Un conflicte jurídic de primer nivell. Després que el govern espanyol hagi vetat els consellers nomenats pel president Quim Torra, Drets adverteix que emprendrà mesures legals contra l'executiu de Rajoy si manté la seva negativa. Drets, que forma part de les entitats que han posat el crit al cel pel veto, està preparada per portar el govern espanyol als tribunals.

Així ho ha advertit el seu president, Sergi Blàzquez, que ha exigit que el nomenament dels consellers es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat. El president de l'entitat, en una conversa a 8TV, ha insistit que el nomenament dels consellers s'emmarca en la legalitat vigent i que allò establert per llei és que es publiqui al diari oficial en un termini de 10 dies. D'aquesta manera, Rajoy —en qualitat de cap de l'executiu català en aplicació del 155— tindria doncs fins el dimarts 29 per a publicar el decret.

Blàzquez ha recordat que els consellers tenen els seus drets polítics "intactes", tal com ja han apuntat les instàncies judicials espanyoles en diverses ocasions, i, per tant, poden exercir de consellers. "La viabilitat o no l'ha de decidir el president de la Generalitat, o en tot cas la ciutadania catalana amb el seu vot, no un subsecretari del govern espanyol", ha sentenciat el president de Drets.

Rajoy "prevarica"

Drets és una de les associacions que va donar suport al manifest que va comptar amb el suport de vuit entitats de juristes i advocats que censurava la decisió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, d'impedir el nomenament dels consellers restituïts i mantenir la vigència de l'article 155. Els professionals ja van advertir que Rajoy s'estaria saltant lleis fonamentals.

Blàzquez va un pas més enllà i assegura que es podria parlar fins i tot de prevaricació "per omissió en el cas que el govern espanyol no ho publiqui en el termini de deu dies que marca la llei", tot i que també ha assenyalat que Rajoy encara podria reconsiderar la seva decisió.

Els juristes ja van advertir el passat dissabte que l'executiu espanyol, prenent aquesta decisió, se saltava allò establert per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Presidència catalana, i que el govern espanyol té l'obligació legal de signar el decret.