Compte enrere perquè el Tribunal Suprem es pronunciï sobre l’aplicació de la llei d’amnistia en les diferents causes que té a sobre de la taula. Mentre el dia arriba, les parts continuen pronunciant-se sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat” de la norma. Aquest dilluns ho han fet els dos policies espanyols ferits en les protestes de la plaça Urquinaona, que són acusació particular: demanen que no s’amnistiï ni el terrorisme pel qual estan sent investigats Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg ni la malversació atribuïda a l’1-O. En un dur escrit de catorze pàgines signat per José María Fuster-Fabra i Juan Ignacio Fuster-Fabra i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, esgrimeixen que aplicar la llei en la fase d’instrucció suposaria que ells es veiessin “privats d’obtenir una resolució per part de la justícia”. Tanmateix, l’article 11 de la norma deixa clar que l’amnistia “s’aplicarà pels òrgans judicials en qualsevol fase del procés penal”. A més, Fuster-Fabra demana a la jutgessa Susana Polo que plantegi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.
Concretament, en relació amb el terrorisme, el seu escrit assenyala que “l’afirmació que a Catalunya mai hi ha hagut terrorisme correspon fer-la als Tribunals penals” i denúncia que el redactat de la llei en aquest aspecte té “l’objectiu d’impedir que els Tribunals entrin a valorar” si els CDR i el Tsunami Democràtic poden ser amnistiats. “A priori, no es poden incloure en el cercle de fets amnistiables els que es relacionin amb les activitats dels anomenats CDR i el Tsunami”, conclouen. A més, apunten que “l’afirmació que només una mínima classe de crims mereixen ser tractats com a terrorisme és incompatible amb l’amplitud de la definició que del terrorisme es deriva de la lectura del Codi Penal”, que “considera terrorisme la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física” amb unes determinades finalitats, “entre les quals destaca la de subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública”.
“Els acusats es van enriquir”
Sobre el delicte de malversació, Fuster-Fabra s’alinea totalment amb la posició dels quatre fiscals díscols del procés, contraris a amnistiar-la. L’escrit presentat per la defensa dels dos policies, que cita alguns dels passatges del seu informe, assenyala la “incongruència” d’amnistiar “només la malversació de fons públics nacionals, però no quan es vegin afectats els interessos financers de la Unió Europea”. I argumenta que els acusats “es van enriquir” perquè van realitzar “despeses per interès personal” i les van imputar al pressupost públic de tal manera que van assolir un “benefici personal (promoure les opcions polítiques pròpies) utilitzant diners aliens”. I afegeix que “funcionaris públics constituïts en autoritat es van apropiar de fons públics amb ànim de lucre propi”, ja que “el lucre no és només l’augment de riquesa, sinó la consecució de la finalitat particular que interessa a l’autor del delicte”. “És equivalent incrementar el patrimoni o evitar que disminueixi mitjançant la imputació de la despesa a un altre, ambdues accions són maneres d’enriquir-se”, rebla.
En contra d’amnistiar la suposada trama russa del procés
Els dos policies també es pronuncien sobre la possibilitat d’amnistiar la suposada trama russa del procés. Argüeixen que “la realitat del nivell d’amenaça que van suposar les converses de líders independentistes i el seu entorn amb representants del govern rus no es pot determinar sense prèviament dur a terme una indagació completa a través de la instrucció”. Sostenen que no serà fins que “s’estableixi en una resolució judicial la veritat (formal) del succeït” que es podrà “decidir sobre l’aplicabilitat de la llei d’amnistia”. Per tant, argumenten que “fins que això no succeeixi no és possible un judici anticipat que determini l’obligada suspensió i arxivament dels procediments oberts”. Justament el divendres passat, el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, va obrir una nova peça per poder investigar els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, pels delictes de malversació i traïció en la suposada trama russa. Intentava així esquivar la llei d’amnistia i fent cas omís de l’ordre que li va donar l’Audiència de Barcelona perquè aturés tota investigació.
“Aleatorietat”, “indefinició” i “racons intencionadament foscos”
L’escrit dels dos policies qüestiona el redactat de la llei d’amnistia i reprova “l’aleatorietat” de les dates, la “indefinició” que “impregna” tot el text i que provoca una “situació d’inseguretat jurídica” i “els racons intencionadament foscos i les interpretacions forçades dels delictes que es pretenen amnistiar”. Argüeixen que, a l’hora d’acordar el text, el PSOE i els partits independentistes van pensar “deliberadament i expressament deixar portes obertes d’inconcreció i aplicació indiscriminada” de la llei de manera que els jutges “desconeixen l’abast de la mateixa”, cosa que “afecta la seguretat jurídica i pot donar lloc a l’arbitrarietat”.
Així mateix, esgrimeixen que “amnistiar els qui manifesten obertament la seva voluntat de cometre idèntics o delictes similars” és una “surrealista peculiaritat”, que permet considerar la llei d’amnistia “tristament nova a escala mundial”. I sostenen que la llei “oculta sota l’amnistia un indult generalitzat, amb l’agreujant que no només es perdona la pena sinó que esborra el delicte, només per a un territori determinat i per a determinades persones d’una determinada ideologia”.
L’escrit se suma a fer valoracions polítiques sobre l’amnistia i les negociacions al Congrés dels Diputats. “Per la manera i l’objecte amb què s’ha gestat la llei, evidencia una impunitat pactada a canvi de mantenir el PSOE al govern espanyol”, argumenta. “I, per si no n’hi hagués prou, ha estat proclamada pels seus potencials beneficiaris «victòria» independentista contra el règim de 1978, tot molt lluny dels objectius de pacificació dels que presumien en el mateix preàmbul de la llei”, conclouen.