Nova divisió. El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'empara a Òmnium Cultural, que va interposar contra la multa de 200.000 euros imposada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per haver realitzat una consulta ciutadana, la Gigaenquesta, el 2014, i emmagatzemar dades personals. En la resolució, publicada avui, s'informa que hi ha dos vots particulars en contra, dels magistrats Juan Antonio Xiol, vicepresident del TC, i de Ramon Sáez, els quals afirmen que sí que s'havia d'haver admès el recurs per "vulneració a la legalitat sancionada" per què l'aplicació de la norma va ser "imprevisible". En el cas de la ANC, el TC sense vots particulars, va validar la sanció.
En el vot particular conjunt, de 28 pàgines, Xiol i Sáez, exposen que Òmnium va contractar a una empresa dels EUA el servei per emmagatzemar dades personals, i que quan la normativa europea es va modificar el 2016, l'entitat cultural va buscar una empresa de la Unió Europea perquè emmagatzemés aquest contingut, segons la nova norma i amb coneixement de l'APED, de la qual els dos magistrats afirmen que va fer una lectura errònia dels conceptes "transferència" i "conservació" i que va aplicar una sanció no previsible. "La norma sancionadora ha de definir clarament les infraccions i les sancions, la qual cosa implica com a condicions qualitatives, les de la seva accessibilitat i imprevisible dels tipus sancionadors", afirmen els magistrats, que es declaren "dissidents" de la sentència que denega l'empara a Òmnium. L'Audiència Nacional va validar la sanció.
Sense antecedents
En el present cas, indiquen Xiol i Sáez la resolució sancionadora de l'AEPD i la sentència que la confirma "no han fet cap referència a l'existència de precedents extrapolables a la conducta de l'entitat recurrent i l'altra entitat sancionada juntament amb ella". Tampoc la posició majoritària en la qual se sustenta la sentència no es pronuncia sobre el particular. Afegeixen que han buscat a la base de dades del Centre de Documentació Jurídica del Consell General del Poder Judicial en el període comprès des de 2016 fins a l'actualitat, dins de la recerca de resolucions de la sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional, com a òrgan judicial competent per al control de la legalitat de l'exercici de la potestat sancionadora de l'AEPD, i no apareix cap resolució judicial que resolgui una controvèrsia semblant a la plantejada respecte de l'entitat demandant d'empara i la que va ser conjuntament sancionada amb ella per aquests mateixos fets. Davant d'aquesta inseguretat, conclouen que s'havia d'haver donat empara a Òmnium. El procés contra les dues entitats sobiranistes es va iniciar arran de la denúncia de dos particulars.
L'ANC
El 10 de març passat, la sala segona del Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara presentat per Asamblea Nacional Catalana (ANC) contra la sentència de la sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional que va desestimar el recurs interposat davant la multa de 200.000 euros que li van ser imposats el 2015 per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), per cometre una infracció molt greu de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, consistent a tractar dades d'ideologia sense consentiment dels interessats. En aquesta resolució, en la que van participar Xiol i Sáez, no hi va haver cap vot particular.
Els fets que van donar lloc a la sanció, van passar els mesos d'octubre i novembre de 2014. Van consistir que l'entitat demandant (amb Òmnium Cultural), en el marc de la campanya "Ara és l'Hora", va dur a terme una enquesta a tot Catalunya, a tres milions de domicilis, i en la qual es preguntava a cada enquestat sobre les prioritats de Catalunya "quan fos un estat" i si aniria a votar a la consulta del 9 de novembre de 2014 "sobre el futur polític de Catalunya". En la resolució, s'indica que l'enquesta es va realitzar tractant no només les dades personals dels enquestats que van donar el seu consentiment exprés i per escrit, sinó també els d'aquells que no el van donar, la qual cosa constitueix un incompliment de la llei de protecció de dades de caràcter personal, constitutiva d'una infracció molt greu, validada pels tribunals.