Bastons a les rodes en el tret de sortida de la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre els atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Oficialment, sobre el “dret a saber la veritat” i les “implicacions derivades” d’uns atemptats que van causar setze morts i més de 250 ferits. I amb la voluntat de posar la lupa en la relació entre el Centre Nacional d’Intel·ligència i l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats, Abdelbaki Es Satty. Ara bé, menys de 24 hores abans de la seva arrencada, el principal fre ha arribat de la mà del govern espanyol, que encara no ha desclassificat la informació relativa al 17-A que va reclamar la comissió, desoint així el compromís contret per Pedro Sánchez fa dos mesos. Això ha impedit, d’entrada, que els diputats puguin fer servir aquesta informació per preparar les dues primeres compareixences: de Félix Sanz Roldán (director del CNI entre el 2009 i el 2019) i de José Luis Olivera (exdirector del CITCO, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat). En la resposta remesa a la cambra baixa, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el Ministeri de Defensa al·lega que, mentre el Consell de Ministres no la desclassifiqui, la documentació sol·licitada “té consideració de secreta” i, per tant, el Congrés “només pot ser-ne informat” a la Comissió de Secrets Oficials, que se celebra a porta tancada i que obliga els diputats a guardar el secret del que s’hi exposi. Això és el que va passar, per exemple, el març del 2018, amb Félix Sanz Roldán. Tanmateix, ara la finalitat de la comissió d’investigació era posar llum i taquígrafs sobre aquesta qüestió, i el govern espanyol ha impedit que engegui el motor a ple rendiment.
📝 El govern espanyol es nega a desclassificar documents del CNI sobre el 17-A
Quin serà l’objectiu de la comissió d’investigació? Concretament, el pla de treball aprovat recull que la comissió “recaptarà del govern espanyol” tots els “documents, informes, antecedents o dades que calgui” per “investigar, esclarir i analitzar les actuacions i informacions” relacionades amb el 17-A i sol·licitarà al Consell de Ministres la “desclassificació d’informació reservada o secreta” en relació amb els atemptats. Aquest és el pas que la Moncloa encara no ha fet, malgrat que fa dos mesos esgrimia que “no hi ha res a amagar” i defensava la seva “total transparència”. El document detallava que se sol·licitaria al CNI, entre altres documents, el registre de visites a l’imam de Ripoll a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i les transcripcions de les entrevistes mantingudes per membres de la intel·ligència espanyola amb ell.
Investigar el 17-A al Congrés: a la quarta va ser la vençuda
La comissió d’investigació sobre el 17-A està impulsada per Junts i és fruit de l’acord entre els juntaires i el PSOE per a l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Ara bé, portaven mesos encallades: el ple de la cambra baixa la va aprovar fa gairebé un any (el passat 12 de desembre), es va constituir a finals de febrer, però havia estat paralitzada fins a finals de setembre. Just ara fa un mes, es va prorrogar el seu mandat i podrà estar en marxa “fins a la finalització dels treballs que té atribuïts”. El passat agost, no va ser el primer cop que l’independentisme intentava impulsar una comissió d’investigació sobre els atemptats del 2017, però sí que va ser la primera vegada que la sol·licitud va prosperar. Prèviament, en els últims mesos de Mariano Rajoy a la Moncloa, el març del 2018, la cambra baixa no va acceptar les peticions d’ERC i el PDeCAT. Més tard, ja amb Pedro Sánchez, també van vetar-se les iniciatives d’ERC i JxCat el juliol del 2019 i d’ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP el gener del 2022, totes amb la voluntat d’esclarir la relació entre el CNI i l’imam de Ripoll.
📝 El Congrés dels Diputats accepta crear les comissions d’investigació del 17-A, l’operació Catalunya i Pegasus
José Manuel Villarejo: “El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya”
Una de les persones que passarà per la comissió d’investigació serà José Manuel Villarejo. El comissari jubilat de la policia espanyol va referir-se als atemptats del 17-A fa gairebé tres anys, el gener del 2022, durant el judici pel cas Tàndem a l’Audiència Nacional. Davant del jutge Alfonso Guevara, Villarejo va assegurar que els atemptats van ser fruit d’un error de càlcul del Centre Nacional d’Intel·ligència. “El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya”, va declarar. I va assenyalar directament l’imam de Ripoll, a qui va acusar de treballar en connivència amb el CNI. Segons la versió de Villarejo, els serveis d’intel·ligència espanyols haurien consentit que Es Satty “fes el que trobés oportú”.
