En els últims dies, Espanya ha obert un nou debat: el vot als 16 anys. És una proposta que està ultimant el Ministeri de Joventut i Infantesa, capitanejat per Sira Rego (de Sumar), i que encara no compta amb el beneplàcit del PSOE. S’introduirà en una llei integral sobre joventut i requerirà el suport de la majoria absoluta, ja que la Llei Electoral és orgànica. Es tracta d’una demanda que ve de lluny, que ha estat llargament reivindicada per les organitzacions juvenils dels partits, que s’ha debatut en tres ocasions al Congrés dels Diputats i que es va portar a la pràctica a Catalunya a la consulta del 9 de novembre del 2014.
📝 El Ministeri de Joventut està elaborant una llei per rebaixar l’edat per votar als 16 anys
“Poden ésser cridats a participar en les consultes populars no referendàries mitjançant votació les persones majors de setze anys que tinguin la condició política de catalans”, reconeix l’article 5 de la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana aprovada pel Parlament de Catalunya el setembre del 2014. La llei, que va rebre llum verda amb una àmplia majoria de 106 vots a favor i 28 en contra, va ser l’eina que va servir per fer realitat el 9N. La van avalar els partits partidaris de la consulta, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, i el PSC, que es va desmarcar de les intencions del Govern de consultar la ciutadania sobre la independència. “No suposa un aval ni a la concreta consulta del 9 de novembre ni, molt menys, a la manera en què el procés s’ha conduït pels seus impulsors”, va justificar el diputat Ferran Pedret aquell dia. La norma suposava una primera regulació de la participació dels joves de 16 anys a les urnes. I el 9N va ser-ne la primera experiència. En aquella ocasió, van votar un total de 2,3 milions de persones i el 84% van mostrar-se partidaris que Catalunya esdevingués un estat independent.
Prèviament, el juliol del 2013, en el marc d’un debat monogràfic sobre la situació de la joventut, el Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa no legislativa (sense caràcter vinculant) en la qual manifestava la “necessitat d’avançar cap al reconeixement del dret de vot als 16 anys”. Va ser fruit d’una transaccional que van segellar CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA. La CUP hi va donar suport, Ciutadans va abstenir-se i el PP va votar-hi en contra. Després d’aquella votació, Iniciativa (pocs dies després), el PSC (tres mesos més tard) i ERC (al cap d’un any) van registrar a la cambra catalana sengles iniciatives per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una reforma de la Llei Electoral (LOREG) en aquesta direcció (donat que s’ha de modificar a les Corts Generals). Ara bé, els tres textos no es van arribar a debatre ni a votar mai i van acabar decaient amb el final de la legislatura. El 2016, Catalunya Sí Que Es Pot va repetir el moviment, però el desenllaç de la proposta va ser el mateix.
ERC impulsa tres lleis al Congrés i una al Senat
Des d’aleshores, Esquerra Republicana ha estat un dels partits que més ha abanderat aquesta qüestió a través de quatre proposicions de llei (tres al Congrés i una al Senat) amb l’objectiu de reformar la LOREG. “Nosaltres volem posar-los una urna davant i que s’expressin, volem interpel·lar-los, volem ampliar la democràcia on sigui i amb qui sigui. Estem davant d’una de les generacions més contestatàries de la nostra història”, va defensar Gabriel Rufián l’abril del 2016 des del faristol de la Cambra Baixa. El principal argument que va esgrimir el republicà i que van secundar els partidaris a la proposta eren que si els joves de 16 anys poden treballar, casar-se, pagar impostos o tenir responsabilitats penals, han de poder votar.
“Si aquí es precaritza, se’ls pot hipotecar impunement el futur i se’n pot fer autèntica carn de canó laboral, entenguin que defensem que aquests centenars de milers de nois i noies es defensin davant vostès”, va proclamar Rufián. El diputat d’ERC va carregar contra els “anhels de la dreta més reaccionària” de voler “infantilitzar la societat” fent creure que “hi ha qui no mereix, ni sap, ni pot, ni ha de participar en política” i va posar en relleu que no ampliar l’edat de votar seria d’una “enorme hipocresia” derivada de la “por de la capacitat contestatària de tota una generació i de la por d’aquell que mai no has tingut en compte i que creus que pot arrabassar-te la butaca”.
