El setembre de 2017, l'excomissari José Manuel Villarejo es va reunir amb María Dolores de Cospedal, en aquell moment amb l'aleshores ministra de Defensa i secretaria general del Partit Popular. Les reunions entre tots dos eren sovint i les gravacions que va fer Villarejo d'aquestes estan veient la llum amb les publicacions de El País. La darrera tracta d'aquesta trobada del 2017 on l'excomissari va informar Cospedal de la fortuna oculta de Joan Carles I a Suïssa. La dirigent popular va tenir coneixement dels diners que ocultava l'emèrit un any abans que el fiscal suís comences la seva investigació. 

Villarejo sabia feia molt temps de la fortuna de 65 milions d'euros que estavaa en un banc suís i que era un regal del rei d'Aràbia Saudita del 2008. El compte en el banc Mirabaud era administrat per l'advocat Dante Canònica, que la va posar a nom de la fundació Lucum. Tots aquests noms es farien molt coneguts en els anys posteriors quan la fiscalia suïssa poses el seu radar sobre les accions de l'emèrit, sense tenir finalment èxit. Tanmateix, l'excomissari sabia de la seva existència molt abans, com a mínim des de 2016 

Entre el 2015 i el 2016, Villarejo es va reunir en diverses ocasions amb l'examant de l'emèrit Corinna Larsen, qui va explicar amb detall a l'excomissari aquests moviments de diners que va fer Joan Carles I. La prova de què feia temps que Villarejo tenia aquesta informació es materialitza amb una altra gravació d'una conversa entre ell i Ignacio Peláez, advocat de diversos imputats de la Gürtel, l'any 2016: "Jo tinc els comptes que té el cap del CNI a mitges amb el rei a l'estranger, que barregen fons reservats amb comissions i tal per muntar un desgavell", afirmava Villarejo. Peláez va preguntar de quin rei parlava, "de l'emèrit o l'actual". Un cop esclarit que es tractava de Joan Carles, Villarejo va prosseguir: "Tinc tota la informació. Per què? Perquè l'amant del rei [Corinna Larsen] em va nomenar el seu advocat.(...) El ximple del director del CNI es va atrevir a anar ell personalment i amenaçar-la de mort. S'ha de ser burro". 

Operació Catalunya i la protecció de l'emèrit 

Però, tenint aquesta informació com a mínim des del 2016 perquè va esperar més d'un any per comunicar-ho a Cospedal? Per lamentar-se com per por que la fortuna del rei a suïssa sortís a la llum, s'havia aturat part de l'Operació Catalunya a demanda de l'aleshores director del CNI, Fèlix Sanz Roldan. Villarejo acudia a Cospedal, titular de Defensa, per queixar-se del CNI i el seu director. Cospedal malgrat ostentar el càrrec que tenia al moment es trobava lluny del CNI, perquè aquest havia passat a dependre de Vicepresidència, és a dir, de Soraya Sáenz de Santamaria, amb qui Cospedal tenia una animadversió manifesta. 

"A Andorra, les famoses notes que jo vaig fer... I es canvia tota la informació que hi havia sobre Catalunya, que seria definitiva ara ... Per protegir el famós compte 'Soleado' de l'emèrit. Tornem a allò de sempre.", lamentava Villarejo el setembre de 2017. Segons informa El País, el comissari pretenia difondre la identitat de 4.000 catalans que suposadament tenien diners al mateix banc que Jordi Pujol, tot per tal d'intentar malmetre l'independentisme en un moment especialment àlgid del procés. 

Villarejo va explicar a Cospedal com el director del CNI del moment va frustrar aquests plans per por que aquesta informació acabés destapant els fons suïssos de Joan Carles I, una acció que l'excomissari no es va prendre bé. En aquesta conversa, Cospedal va preguntar: "què ha fet La Petita [Soraya Sáenz de Santamaría]?", al que l'excomissari respon que no ho sap. En més gravacions se'ls sent afirmant que hi ha fiscals dels quals s'han de desempallegar perquè asseguren que només busquen protegir La Petita. Tot i que tenien clar en aquell moment que desfer-se del director del CNI no els seria senzill per més que ho volguessin.