de Compromís, Joan Baldoví, s'aixeca de la taula del costat, on prenia cafè, i saluda amicalment Domènech.]
Compromís també està negociant al marge de Podemos. Per què vostès no? Perquè tots junts vam construir un nou grup. No és un grup amb nosaltres integrats dins de Podemos, sinó que és un nou grup plurinacional. A més, aquest manté la disciplina de vot pròpia, i ens podem desmarcar. Però l'escenari no es produirà perquè defensem les mateixes idees. Per tant, creiem que, de produir-se la negociació, que ara mateix no s'està produint, tindríem més força tots junts.
Que s'estiguin apropant Compromís i IU al PSOE, pot empènyer Podemos perquè també ho faci? Primer, no sé si s'estan apropant, de moment només s'han trobat. Però nosaltres actuarem sempre en funció d'allò que creguem, no en funció de si ens rodegen, com diuen alguns.
Estaria vostè a l'equip negociador, en tal cas? Sí, hi serem tots representats: Podemos, En Marea, En Comú Podem.
Sánchez negocia amb C's i es pregunta com explicarà Podemos a les seves bases que votessin en contra d'un president socialista, afavorint el PP. Nosaltres no entrarem en la lògica del bipartidisme, de "estàs amb mi, o estàs amb el PP". L'escenari que va deixar el 20D és de fragmentació i trenca amb aquesta idea. Nosaltres votarem en funció dels acords a què s'arribin. Hi ha mesures que compartim amb el PSOE, com apujar el salari mínim, que ells ho farien en dues legislatures. També volen ajornar el dèficit, però no expliquen els milions de retallades que faran. No parlen de portes giratòries. El que no pot ser és un acord de govern amb C's i amb Podemos.
Per tant, és només pel soci de l'acord? No és pel soci. És per les qüestions que defensen, que són antitètiques a les nostres. Per exemple, en reforma laboral, volen el contracte únic, o treure l'agreujant de la violència de gènere, que està al codi penal. Això està en una altra galàxia de nosaltres. A més, que C's no garanteix la governabilitat al PSOE, si no és a través d'un acord amb els populars. Per tant, la disjuntiva real és: o un govern del PP, o un govern d'esquerres i de canvi.
Es va venjar la 'gran coalició' ficant-los al galliner? Potser va haver-hi cert component venjatiu, sí, per la seva banda. Però ja no hi som.
Hi ha qui pensa que Podemos està portant la investidura al límit perquè té interès a anar a noves eleccions. No ho crec, personalment. Ara estem treballant molt per construir la situació actual i desbloquejar-la, que no estem pensant en el llarg termini. De veritat, que no hem tingut cap debat en aquest sentit.
Tornant a Catalunya, com valora la creació d'una nova marca per unir CSQEP i ECP? És una magnífica notícia que els diferents subjectes treballin perquè així sigui, perquè hi ha un espai polític que ho demana, tant per la banda social, com la banda d'alternativa de país. Però ara mateix no hi ha res concret, és una disposició a obrir aquest debat. Després del resultat històric que vam obtenir, el país està expressant un reclam.
[Amb el cafè, regalaven una galeta de canyella, que Domènech desembolica i es menja.]
...I vostès, es menjaran el PSC? [Riu] No naixem per menjar-nos ningú, no volem ser el PSC 2.0. Però creiem que hi ha un espai polític, i que la societat demana el naixement d'una marca que permeti aglutinar les qüestions socials i l'alternativa de país. És el que estem intentant fer.
Foto exterior: Sergi Alcàzar