Sis anys més tard, els arguments de Marta Rosique van seguir la mateixa línia. “D’aquí a uns anys la nostra societat es preguntarà com vam ser tan reaccionaris de no implementar-ho abans i per què hi va haver tanta polèmica si el que estàvem fent era ampliar drets”, va proclamar des de la tribuna el setembre del 2022. I va defensar una mesura per “fomentar la participació política” i “situar la joventut al centre de l’agenda”. La diputada republicana va presentar els joves activistes que havien demostrat “ser el motor de canvi d’avenços socials” com a “motiu suficient” per “ampliar els seus drets polítics” i va justificar que “analitzar la capacitat per decidir qui ha o no ha de votar és absolutament discriminatori i digne únicament de l’extrema dreta”. “Podran decidir quines condicions de vida volen per al seu present i per al seu futur, sense que s’imposi en tot debat i en tota política una visió adultocentrista”, va subratllar.
I quin va ser el resultat? De les quatre iniciatives legislatives, només una (la d’abril del 2016) va superar el seu primer examen parlamentari gràcies al suport del PSOE: 174 vots a favor, 144 en contra i 6 abstencions. Tanmateix, va acabar en paper mullat a causa de la repetició electoral. El novembre, els socialistes també van votar-hi a favor, però el canvi d’aritmètica fruit dels comicis del 26J la va fer descarrilar: 168 vots a favor i 173 en contra. El 2020 i el 2022, les lleis van naufragar pel vot en contra del PSOE. En els últims anys, amb arguments contraposats, els socialistes han mostrat cops de volant a l’hora de votar sobre aquesta qüestió.
Els girs del PSOE: a favor per votar amb “coherència”
I és que, en bona mesura, el futur del compromís adquirit per la ministra Sira Rego depèn que compti amb l’aval del PSOE. I els debats parlamentaris que hi ha hagut fins ara no són concloents. De fet, permeten albirar tant un suport com una negativa. Això sí, en l’últim Congrés Federal del PSOE els socialistes van incloure en el seu full de ruta polític aquesta qüestió (reivindicada per les Joventuts Socialistes) i fa deu mesos van votar a favor de reclamar al govern espanyol que “estudiï” aquesta possibilitat en un termini d’un any. Tot això dona esperances al Ministeri de Joventut. Però donem un cop d’ull a l’hemeroteca. Les dues vegades que el PSOE va votar a favor de les lleis impulsades per ERC amb aquest propòsit van ser a l’abril i el novembre del 2016 i, en ambdós casos, els socialistes estaven a l’oposició.
En el primer cas, María González Veracruz va defensar que el PSOE és un “partit progressista que ha liderat l’avantguarda dels drets i llibertats” i que és un “ferm defensor que els joves han de ser agents actius de la societat i de la democràcia”. Per alinear-se amb el vot als 16 anys, va justificar que la democràcia espanyola és “prou madura” i que aquesta és una mesura que “estimula la participació i l’interès dels joves en política”. Set mesos més tard, Gregorio Cámara va subratllar que el PSOE estava “compromès amb el debat” i va sortir al pas dels arguments sobre la “presumptament característica falta de maduresa” esgrimits pels contraris a la mesura: “Es tracta més aviat de prejudicis i estereotips infundats amb els quals es vol negar a aquests joves un dret polític fonamental”.
En ambdues ocasions, davant un debat “controvertit” que requereix “profunditat”, el PSOE hauria preferit abordar-ho en una subcomissió d’estudi amb l’objectiu de “forjar el màxim consens possible”. “Estem parlant de les regles del joc”, va afirmar María González Veracruz. Tanmateix, això no va evitar que els socialistes hi votessin a favor: “Una vegada plantejada la proposició de llei, hem de pronunciar-nos amb coherència sobre el seu contingut. Els arguments que l’avalen, al nostre entendre, prevalen clarament sobre els que s’esgrimeixen en contra seu”, va subratllar Gregorio Cámara. Ara bé, aquest raonament xoca amb el que verbalitzarien els socialistes quatre i sis anys més tard. La principal diferència és que llavors estaven a la Moncloa.
