Tornen els judicis contra ciutadans anònims, independentistes o no, que van sortir al carrer per protestar contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans. L’Audiència de Barcelona jutjarà el pròxim 26 d’abril tres joves, que no es coneixen entre ells, i a qui la Fiscalia demana penes de fins a 7 anys i 9 mesos de presó per haver participat en la protesta davant la delegació del govern espanyol, i els acusa de llençar objectes als Mossos i de resistir-se a la seva detenció, el 15 d’octubre de 2019, l’endemà de donar-se a conèixer la condemna i el segon dia de mobilitzacions al carrer. Per aquests fets, Andrea —que en aquests anys ha transicionat a persona no binària i Dren és el nom que ha triat— va ser una de les primeres persones detingudes i que va estar més temps en presó preventiva a la presó de dones de Wad-Ras: un mes. La Fiscalia li demana 4 anys i 9 mesos de presó pels delictes de desordres públics (18 mesos) i atemptat contra l’autoritat (3 anys i 3 mesos de presó), i que indemnitzi amb 750 euros un agent de la policia catalana per unes lesions lleus.
Cap dels tres joves ha volgut que se li faci una campanya de suport, com en altres casos. En l’escrit provisional d’acusació, el ministeri públic precisa que un d’ells ha participat en un procés de mediació amb els dos agents a qui ha admès que va escometre, a través de l’Equip de Justícia Restaurativa, en el qual els va demanar disculpes. Per això, li aplica una atenuant de mediació i li demana la pena més baixa: 2 anys i 7 mesos de presó, a banda d’haver d’indemnitzar els agents amb més de 10.000 euros. Per al tercer jove, la Fiscalia sol·licita 3 anys i 9 mesos de presó pel delicte de desordres públics i 4 anys més pel d’atemptat contra l’autoritat en concurs amb un delicte lleu de lesions, amb l’agreujant de disfressa, i ha d’indemnitzar un agent amb 600 euros. En el judici, la Fiscalia els hauria de rebaixar la petició de la pena de presó pel que fa al delicte de desordres, ja que amb la reforma legislativa aprovada pel PSOE i ERC ja no s’agreuja el càstig per ser autor de desordres aprofitant una manifestació, com se’ls hi aplica. Tanmateix, les peticions de penes per delictes d’atemptat contra l’autoritat, per ara, són molt desorbitades.
Una desena de judicis contra independentistes
L’organització Alerta Solidària, que defensa la majoria dels joves que es van mobilitzar a les protestes pels líders polítics, insisteix que el cas de Dren i els altres dos joves, evidencia que “la desjudicialització és una fal·làcia”, i que abans de l’estiu se celebraran una desena més de judicis relacionats amb la lluita independentista, amb prop d’una vintena de persones processades. “Aquests encausats arriben a judici oblidats per les institucions i pels partits polítics, que en moments recents de la nostra història ens animaven a tots a sortir al carrer una vegada i una altra a defensar els drets”, ha denunciat Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària. Ha afegit que “més enllà de la renúncia al projecte independentista que han fet en els darrers anys, és un abandonament i, fins i tot, una traïció a aquestes persones encausades”, que, per sort —precisa— encara tenen entitats i grups de suport, com Alerta.
En aquest compte enrere pel judici, hem conversat amb Dren per conèixer com afronta la vista, quatre anys després d’aquells fets, que el van marcar, però no el van aturar. “Surto al carrer contra les injustícies”, declara Dren, defensat per l’advocada Norma Pedemonte, d’Alerta Solidària. Dren ha demanat que es respecti el seu anonimat i no se li facin fotos.
Per què va participar en la manifestació del 15 d’octubre de 2019 a Barcelona? És independentista?
Intento anar a manifestacions contra les injustícies, i per a mi la sentència que van posar als presos catalans em semblava desmesurada i injusta. A més, la condemna per sedició podria obrir un precedent que es podria aplicar a altres causes, com en les mobilitzacions contra desnonaments i la defensa de l’habitatge. Mai m’he identificat com a independentista, ni he militat a cap entitat. La meva militància ha estat de barri, quan vivia a Sabadell era membre del centre social L’Obrera i de la PAH. Érem la gent de L’Obrera, però en entrar a presó em van dir “activista de L’Obrera” (riu).
Quatre anys després de la seva detenció, com afronta el judici?
Ara mateix, afronto el judici amb incertesa. Són quatre anys sense saber absolutament res i ara em trobo nerviós, però confio en la defensa, i fins i tot en l’absolució. Vaig tranquil al judici, pensant que no tornaré a entrar a la presó.
