Dos anys i mig després de convertir-se en fiscal general de l’Estat, el futur d’Álvaro García Ortiz passa pel Tribunal Suprem en una setmana de desenllaç incert i amb una doble cita judicial. En primer lloc, la Sala contenciosa administrativa estudia aquest dimarts una demanda que va presentar l’Associació Professional Independent de Fiscals contra el seu nomenament com a fiscal de l’Estat el desembre del 2023. L’APIF va al·legar que s’havia mostrat “descaradament parcial pel seu suport” al govern espanyol i que, veient com ha actuat des que va ser nomenat el 2022, “no és idoni per exercir, d’acord amb la Constitució, les funcions que té assignades”. En segon lloc, 24 hores després, Álvaro García Ortiz està citat a declarar com a investigat per revelació de secrets per la presumpta filtració d’un correu electrònic de l’advocat d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Just ahir, el jutge instructor, Ángel Hurtado, va insistir en la “rellevància delictiva” del fet que l’email circulés a partir de “l’actuació d’un tercer aliè a la confidència, que el filtra subreptíciament a la premsa, sense cap autorització del titular del secret”.
👤 Qui és Álvaro García Ortiz, el fiscal general imputat pel Suprem
Una “reiterada successió d’errors jurídics, despropòsits i omissions greus en l’exercici de les seves obligacions”
El primer front obert del fiscal general de l’Estat és el recurs que va interposar l’APIF contra el seu segon nomenament. Va contra la decisió del Consell de Ministres de renovar-lo el desembre del 2023, després de la tercera investidura de Pedro Sánchez, i no contra el seu primer nomenament, el juliol del 2022. El novembre del 2023, el CGPJ va denegar la confiança al fiscal general de l’Estat per primer cop a la història i va concloure que Álvaro García Ortiz no era “idoni per al càrrec”. Aquest era un dels arguments de l’APIF, que sustentava el seu recurs en una “reiterada successió d’errors jurídics, despropòsits i omissions greus en l’exercici de les obligacions derivades del càrrec”. L’APIF considerava que tot això s’havia “culminat” amb la decisió del Suprem d’anul·lar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de la Sala Militar del Suprem per haver incorregut en “desviació de poder”. Per a l’APIF, això era suficient per “justificar la no renovació” en un càrrec “cim i fonamental en un estat de dret”.
Així mateix, l’associació, que sempre ha estat molt crítica amb Álvaro García Ortiz (fa un any, l’aleshores portaveu, Salvador Viada, va afirmar que hi havia un “155 encobert contra els fiscals” en les causes sobre l’independentisme) i que està personada com a acusació popular a la causa del Suprem, anava més enllà. En el comunicat que anunciava la interposició de la demanda, denunciava la “línia obertament progovernamental” del fiscal general de l’Estat en l’exercici de les seves funcions i, com a exemples, apuntava a “expedients disciplinaris a fiscals per fets neutres jurídicament, queixes de fiscals pels seus silencis davant atacs oberts a jutges i fiscals i negatives a permetre que el Consell Fiscal es pronunciï sobre les investigacions preteses de jutges i fiscals en seu parlamentària o sobre el projecte de llei d’amnistia a requeriment del Senat”. Amb tot, l’APIF esgrimia que la condició de “jurista de reconegut prestigi”, imprescindible per a ser nomenat fiscal general de l’Estat, “decau des del moment que ha estat condemnat pel Tribunal Suprem, com a autoritat que actua amb desviació de poder, utilitzant les seves potestats amb finalitat diferent de l’establerta per l’ordenament jurídic”. “Per tant, al nostre judici, el nomenament no és conforme a llei”, reblava.
Qui haurà de pronunciar-se sobre aquesta demanda seran cinc magistrats de la Sala contenciosa administrativa: Pablo Lucas (el president en funcions de la Sala i el jutge encarregat del control del CNI), Luis María Díez Picazo (que és el ponent de la resolució), Antonio Jesús Fonseca-Herrero, José Luis Requero i Celsa Picó. El ponent, de tarannà conservador, és articulista a La Razón i el novembre del 2023 va considerar que el Tribunal Constitucional i la Fiscalia General de l’Estat estan “apessebrats”. Segons assenyalen fonts jurídiques a ElNacional.cat, la previsió del Suprem és que aquest mateix dimarts es faci pública la decisió. Ara bé, la sentència íntegra trigarà uns dies a arribar. Malgrat això, el curs de la investigació al fiscal general de l’Estat no canviarà: com que Álvaro García Ortiz és fiscal de Sala, continuarà aforat i el Suprem mantindrà oberta la causa contra ell sigui quin sigui el veredicte.
A més, en cas que el Suprem revoqui el seu nomenament, caldrà esperar algunes setmanes perquè es faci efectiva la nul·litat. Hi ha tres casos que ho fan palès: van passar quatre mesos i mig entre que el Suprem va decidir revocar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de la Sala Fiscalia Militar de l’Alt Tribunal i dos mesos i mig per anul·lar el seu nomenament posterior com a Fiscal de Memòria Democràtica i van caldre cinc mesos perquè es fes efectiu l’anul·lament del nomenament d’Eduardo Esteban com a fiscal de Sala de Menors. Una possibilitat seria que Álvaro García Ortiz presentés un incident de nul·litat com a pas previ a poder impulsar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, cosa que posposaria el seu cessament, donat que la sentència no serà ferma fins que el Suprem s’hi pronunciï.