Els girs del PSOE: en contra perquè no era el moment “oportú”
“No es compleixen les condicions més elementals de la política al nostre país per operar una reforma d’aquest calat”, va al·legar Raúl Díaz al Senat l’octubre del 2020. El senador socialista es va mostrar partidari a “obrir el debat”, però va ser reticent amb la iniciativa d’ERC: “La formulació que porten a aquesta casa, a aquest lloc i en aquest temps concret, no creiem que sigui la més adequada. [...] No perquè no hi hagi base per fer-ho, sinó més aviat perquè creiem que aquest no és el moment oportú”, va lamentar. Ara bé, el 2016, això no havia impedit l’aval dels socialistes. “Volem que aquesta reforma tingui garanties d’estabilitat, de continuïtat, de perdurabilitat en el temps”, va esgrimir Raúl Díaz.
Així mateix, va responsabilitzar de la seva negativa el PP i les futures eleccions catalanes del 14F: “De veritat aquest és el moment més oportú per obrir un altre debat transversal quan no ens posem d’acord ni en el més bàsic? En un moment de gravíssima polarització política i de continu entelament de les institucions. I en un moment en què som a les portes d’un procés electoral”. “No perquè estiguem en contra d’augmentar el nostre cos electoral, sinó per un criteri de forma, d’oportunitat política. La rebutgem perquè per a nosaltres aquesta reforma és igual de sensible que important, i no podem arriscar-nos a fallar”, va reblar.
Dos anys més tard, el setembre del 2022, el diputat José Zaragoza va exposar els mateixos arguments i va instar els republicans a discutir-ho en una subcomissió. “Nosaltres diem que s’ha de discutir on toca”, va verbalitzar. I va dedicar el seu discurs a retreure a ERC que no hagi volgut aprovar una llei electoral a Catalunya: “Venen aquí amb propostes que després no apliquen a Catalunya, allò de a tots donen consell i no el pensen per a ells. Demanen reformar la llei electoral a Espanya i la veten a Catalunya [...] Ens porten aquí aquesta proposta quan el Govern de Catalunya encara no ha plantejat la proposta de sistema electoral. Espero que sigui perquè estan més ocupats barallant-se amb Junts que centrats a legislar”. “Així que no vinguin aquí a fer electoralisme i molt menys a donar-nos lliçons de democràcia. Vostès tenen majoria al Parlament gràcies a una llei que es va fer sent ministre de Governació [Rodolfo] Martín Villa”, va concloure.
Junts i la Joventut Nacionalista de Catalunya, a favor d’ampliar el vot als 16 anys
Junts per Catalunya (i les seves marques electorals precedents) sempre s’ha mostrat partidari d’ampliar el dret de vot fins als 16 anys. “És una incongruència del sistema que es tanqui en banda el vot a les persones majors de 16 anys”, va verbalitzar l’abril del 2016 Lourdes Ciuró, que va lamentar que, avui en dia, una persona de 16 anys “no pot decidir si les polítiques que adopta” el Congrés “són o no del seu gust”. Així mateix, la diputada de Democràcia i Llibertat es va mostrar oberta a “anar una mica més enllà” i no va tancar la porta a abordar la possibilitat d’ampliar el sufragi passiu i, per tant, que els joves entre 16 i 18 anys també puguin convertir-se en diputats. “Cal escoltar molt atentament el carrer, però també cal posar en relleu la feina dels polítics”, va concloure. El seu partit va votar a favor de la proposta. I ho va fer les quatre vegades.
Quatre anys més tard, al Senat, Josep Maria Cervera va manifestar el mateix posicionament, va portar a col·lació la convenció ideològica de la Joventut Nacionalista de Catalunya i va destacar que “no hi ha motiu per limitar l’exercici de vot” als joves de 16 anys. El 2022, de nou al Congrés, la diputada Mariona Illamola va fer una crida a convidar els joves a la política per esmenar la desafecció creixent: “Ens queixem moltes vegades que els joves no participen i no s’interessen per la política. Potser el fet que puguin elegir els seus representants els animaria a participar en la democràcia representativa”. “Ha arribat el moment de fer un canvi i d’avançar al segle XXI”, va reblar.