L'expresident dels Estats Units Donald Trump haurà de declarar formalment per l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021. Així li ha requerit el comitè legislatiu que investiga l'assalt, que també l'ha instat a entregar documents abans del pròxim 4 de novembre. Haurà de declarar sota jurament cap al 14 del mateix mes.
El comitè, encapçalat pel demòcrata Bennie Thompson, com a president; i la republicana Liz Cheney, com a vicepresidenta, ha fet pública la carta que han enviat a Trump, en la qual li fan saber que han reunit "una quantitat aclaparadora d'evidència", recollida en part, a través de "dotzenes de persones que formaven part de l'equip de Trump o que havien estat designades per ell". A través d'aquesta informació poden demostrar que l'expresident va "orquestrar i supervisar" un esforç per revocar els resultats de les eleccions presidencials del 2020, en les quals Trump va perdre contra l'actual president, Joe Biden. També l'acusen d'haver obstruït "la transacció pacífica de poder" entre un mandatari i el seu successor.
Les 10 accions que responsabilitzen Trump de l'assalt al capitoli
Així, el comitè enumera, en 10 punts, totes les accions que l'expresident va dur a terme per intentar culminar el seu objectiu. Assenyalen que va disseminar informació falsa de forma "maliciosa i intencionada" sobre que s'havia produït un frau electoral — una cosa que no va poder demostrar davant de la Justícia— per poder així, anul·lar els resultats de les eleccions.
En aquesta línia, també l'acusen d'haver intentat "corrompre" el Departament de Justícia, demanant als funcionaris que fessin declaracions falses; i d'haver pressionat funcionaris i legisladors locals per alterar els resultats als seus estats. També, d'intentar obtenir i transmetre informació falsa al Congrés, incloure informació falsa als arxius del Tribunal Federal o pressionar el seu propi vicepresident, Mike Pence, perquè no comptés els vots electorals al Congrés durant la sessió del 6 de gener.
En concret, sobre el dia de l'assalt al Capitoli, assenyalen que Trump va convocar desenes de milers dels seus partidaris a Washington, i enviar-los després cap al Capitoli tot sabent que estaven "enfadats" i en alguns casos "armats". Destaquen especialment també un missatge a través de les xarxes socials en el que "incitava a més violència" malgrat que l'atac al Capitoli ja s'estava produint. I finalment, no haver fet res per dissoldre els concentrats mentre "ho mirava per televisió".
Trump va tenir un "paper central" en l'assalt al Capitoli
El comitè conclou que Trump va "estar al centre del primer i únic esforç que un president dels Estats Units ha fet mai per revocar el resultat d'unes eleccions i obstruir la transferència pacífica del poder". Un esforç que, recorden, va acabar amb un "sagnant atac al Capitoli i al Congrés". De les desenes de milers de manifestants davant del Capitoli, prop de 800 van irrompre al Congrés amb armes, i en conseqüència van morir cinc persones i 140 agents van resultar ferits.
Després d'exposar totes les acusacions, Thompson i Cheney adverteixen Trump que la seva actuació va ser il·legal i inconstitucional, i que per molt que ell pugui afirmar que realment "creia que els resultats de les eleccions eren falsos", això no farà que la seva conducta esdevingui "justificable, excusable o legal".
El comitè va aprovar per unanimitat citar a declarar a Trump fa poc més d'una setmana després d'un any d'investigació i després d'obtenir la declaració de centenars d'exfuncionaris i exassessors de la seva Administració, que en molts casos són els que han apuntat a Trump com a responsable últim. En conèixer la notícia, Trump va respondre a la seva xarxa social, TRUTH i en una carta al comitè carregant contra la seva feina i insinuant que no té intencions de col·laborar. No està gaire clar què pot passar en aquest cas i com procediria el comitè.