🎥 Villarejo acusa el CNI pels atemptats del 17-A: “Volien espantar Catalunya”
El 17-A, al Tribunal Europeu de Drets Humans
La posada en marxa de la comissió d’investigació arriba després de nous moviments en relació amb la investigació de les autoritats espanyoles del 17-A. D’una banda, després del cop de porta del Tribunal Constitucional, Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en els atemptats, va presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans per denunciar la “manca d’investigació exhaustiva” dels fets per part de l’Estat espanyol. En l’escrit, Javier Martínez va assenyalar que les autoritats espanyoles van fer unes investigacions “d’abast limitat” de l’acció terrorista a Barcelona i Cambrils i van deixar “qüestions claus” sense respondre, cosa que implica una violació del dret a la vida i del dret a conèixer la veritat sobre els atemptats.
D’altra banda, els familiars de les víctimes del 17-A van demanar a l’Audiència Nacional que impedeixi que es destrueixin les proves dels atemptats que encara estan en mans de la Guàrdia Civil, precisament, pensant en el recorregut del cas a la justícia europea. Aquesta petició responia la nova demanda de la Guàrdia Civil, que va tornar a demanar al tribunal destruir les proves relacionades amb el procediment judicial dels atemptats emmagatzemades en el seu dipòsit judicial.
Pilar Calvo: “Com pot ser que el CNI actués amb aquesta negligència al voltant de l’instigador dels atemptats?”
Ara fa un any, quan el Congrés va aprovar la creació de la comissió d’investigació, els partits independentistes van subratllar la necessitat d’analitzar el fet que l’imam de Ripoll, el cervell del 17-A, era confident del CNI. “Com pot ser que el CNI actués amb aquesta negligència al voltant de l’instigador dels atemptats, que era el seu col·laborador, i que un gihadista radical que havia estat vinculat a l’11-M pogués preparar durant mesos un atemptat que havia de ser de gran magnitud?”, va preguntar-se Pilar Calvo. La diputada de Junts per Catalunya va afirmar que ara com ara “no hi ha proves concloents per assegurar al 100% que Es Satty és mort” i va esgrimir que el jutge Fernando Andreu va dir que l’imam havia mort a Alcanar “sense cap informe forense que ho avalés”. En la seva intervenció, va al·ludir a l’explosió d’Alcanar el dia abans dels atemptats: “Hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l’imam Es Satty fugir d’Alcanar just després de l’explosió, un fet que mai s’ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta?”, va plantejar.
Gabriel Rufián: “Com és possible que el cervell d’un dels pitjors atemptats a Europa fos confident del CNI?”
Per la seva banda, Gabriel Rufián va expressar que volia ser “molt curós i responsable” i va demanar “no comprar teories com les dels peons negres de l’11-M”. Això sí, el portaveu d’ERC al Congrés va verbalitzar que hi ha “coses preocupants”. “Com és possible que el cervell d’un dels pitjors atemptats d’Europa i al nostre país alhora fos un confident reconegut del CNI?”, es va preguntar. “Hi ha milers de confidents del CNI, però això no pot ser mai una excusa”, va argüir, així que va apostar per investigar “certa inutilitat en tot això”. Més encara veient que, poc després dels atemptats, el Ministeri d’Interior “es va gastar 82 milions d’euros a pegar la gent a Catalunya per un referèndum”. “És a dir, per recursos no era”, va afegir Rufián. I va llençar un dard al PP i Vox: “Per què vostès parlen de tacar l’honor de la policia per voler investigar el que fa malament la policia o els servidors públics?”.
Puigdemont, Forn, Trapero, Rajoy i Zoido, entre els futurs compareixents
El llistat de compareixents que va aprovar la comissió d’investigació inclou, de moment, 29 noms. Entre les persones que seran citades, hi ha Carles Puigdemont (president de la Generalitat entre el 2016 i el 2017), Joaquim Forn (conseller d’Interior del juliol al novembre del 2017) i Josep Lluís Trapero (major dels Mossos d’Esquadra). Respecte al govern espanyol, es convocarà Mariano Rajoy (expresident del govern espanyol), Soraya Sáenz de Santamaría (exvicepresidenta espanyola), Juan Ignacio Zoido (exministre de l’Interior), Enric Millo (exdelegat del govern espanyol a Catalunya) i Diego Pérez de los Cobos (representant del Ministeri de l’Interior a la Junta de Seguretat de Catalunya el 2017). En representació de les víctimes, hi compareixerà Javier Martínez.