Demolidors. Són els dos vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez, contraris a la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que per majoria ha descartat donar empara a Quim Torra. Torra va presentar el recurs d'empara contra la sentència del TSJC que el va condemnar a 20 mesos d'inhabilitació a càrrec públic per no retirar la pancarta a favor dels presos polítics, i que va provocar que perdés la seva condició de president de la Generalitat i de diputat el 2020. Avui el TC ha fet públic el contingut de la sentència i dels dos vots particulars. En concret, Xiol, que és vicepresident del TC, exposa que té "dubtes fundats" que la inhabilitació de Torra compleixi amb el principi de proporcionalitat en relació amb el dret d'accés als càrrecs públics. Per això, demanava als companys del tribunal haver obert un tràmit intern per plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat de l'article del Codi Penal que recull la inhabilitació (art.42 CP), delimitat al cas de Torra, perquè la llei "no recull una modulació o ponderació" de les inhabilitacions. Per la seva part, Sáez subscriu el vot de Xiol i afegeix que com al·legava Torra se li ha vulnerat el seu dret a tenir un jutge imparcial, amb referència al president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, per haver realitzat unes declaracions contra el procés i després jutjar-lo. I també per què se li va retirar l'acta de diputat quan la seva actuació va ser en qualitat de president de la Generalitat.

En concret, Xiol afirma que "malgrat l'important esforç argumental realitzat per la posició majoritària, les raons exposades no aconsegueixen aclarir els dubtes que té, des de la perspectiva del principi de proporcionalitat penal, li provoca l'efecte automàtic i indefectible de la pèrdua definitiva del càrrec públic establert en el Codi Penal". Afegeix que s'ha de fer una adequada lectura de la jurisprudència constitucional i del TJUE sobre el principi de proporcionalitat penal com a mandat dirigit al legislador, que és la ja assenyalada en els vots particulars que de manera conjunta va fer a les sentències pronunciades respecte dels condemnats pels delictes de sedició a conseqüència del procés sobiranista de Catalunya, que va qualificar de càstig excessiu. És a dir, per Xiol, no és proporcional que la inhabilitació de Torra afectés tot el seu mandat quan la pena d'inhabilitació era inferior, i afegeix que fins i tot si es calculés els dos anys d'inhabilitació que com a màxim té la pena de desobediència, també  ha estat perjudicat. I conclou que s'hauria de modular aquest càstig, tal com es pot fer amb la pena de presó (pot passar a multa o suspendre's), però que la llei no ho recull actualment.

 

Per la seva part, el magistrat Ramón Sáez ha formulat un vot discrepant a la sentència en compartir dos dels motius d'inconstitucionalitat plantejats. El primer és l'afectació al dret fonamental al jutge imparcial en relació amb el magistrat que va presidir el tribunal d'enjudiciament, per entendre "com a raonable i legítima el dubte sobre la seva posició institucional". Indica que el magistrat havia intervingut en la decisió d'admissió de la querella i, en la seva condició de president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, havia opinat en roda de premsa sobre l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) de retirada dels símbols dels edificis de la Generalitat, l'incompliment del qual va sustentar la condemna per desobediència. A més, en un acte al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona va manifestar la seva repulsa a la qualificació de "presos polítics", feta pel llavors president del Parlament, Roger Torrent, abandonant la sala, quan era aquest el missatge que incorporaven les pancartes amb llaços grocs objecte del judici, en el qual es va debatre si la llibertat d'expressió donava cobertura a l'actuació de l'acusat. El magistrat  Sáez precisa que per garantir el dret fonamental al jutge imparcial i excloure tota ombra de parcialitat, s'ha elaborat la teoria de les aparences, acceptada com a estàndard d'enjudiciament als instruments internacions sobre l'estatut del jutge, amb la pretensió de reforçar la confiança dels ciutadans en els seus tribunals i propiciar la imatge sobre l'absència de prejudici en el jutge del cas.

La segona inconstitucionalitat compartida per Sáez és que la condemna afecta el dret a la legalitat penal, des de la perspectiva de la proporcionalitat de la pena determinada en la llei i de la garantia de tipicitat, per l'extensió injustificada de la pena d'inhabilitació especial del càrrec de president de la Generalitat, que comportava la seva pèrdua, al càrrec de diputat autonòmic i la incapacitat per obtenir un altre càrrec de representació en tots els nivells, local, autonòmic, estatal i europeu. "Com que el càrrec parlamentari no havia estat utilitzat per cometre la desobediència, la condemna era imprevisible", sosté el magistrat.

Pancarta

Els fets van passar durant el mes de març de 2019, i van consistir en la negativa de Torra a complir els "reiterats" requeriments de la Junta Electoral Central (JEC), en la seva condició de president de la Generalitat, que li exigien la retirada de la pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats, penjada al balcó del Palau de la Generalitat per considerar que era simbologia identificable amb determinades opcions polítiques, i amb això es causava infracció del principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, i particularment exigible en període electoral. El president Torra ha d'afrontar un segon judici per no retirar la pancarta el 2019, aquesta vegada ordenat pel TSJC no la JEC, que se celebrarà en un jutjat penal de Barcelona el pròxim dia 17, perquè ara no és aforat.