El 20 de març de 1980 els ciutadans de Catalunya estaven cridats a les urnes per elegir el president de la Generalitat i també la composició del Parlament. De les 135 persones que van ser escollides per ocupar els escons de la cambra catalana, només set eren dones, un irrisori 5,19%. Per descomptat, cap d'aquestes ocupava la primera posició a les llistes dels seus respectius partits i de fet, només tres formacions, van tenir almenys una diputada entre les seves files, els tres més votats: Convergència i Unió, el PSC i el PSUC. Al final de la legislatura, es va afegir una dona més a la llista de les pioneres. Aquestes van ser Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata, Trinitat Neras i Assumpció Sallés.
El 2015, el Parlament, presidit per Núria de Gispert, els va voler fer un homenatge i Nereas, diputada per CiU fins el 2003, va assegurar que cap d'elles no oblidaria mai el dia en què es va constituir el Parlament, tot recordant que fins que no van ocupar els seus escons, cap dona no havia exercit mai de diputada al Parlament. "Érem el 50% de la població però només el 5,2% de força al Parlament", va reflexionar, afegint que el que ara es coneix com a polítiques de gènere i que llavors ni tan sols existien "van arribar amb molt retard". D'aquestes vuit dones, una va ocupar un paper destacat. Es tracta de Concepció Ferrer, que va ser escollida vicepresidenta de la Mesa del Parlament, que en aquella legislatura tenia a Heribert Barrera al capdavant.
Quatre presidentes ndel Parlament, cap de la Generalitat
Des d'aquella legislatura, la presència de les dones al Parlament s'ha vist significativament incrementada, tot i que ha estat un procés lent. Catalunya mai no ha tingut una presidenta de la Generalitat i només han tingut una líder de l'oposició, Inés Arrimadas, que va ser la primera també en guanyar unes eleccions a la cambra catalana, mentre que ni el PSC ni Esquerra Republicana han tingut mai una cap de llista. En canvi, la Mesa ha estat presidida per quatre dones al llarg de la seva història: Núria de Gispert, Carme Forcadell, Laura Borràs i Anna Erra. De fet, en aquesta legislatura, on la cambra està presidida per Josep Rull, les dones són majoria a l'òrgan amb quatre representants femenines: Raquel Sans, Gloria Freixa, Rosa Maria Ibarra i Judith Alcalà. Lluny queda la imatge del 17 de gener de 2018, quan Roger Torrent va ser elegit president del Parlament, que semblava més pròpia del 1980: inicialment, la Mesa estava formada per sis homes i una sola dona, Alba Vergés.
Una presència multiplicada per deu
Si el 10 d'abril de 1980, dia en què es va constituir el Parlament, hi havia només set dones a la cambra, aquesta xifra, 45 anys més tard s'ha multiplicat gairebé per deu. I és que avui, 68 dels escons estan ocupats per dones i 67 per homes. És a dir, són elles les que tenen majoria absoluta, un 50,4%. D'ençà que va començar la legislatura el passat 10 de juny, el nombre de dones al Parlament s'ha vist incrementat en tres diputades, a causa de les renúncies dels seus companys. En el cas d'Aliança Catalana, els dos escons que té al Parlament estan ocupats precisament per dues dones. També són majoria entre les files del PSC (23 de 44), d'ERC (11 de 20), dels comuns (3 de 6) i de la CUP (3 de 4). El partit que té menys representants femenines és Vox, amb només 3 escons d'un total d'11, que no va tenir ni una sola cap de llista en cap de les circumscripcions.