"Serà molt dur i difícil, però aturarem el virus. Farem el que calgui, on calgui i quan calgui". Són les paraules que va pronunciar Pedro Sánchez avui fa justament dos mesos i un dia, quan amb posat greu i solemne va anunciar als espanyols la implantació de l'estat d'alarma a partir de la mitjanit del 14 de març. En principi havien de ser quinze dies. Llavors hi havia a Espanya 120 morts per coronavirus i 4.200 contagis. Seixanta dies després, l'Estat supera les 27.000 defuncions i s'han detectat ja més de 271.000 positius. L'estat d'alarma ha encadenat ja quatre pròrrogues i està pendent d'una cinquena. A l'horitzó, la incertesa d'una nova normalitat de llibertats restringides i una crisi econòmica que, segons tots els analistes, serà més dura que la de 2008. 

La pandèmia que ha sacsejat el món sencer va començar a envair Espanya amb el primer govern de coalició de la història de la democràcia acabat de néixer. Feia tot just dos mesos que el govern Sánchez-Iglesias, PSOE-Podemos, havia pres possessió, gràcies al suport imprescindible de l'independentisme d'ERC i amb la represa del diàleg amb Catalunya com a principal repte de la legislatura. Una fita que ha quedat enterrada sota les víctimes de la Covid-19. 

El país europeu més castigat, de la mà d'Itàlia

Espanya és, juntament amb Itàlia, el país més castigat d'Europa. Segons les dades oficials del ministeri de Sanitat, el coronavirus s'ha endut ja 27.104 vides, ha infectat 271.095 persones i ha deixat sense feina més de 4 milions de treballadors. El sistema sanitari ha quedat al límit del col·lapse, que s'ha salvat gràcies a la feina ingent dels professionals en primera línia, que acumulen dos mesos d'hores extra de lluita a la trinxera, sovint sense el material imprescindible per lliurar la batalla i experimentant els efectes de polítiques d'austeritat del passat. Més de 49.000 professionals sanitaris s'han infectat fent la seva feina a Espanya, el país que lidera els contagis entre el personal dels hospitals i centres de salut. 

Al llarg d'aquestes nou setmanes d'estat d'alarma, el govern de Pedro Sánchez ha protagonitzat més d'una patinada. Des de la compra de tests fallits a un proveïdor xinès sense llicència a la primera proposta de desconfinament de nens, segons la qual el permís de sortida per als menors de 14 anys havia de ser per acompanyar els adults a fer la compra al supermercat o anar al banc. 

Economia a l'UCI

Aparellada a l'emergència sanitària hi ha la crisi econòmica que se'n deriva. El tancament obligat del comerç, l'hosteleria i les fronteres ha desencadenat un allau d'ERTOS que afecten, de moment, més de 4 milions d'espanyols. El govern de l'Estat calcula que ha invertit ja 139.000 milions d'euros per intentar minimitzar la crisi social que vindrà. La previsió del Banc d'Espanya és que aquest 2020 el PIB del país caurà entre el 6,6% i el 13% i l'atur creixerà fins al 21,7%. A Moncloa són una mica menys pessimistes però treballen amb unes projeccions similars, caiguda del 9,2% del PIB i atur del 19%. 

Més enllà de les víctimes directes, la Covid-19 ha arrasat també amb les llibertats que coneixia la ciutadania a occident. L'estat del benestar ha passat a millor vida per veure néixer una nova normalitat que encara és un misteri. Des de fa dues setmanes, Espanya s'ha endinsat en el procés de desescalada del confinament forçós de la població. Per fases, gradual, per evitar rebrots. Mica en mica la corba que indica l'evolució del virus ha encarrilat un descens, conseqüència de les mesures estrictes d'aïllament social. Ara arriba el moment més complicat, sortir de la hibernació. Que el país recuperi la mobilitat i l'activitat econòmica sense tornar a la situació d'emergència sanitària de fa unes setmanes.  

Sánchez contra les cordes

El Pla de Desescalada que ha traçat l'executiu de Pedro Sánchez albira haver assolit una normalitat relativa a finals de juny. Per controlar el procés, que s'ha dibuixat en quatre fases, el líder del PSOE vol seguir tenint el comandament únic i per això necessita sí o sí tornar a prorrogar l'estat d'alarma. De moment ja duu quatre pròrrogues i a cada votació al Congrés ha perdut un llençol. Si al principi comptava amb el suport del PP i ERC, l'última la va salvar in extremis i per la mínima gràcies a un gir de Ciutadans, que va veure l'oportunitat per tornar a reivindicar-se com un partit d'estat útil en els moments clau. 

La nova proposta del president és prorrogar un mes més l'estat d'alarma, però amb la promesa de modificacions substancials. El comandament únic ha provocat molta tensió amb diversos governs autonòmics, Catalunya però no només. A més de Torra, són molts els presidents que -com Ximo Puig, Íñigo Urkullu o Núñez Feijoo- exigeixen que se'ls vagin retornant les competències recentralitzades des de fa dos mesos. 

L'article 116.2 de la Constitució és el que habilita el govern d'Espanya a aplicar aquesta mesura dràstica per un termini prorrogable de 15 dies sempre que es compti amb l'autorització del Congrés. L'únic precedent d'implantació d'estat d'alarma a Espanya és quan el desembre de 2010 Zapatero el va decretar arran del tancament de l'espai aeri provocat per la vaga de controladors. Llavors va durar 15 dies.