“Una dinàmica delictiva que va tenir per objectiu divulgar informació de la intimitat d’una persona”
El segon moment clau de la setmana serà la declaració d’Álvaro García Ortiz com a investigat davant del jutge Ángel Hurtado en la causa per presumpta revelació de secrets de la parella d’Ayuso. En la providència en la qual el citava, el magistrat va argumentar que hi havia una “base indiciària per presumir la rellevant participació del fiscal general de l’Estat” en la filtració investigada, donat que “va ser la persona que va dirigir els passos que van portar a ella, aprofitant la situació de superioritat que ostentava sobre altres fiscals”. La seva citació arriba pocs dies després que la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, declarés com a testimoni i verbalitzés les seves sospites sobre el fiscal general de l’Estat: “Pilar, si us plau, per què li envies els correus? Els filtraran”, va revelar que havia dit a la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, en una conversa telefònica la nit del 13 de març
📝 El Suprem cita el fiscal general de l’Estat com a investigat per revelació de secrets el 29 de gener
Serà el primer cop que Álvaro García Ortiz es podrà defensar davant del jutge del Suprem. Ara fa set mesos, el juny, ell mateix va assumir la “responsabilitat última” de la nota informativa sobre la parella d’Ayuso. “La informació no s’hauria produït sense la meva prèvia autorització i les meves instruccions expresses i directes”, va afirmar en un escrit enviat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid en el qual també defensava que la nota era “objectiva i neutral” i “no infringia cap deure de reserva, perquè tots els correus electrònics havien estat prèviament revelats pels mitjans de comunicació”. En aquell moment, el TSJM estava investigant la nota informativa que havia servit per desmentir que la Fiscalia hagués ofert un pacte a Alberto González Amador, però el Suprem va argumentar mesos després que el comunicat no contenia “informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets” i va centrar la investigació en la filtració del correu.
Un dels interrogants que encara planen sobre la investigació és l’esborrament dels missatges de mòbil que va fer Álvaro García Ortiz i que va impedir a la Guàrdia Civil analitzar converses de WhatsApp dels dies clau de la filtració: la Unitat Central Operativa (UCO) va trobar “zero missatges” en aplicacions de missatgeria instantània del telèfon del fiscal general de l’Estat entre el 8 i el 14 de març. Posteriorment, la Fiscalia va relatar que Álvaro García Ortiz va esborrar els missatges fruit d’un “esborrament cíclic” per motius de seguretat i de protecció de dades i la Guàrdia Civil va concloure que va canviar de telèfon set dies després que el Suprem l’encausés. Ara el jutge està esperant que WhatsApp i Google aportin dades dels seus comptes: va sol·licitar a WhatsApp els missatges rebuts i/o enviats i les còpies de seguretat dels xats i/o arxius multimèdia i a Google, les dades emmagatzemades als diversos serveis i productes vinculats al compte.
Els fiscals conservadors denuncien que Álvaro García Ortiz “denigra la imatge de la institució”, però la Moncloa li manté el suport
En tot aquest context, la majoria de la Carrera Fiscal ha reclamat la dimissió d’Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat. A finals d’octubre, l’Associació de Fiscals, la conservadora i majoritària, va exigir-li que plegués “immediatament” i de manera “inexcusable”. En una carta, la presidenta de l’associació, Cristina Dexeus, va lamentar que l’actuació del fiscal general de l’Estat “denigra la imatge de la institució” i posa en dubte la professionalitat de la carrera fiscal i va subratllar que la seva continuïtat en el càrrec era “inadmissible en democràcia”. Per la seva banda, l’APIF va considerar que era “absolutament incompatible” ser “jurista de reconegut prestigi i, alhora, ser imputat pel Suprem” i va denunciar que mantenir-lo al càrrec és “deteriorar greument l’estat de dret”.
🗓️ De “no pot esperar” a “això ara no importa”: les 48 hores de la filtració sobre la parella d’Ayuso
Tanmateix, Álvaro García Ortiz manté la confiança del govern espanyol i dels fiscals progressistes. “Estic segur que la instrucció continuarà i tindrem una resolució del Tribunal Suprem fonamentada en proves on s’acrediti que el fiscal general va perseguir el delicte”, va assegurar Félix Bolaños fa dues setmanes. A més, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va esgrimir que “no hi ha cap base probatòria, cap prova i cap evidència que acrediti” les afirmacions de la interlocutòria del Suprem que citava el fiscal general de l’estat com a investigat. En la mateixa línia es van expressar els fiscals progressistes. Félix Martín González, president de la Unió Progressista de Fiscals, va verbalitzar en una entrevista a La Noche en 24 horas que no tenia “absolutament cap dubte que no hi ha cap base o indici que hi hagi cap delicte”. “Que la Fiscalia informés per explicar que era fals el que s’estava dient i que els fiscals havien actuat de manera professional i tècnica no és que era un dret, era una obligació”, va subratllar.