A la CUP i Arran se’ls hi ha d’aplicar el mateix tractament que se's hi va aplicar a Batasuna i Jarrai en els temps d’ETA. Qui ho planteja és el diari espanyol ABC en el seu primer editorial d’aquest dilluns. Aquest tractament és l’aplicació de la Llei de Partits Polítics, que dugui a la seva il·legalització. “Espanya ja ha passat per això”, assegura l’equip editorial del rotatiu.
En l’article –“Contra la violència, tota la llei”-, ABC argumenta que “el que pretén la CUP amb grup com Arran o Endavant és el mateix que pretenien ETA i Batasuna amb Jarrai”. El rotatiu defensa que, en el cas de “violència antiturista”, tots els poders públics espanyols han d’aprendre la “lliçó de la lluita contra el terrorisme urbà proetarra”.
És per tot això que el rotatiu sosté que “si la CUP incita a la violència contra interessos socials, polítics i econòmics, i si Arran o Endavant executen actes qualificables com a danys terroristes, la resposta legal es troba en la llei de Partits Polítics i en el Codi Penal”. I parla obertament d’il·legalització: “La llei de Partits Polítics permet il·legalitzar un partit un cop es demostra que practica conductes antidemocràtiques i anticonstitucionals, sense necessitat d’haver d’imputar-li un delicte concret”.
De fet, el diari conservador espanyol dedica la seva portada d’avui a l’esquerra independentista. En la imatge, bastant gràfica, s’hi pot veure l’estàtua de Colom de Barcelona en el punt de mira. “Els ‘cadells’ de la CUP reaccionaran amb violència si no hi ha referèndum il·legal”, titula. Fa referència a un suposat informe policial que defineix les joventuts de l’esquerra independentista com a una “amenaça real” amb una “estructura, organització i determinació per a atacar”.
No és un plantejament nou
La idea d'il·legalitzar la CUP no és nova, sinó que ja fa temps que volta per algunes ments. Sense anar més lluny, el polèmic sindicat Manos Limpias va exigir-ho l'octubre del 2015. El seu secretari general, Miguel Bernad -vinculat a la Fuerza Nueva de Blas Piñar i la Fundación Nacional Francisco Franco-, va anunciar que ampliava la querella pel 9-N a Artur Mas i aprofitava per comunicar que havia iniciat els tràmits per sol·licitar la il·legalització de la CUP. "Es dedica a delinquir i ha d'estar fora de l'ordenament jurídic", afirmava Bernad.
El líder de Manos Limpias precisava que aquest procediment s'havia iniciat per dues vies: la petició al Ministeri de l'Interior i després a un jutjat d'instrucció. Aquell intent per il·legalitzar l'esquerra independentista no va prosperar, però el sindicat ultradretà no va donar-se per vençut. El febrer va presentar una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Suprem demanant la il·legalització de Podem i la CUP per "existència dels delictes d'associació il·lícita, contra la Seguretat Social, finançament il·legal, així com justificació i enaltiment del terrorisme".
En la mateixa línia, el passat febrer, el portal unionista Dolça Catalunya es preguntava: "I per què no il·legalitzem els matons de la CUP?". En l'entrada afirmaven que "no es pot viure en democràcia amb qui t'amenaça sistemàticament amb el recurs a la violència". I tornava a interrogar-se: "Haurem d'espera que passi una desgràcia perquè la societat reaccioni i posi en el seu lloc aquests matons que volen convertir Catalunya en uns Balcans?".
Més recentment, el periodista català José María Albert de Paco publicava la setmana passada un article a Libertad Digital de títol poc ambigu: "Ilegalizar la CUP". Albert de Paco argumentava que el partit anticapitalista emparava la violència i feia apologia del terrorisme. Escrivia que és urgent contemplar "la possibilitat que l'Estat apliqui al conglomerat filoterrorista català el mateix tractament que va aplicar a Batasuna, això és, la il·legalització".
La llei ambigua
La Llei de Partits Polítics espanyola va ser aprovada el juny del 2002, amb ETA encara activa, amb la mirada posada especialment en el País Basc. De fet, uns mesos més tard, el març del 2003, el Tribunal Suprem va il·legalitzar Herri Batasuna, Euskal Herritarok i Batasuna per presumpte suport a l'organització terrorista i no rebutjar la violència com a forma de fer política. Després vindrien més partits, com Acció Nacionalista Basca, el Partit Comunista de les Terres Basques o el Partit Comunista d'Espanya (reconstituït), vinculat al GRAPO.
L'article 9.2 de la Llei estableix que "un partit polític serà declarat il·legal quan la seva activitat vulneri els principis democràtics, particularment quan la mateixa persegueixi deteriorar o destruir el règim de llibertats o impossibilitar o eliminar el sistema democràtic". Entre les conductes contemplades hi ha la de "vulnerar sistemàticament les llibertats i drets fonamentals", "fomentar, propiciar o legitimar la violència" o "complementar i donar suport políticament a l'acció d'organitzacions terroristes".
Quan va ser aprovada, organitzacions com Amnistia Internacional van mostrar la seva "preocupació" perquè "a través d'alguns articles de la llei, es poguessin emprendre processos d'il·legalització de partits polítics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica". De la mateixa manera, demanava als legisladors que suprimissin determinades expressions o fórmules "ambigües" que poguessin dur a il·legalitzacions injustes.