Ni la sentència condemnatòria imposada als líders independentistes catalans del 2019 ni l’actual negativa a aplicar la llei d’amnistia per part de la sala penal del Tribunal Suprem. Els magistrats del Tribunal Suprem Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria, i Ana María Ferrer García (Madrid, 1959), de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, han esquivat parlar de la resolució del procés i de l’amnistia en la seva compareixença davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per rellevar el magistrat Manuel Marchena en la presidència de la sala Penal aquest dimarts.
Tots dos jutges van formar part del tribunal que va jutjar els polítics catalans i tots dos mantenen postures oposades en l’amnistia: Martínez Arrieta hi està en contra, com la majoria del tribunal, i Ferrer sosté que cal aplicar la norma de l’oblit penal als polítics catalans. Els candidats han tingut 10 minuts per exposar el que consideren més rellevant de la seva carrera professional i els canvis que volen fer en el càrrec, en aquest cas la presidència de la sala segona del Suprem. La Comissió de Qualificació del Poder Judicial no els ha fet cap pregunta.
La sala contenciosa, també disputada
A més de la sala Penal, aquest dimarts també han fet les seves exposicions els magistrats del Tribunal Suprem (TS) que aspiren a presidir les altres tres sales: Civil, Contenciosa Administrativa i Social. El Ple del CGPJ és el qui decideix a qui adjudica cada plaça, i es necessiten un mínim de 13 vots, la qual cosa obliga a un acord transversal, ja que els blocs progressista i conservador estan empatats en el nou Poder Judicial, amb deu vocals cadascun, un equilibri que pot trencar la presidenta, Isabel Perelló, de sensibilitat progressista.
Una de les votacions que s’espera més renyides serà per la presidència de la sala tercera, contenciosa, on se la disputen els magistrats Pablo Lucas, que és jutge de control del CNI i la candidata de Jutges i Jutgesses per la Democràcia María del Pilar Teso; tots dos també van ser proposats per presidir el CGPJ, el primer pel PP i la segona pel PSOE.
La sala d’aforats, “amb més aparença d’imparcialitat”
En la seva intervenció, el magistrat Martínez Arrieta s’ha centrat més a exposar la seva trajectòria professional, i ha destacat dues investigacions clau quan era titular del Jutjat d'Instrucció 11 de Madrid: destapar una màfia policial en el cas de la desaparició de Santiago Corella, El Nani, el 1983, així com en una causa dels grans magatzems, on es va assolir la indemnització dels familiars de forma ràpida. Anys després, en l’Audiència de Madrid, va acordar la col·laboració amb l’organització de persones amb ceguesa per donar-los accés als jutjats i documents, com també a desenvolupar jurisprudència sobre la responsabilitat de les persones jurídiques.
Per la seva part, Ferrer, ha desenvolupat més la seva proposta en la direcció de la sala Penal del Suprem. Ha resumit sis accions i una d’elles és que "cal que es reguli per llei la constitució de la sala d’aforats", que és la que analitza les causes contra els polítics, la majoria els diputats al Congrés, “per ser més garantista i reforçar l’aparença d’imparcialitat”, ha subratllat, tal com exigeixen els organismes internacionals. També ha apostat per aclarir la constitució de les tres sales “perquè no hi hagi cap sospita que es creen sales ad hoc”.
Ferrer ha assegurat que amb la seva gestió a l’Audiència de Madrid té “habilitat per assolir consensos”, malgrat que ella el va trencar amb l’amnistia, de forma valenta i clara.
Martínez Arrieta ha apostat per mantenir l’estructura actual, del ple, amb dues seccions, i “la bona relació entre els magistrats, que afavoreix la qualitat de les resolucions”, tot i que ha apostat per controlar la presumpció d’innocència.
Finalment, la candidata de Jutges i Jutgesses per la Democràcia també ha indicat que la secretaria tècnica del Suprem ha de col·laborar més, no només en les inadmissions, i compartir el que fan les tres sales penals per afavorir la unificació de criteri.
Ferrer també ha defensat una “presidència estable, que fomenti la seva independència i imparcialitat”. Curiosament, Martínez Arrieta ha explicat a la comissió que li queden 2 anys per jubilar-se, i per tant si és escollit faria menys de la meitat del mandat, que són cinc anys.