El Tribunal Suprem es renova. Els magistrats Andrés Martínez Arrieta (Logrono, 1955) i Ana Ferrer García (Madrid, 1959) exposaran, aquest dimarts, a la comissió de qualificació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el seu currículum i projecte per ser l'escollit a substituir al seu company en la presidència de la sala penal de l’alt tribunal espanyol. Manuel Marchena (Les Palmes, 1959), que ha rebut elogis i crítiques per igual, es va veure obligat a renunciar al màxim càrrec del Poder Judicial: la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 2018, quan el dirigent del PP Ignacio Cosido va enviar un missatge que amb ell tindrien controlat el Poder Judicial "per la porta del darrere”. Després de presidir la sala segona del Tribunal Suprem des del 2014, ara arriba el seu relleu, però Marchena es quedarà uns anys més a la sala penal del Suprem. Es veurà si el seu successor o successora manté el consens que el magistrat, abans fiscal, ha mantingut.
El president de la sala penal del Tribunal Suprem va ser durament criticat per haver fet equilibris jurídics per aconseguir que els set companys del tribunal condemnessin per unanimitat els líders polítics del procés. Va rebaixar el càstig de rebel·lió a sedició, però les penes imposades, de 9 a 13 anys de presó, “van ser excessives”, segons el parer dels juristes més garantistes. En un vot particular, el magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Ramón Sáez Valcárcel, va criticar obertament la sentència del procés, redactada per Marchena. Va assegurar que “hi ha nombroses valoracions i judicis axiològics”, com ara “concentracions hostils” i “marcada hostilitat”, a més de no deixar clar quan comença el delicte de sedició.
El front de l’amnistia
Ara, la negativa del Suprem a aplicar la llei d’amnistia als líders polítics catalans s’interpreta com un cop de força del Poder Judicial a l’executiu i legislatiu, liderat pel PSOE i Pedro Sánchez. Això no obstant, els dos candidats mantenen posicions antagòniques pel que fa a l’amnistia: Martínez Arrieta comparteix amb Marchena i la majoria dels membres del tribunal del procés que no se’ls ha d’aplicar l’amnistia, mentre la magistrada Ana Ferrer va fer un vot particular molt crític, que assegura que amb la negativa, el Suprem va contra la voluntat del legislador.
El més veterà de la sala
La intervenció dels dos candidats es podrà seguir en directe des de la web del Poder Judicial. Andrés Martínez Arrieta ho farà el primer, a les 9 del matí. Inicialment, Martínez Arrieta havia de presidir el judici dels presos polítics amb el nomenament de Marchena al CGPJ, però amb l’esguerrada popular, Marchena va ser el president i ponent, i l'actual candidat va seure, a la seva esquerra, mirant el tribunal des del públic.
Martínez Arrieta va ser el magistrat més jove a entrar a la sala penal del Tribunal Suprem, amb 42 anys, i ara és el més veterà. Un dels casos destacats del magistrat és la investigació de la desaparició de Santiago Corella, un delinqüent conegut com El Nani. Com a titular del jutjat d'Instrucció 11 de Madrid va destapar una màfia policial que va fer desaparèixer el detingut en dependències policials el 1983.
Un cop al Suprem, Martínez Arrieta va ser designat el desembre de 2017 per substituir a Julián Sánnchez Melgar, nomenat fiscal general de l’Estat, com el segon jutge de control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i els dona permisos d'intervenir mòbils i ordinadors per casos de gravetat. Són autoritzacions força criticades pel nul control a aquestes ingerències, com en el cas Pegasus, amb el primer jutge de control Pablo Lucas, que aquest dimarts, també es presenta per presidir la sala tercera enfront de la candidata María del Pilar Teso. El jutge Martínez Arrieta és de l’Asociación Judicial Francisco de Vitoria (AJFV).
La primera dona al Suprem
Si Martínez Arrieta ha estat el magistrat més jove en arribar a la sala penal del Suprem, Ana Ferrer, la seva rival, és la primera dona a ocupar una plaça a l’alt tribunal en la jurisdicció penal, el 2014. És membre de Jutges i Jutgesses per la Democràcia. També va compartir tribunal en la causa contra els líders independentistes del procés. En aquell cas, i de forma excepcional, cap magistrat va emetre un vot particular. I van condemnar per unanimitat.
Ara, però, Ferrer ha estat molt crítica amb els seus companys per no aplicar l’amnistia als líders polítics, i fins i tot l’advocat de l’Estat ho ha admès en la seva resposta al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
En aquest temps al Suprem, Ferrer ha estat la instructora de la causa de Tsunami Democràtic contra els aforats Carles Puigdemont, llavors diputat de Junts al Parlament Europeu, i de Ruben Wagensberg, diputat d'ERC al Parlament. La magistrada va admetre la seva declaració de forma telemàtica, enfront del parer de l'investigador de l'1-O, el magistrat Pablo Llarena, que vol detenir Puigdemont a tot preu. La investigació es va tancar perquè el magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, no havia fet correctament la pròrroga de la instrucció.