L'informe anual de l'organització prodrets Unió de les Llibertats Civils per Europa recull en la seva versió del 2023 les deficiències de l'Estat espanyol a l'hora de complir els requisits propis d'un estat de dret. Si bé enguany gairebé tots els estats membres de la Unió Europea s'han estancat o han fet poques millores per millorar-ho, destaquen que a Espanya encara hi ha greus mancances relatives a la independència judicial, la lluita contra la corrupció d'alt nivell, la llibertat d'expressió, els drets de les persones migrades i reparació a les víctimes del franquisme. Més concretament, constaten que Espanya sol ignorar les recomanacions de la UE relatives als drets fonamentals i el funcionament d'una democràcia, com ara la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) exigida per la Comissió Europea (CE), així com la necessitat de crear una autoritat audiovisual independent.

Espanya, "en regressió"

De totes les categories observades, l'organització considera que el 2022 Espanya no ha fet passes endavant en cap ni una. O bé s'han quedat igual, o bé hi ha hagut una regressió, com és el cas dels "problemes sistèmics de drets humans". L'informe destaca que el 2022 no es va millorar la independència del sistema judicial i el govern central no va implementar les recomanacions de la Comissió per a abordar la independència de la Fiscalia General de l'Estat, renovar el Consell General del Poder Judicial i gestionar de forma més eficient els casos de corrupció d'alt nivell. A més a més, consideren que les mesures adoptades per la lluita anticorrupció no han fet efecte i la nova legislació audiovisual no contempla la recomanació de la CE de crear una autoritat audiovisual estatal independent. Recullen també casos de pressions a periodistes per part dels actors polítics, així com la repressió policial del periodisme.

L'informe també es fa ressò de les crítiques a l'avantprojecte de la Llei de Secrets Oficials, que segons les organitzacions de premsa conté limitacions a llibertat d'expressió i al dret a la informació. Finalment, en la categoria de "violacions sistèmiques de drets humans", l'observatori destaca la "falta d'interès" de les autoritats espanyoles a l'hora de garantir el compliment d'aquests drets quan afecten persones migrants. Això, juntament amb l'absència d'investigacions exhaustives davant acusacions d'abusos i les "insuficients reparacions" per a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura, han portat al fet que en aquesta categoria Espanya es trobi "en regressió".

 

La UE no fa prou per protegir l'estat de dret

De manera més generalitzada, el mateix text afirma que la majoria de països europeus a penes han avançat al llarg de l'any passat en el compliment dels estàndards de l'estat de dret, si bé Polònia i Hongria es mantenen com els "pitjors infractors", segons dades recaptades per 45 organitzacions de drets humans en 18 països europeus. La situació arreu del club comunitari "continua en direcció equivocada", assenyala l'observatori amb seu a Berlín. En concret, els Governs d'Hongria i de Polònia continuen implementant mesures dissenyades per a "centralitzar el poder, silenciar als seus oponents, controlar l'opinió pública i fer molt difícil que puguin perdre futures eleccions", d'acord amb l'organització. No obstant això, els resultats de la "influència positiva" que ha tractat d'exercir la UE han estat moderats, ja que el nou mecanisme de condicionalitat per a bloquejar fons a Hongria encara no ha produït canvis "genuïns" i les reformes negociades amb Polònia comporten millores, però "no alliberen els jutges del control polític".