De l’acusació que li fa la Fiscalia?
Ho nego completament.
Va ser dels primers joves detinguts. A més, dels 28 en presó provisional, va estar-hi més temps: un mes. Com recorda el seu pas per la presó a Wad-Ras?
Ho recordo complicat. De cop em van canviar tot quan em van tancar: vaig haver de deixar els estudis, i canviar totes les meves relacions. Un mes és molt temps tancat, però molt poc en consideració amb altres presos. El fet de sortir fora i tornar a començar és molt desestabilitzador... Dins de la presó, es notava molt la diferència que els funcionaris ens donaven a nosaltres, preses polítiques entre cometes, perquè veníem d’una manifestació política, i les preses comunes.
Per què?
Perquè sabien que sortiríem d’hora, que tindríem repercussió mediàtica. Ens feien un tracte diferenciat, ens cridaven constantment per megafonia, ens veien a veure moltes persones, diputats, representants del sistema penal. Va venir molta gent a veure’ns. Per què? Per dir que ens havien vingut a veure? A nosaltres no ens van solucionar res, no ens van treure de la presó. Era pitjor, ens separaven del grup tota l’estona, no podíem crear un vincle amb les altres recluses. Quan vam sortir de la presó, vam dir que vam viure una realitat que no és ni molt menys la de les preses de Catalunya, ni la de les de Wad-Ras. Ens van fer creure que érem a Disneyland, i que després diguéssim que la presó de dones està molt bé.
A la presó de Wad-Ras, vam viure una realitat que no és la que viuen les preses de Catalunya
Va ajudar-lo a estar a la presó amb la Paula i la Xènia, que encara tenen pendent el seu judici per manifestar-se el 2019?
Sí. El primer que et diuen els funcionaris que a la presó entres i surts sol, i que ningú et vegi vulnerable perquè se’t menjaran. Són els tres consells que et dona el funcionari en entrar a la presó, i nosaltres els hi vam petar tots. Entre nosaltres vam trobar un espai de confiança i vam fer la nostra bombolla de seguretat, on sí que podíem ser vulnerables i confiar entre nosaltres. Quan elles dues van sortir de la presó i jo em vaig quedar sol, les vaig trobar molt a faltar, i també vaig pensar que elles estarien vivint una situació molt rara fora, de tornar al món i saber que jo era dins. És com estar en un limbo, quan surts. A la presó, la Paula i la Xènia van ser una gran ajuda i els hi agraeixo.
Estudiava Enginyeria Química i quan estava tancat a Wad-Ras el seu entorn explicava que intentaria fer els exàmens. Què va passar? Ha pogut seguir els estudis?
Ho vam intentar. Les companyes de classe m’enviaven apunts, els profes em van oferir fer els exàmens dins la presó, perquè just eren llavors. Al final, vaig dir que no estava preparat, mirava els documents, llegia una frase i no entenia res, i em sentia incapaç de fer-ho. En sortir-hi, en aquests quatre anys, he pogut acabar la carrera, i ara treballo en el sector químic. Per seguretat meva, vaig enterrar el que he viscut, per poder avançar. I ara, pel judici, torna aquest sentiment d’incertesa.
L'objetiu d'empresonar-nos és perquè tinguem por; he tingut molta por, però no em volia deixar guanyar per això
Després del que ha viscut i patit ha tornat a anar a una manifestació?
Sí. He tingut molta por, clar. I sé que l’objectiu d’empresonar-me a mi i altres persones és que tinguem por. No em volia deixar guanyar per això. Vaig a manifestacions amb persones que em donen seguretat, que decidim marxar quan estan començant a carregar, que tingui una via d’escapament... És el que vius en manifestacions, nervis i por, però en el meu cas s’ha agreujat. M’ha condicionat una mica, però no he deixat d’anar-hi.
La repressió que vau viure va ser per aturar les mobilitzacions?
Sí. En molts casos no teníem cap intenció de fugir, ni tampoc de no presentar-nos al judici, ni de moltes excuses que es van dir perquè se’ns decretés la presó preventiva. Va ser per intentar frenar el que venia aquella setmana.
El jovent s’ha desmobilitzat? S’ha desencantat amb els polítics?
No puc parlar per la resta. No esperava res dels polítics. No vaig sortir al carrer per ells, sinó que vaig sortir-hi com per qualsevol altra injustícia. Les mobilitzacions han de seguir. I espero viure-ho en llibertat.
A la foto principal, manifestació d'estudiants contra la sentència del Suprem als presos polítics, l'octubre de 2019. / Foto: Bruna Maneja