Ahir tan sols es va prendre en consideració una iniciativa de Junts per reformar el reglament del Senat i permetre l’ús del català, l’euskera i el gallec en tota l’activitat parlamentària. Ni tan sols s’ha aprovat encara, però la dreta i l’extrema dreta ja han posat el crit al cel. Ho han fet després que la portaveu de la formació independentista al Congrés, Míriam Nogueras, obrís la porta a presentar la mateixa iniciativa al Congrés dels Diputats. Tot plegat en plena polèmica per la desprotecció de les llengües cooficials en àmbits com l’audiovisual. A les Corts espanyoles directament són inexistents aquests idiomes.
La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha estat rotunda: no. La dirigent popular ha expressat la seva preocupació perquè el govern espanyol “cedeixi” davant les pretensions dels independentistes i nacionalistes només per continuar al poder. Gamarra ha reivindicat que “aquí hi ha una llengua oficial, que és la que parlem els 350 diputats”, i ha rebatut que aquestes iniciatives “no arreglaran el dia a dia de les famílies”. Ha aprofitat per reclamar que “es garanteixi l’ús del castellà a Catalunya i les Balears”, on suposadament estaria perseguit.
No ha estat menys l’extrema dreta de Vox. En declaracions als passadissos del Congrés, el portaveu ultra Iván Espinosa de los Montero ha rebutjat de ple la hipotètica iniciativa, que ni tan sols s’ha registrat a la cambra baixa. “Totes les llengües oficials són molt respectables, però la llengua comuna, amb la qual ens entenem tots, hauria de ser la llengua oficial”, ha assegurat el dirigent d’extrema dreta. No s’ha estès gaire en les seves valoracions, però ha denunciat que a Espanya s’”infravalori” el castellà mentre al món cada cop el parla més gent.
Si Vox s’hi ha referit de passada, Ciutadans ha convocat una atenció als mitjans només per criticar la iniciativa del Senat. El portaveu Edmundo Bal ha alertat que suposarà triplicar la despesa pública en intèrprets i traductors. Ha aprofitat per barrejar coses i denunciar que “el PSOE també ha acceptat que a Balears s’imposi a metges, infermeres i policies l’obligatorietat de l’ús de l’idioma autonòmic”, fet que ha qualificat de “disbarat”. També ha denunciat la suposada “passivitat” del govern espanyol davant “la persecució al castellà” a la universitat catalana, la “discriminació als professors que volen fer les seves classes en castellà”.
La iniciativa del Senat
Aquest dimecres, el ple de la cambra alta va admetre a tràmit una reforma del reglament, impulsada per Junts per Catalunya, que persegueix ampliar l'ús del català, gallec i euskera a la cambra. La presa en consideració garanteix que la iniciativa almenys sigui debatuda a la comissió de reglament i continuï el tràmit parlamentari. Hi van votar a favor, a més de Junts, el PSOE, ERC-EH Bildu, el PNB i el grup de l'Esquerra Confederal, entre altres. En contra ho van fer la triple dreta: el PP, Vox i Ciutadans, a banda de grups minoritaris.
El text, defensat pel senador Josep Lluís Cleries, proposa que es puguin utilitzar les llengües cooficials en totes les activitats parlamentàries del Senat, incloent-hi les preguntes al govern espanyol, les proposicions de llei i les intervencions en comissió. En aquests moments, això no es pot fer. Llengües com el català, l'euskera o el gallec estan reservades només per al debat de les mocions.