Un grup d’experts en drets humans, en què hi ha un expresident i una exvicepresidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans, han elaborat un informe per investigar si hi ha hagut violació de drets humans en el cas català. Les conclusions són clares: els experts expressen “preocupació” pel compliment de les disposicions europees i internacionals sobre els drets humans a Espanya. Especialment, pel que fa a la llibertat d’expressió i associació.

Tot i que l’informe es basa en els fets ocorreguts abans de l’1 d’octubre, i no pas després, quan va començar la part més dura del conflicte amb l’Estat amb una forta repressió tant policial com judicial -inclús amb empresonaments-, l’informe sí que fa una menció especial a l’actuació dels cossos de seguretat durant la jornada del referèndum. Segons els experts, la policia espanyola possiblement va infringir els articles 3 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans (ECHR, per les seves sigles en anglès).

Concretament, l'article 3 d'aquesta convenció es refereix a que "ningú podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractaments infrahumans o denigrants", mentre que l'article 8, parla del dret al respecte a la vida privada i familiar i defensa que l'autoritat pública no pot ingerir en l'exercici d'aquest dret. 

Els signants del document, encarregat per Esquerra, són Jean-Paul Costa, que va ser expresident del Tribunal Europeu de Drets Humans de 2007 a 2011, Françoise Tulkens, exvicepresidenta del mateix tribunal de 2011 a 2012, a més d’un secretari del TEDH, Wolfgang Kaleck, i una experta en drets humans del Regne Unit Jessica Simor.

Toc d’atenció al Constitucional

En l’informe, els experts fan un toc d’atenció al Tribunal Constitucional i qüestionen la “necessitat” o “proporcionalitat” de les mesures que ha adoptat en relació al procés. A més, consideren que hi ha base per qüestionar-se si “les mesures adoptades pel TC es basaven en lleis prou clares i precises".

Malgrat que deixen clar que l’estat espanyol té dret a respondre dins la pròpia Constitució, el document repassa totes les resolucions del TC des de la consulta del 9-N, i posa en dubte si les sancions són “legítimes, necessàries i proporcionades” en el context de la llibertat d’expressió i assemblea. Ho fa, especialment, tant en el cas dels membres de la Mesa del Parlament, com en el dels polítics condemnats per la consulta del 9-N.

 

La llibertat d’expressió del Parlament

En aquest punt, l’informe critica que les resolucions del Constitucional contra la Mesa restringeixen la llibertat d’expressió i associació, garantida pels articles 10 i 11 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH) i els 19 i 21 del Pacte Internacional sobre drets civils i polítics (PIDCPI). "Aquestes restriccions plantegen serioses qüestions relatives al compliment per part d'Espanya dels drets fonamentals a la llibertat d'expressió i llibertat d'associació", defensa el text.

“El Govern espanyol i el Tribunal Constitucional van interferir en el dret dels elegits per representar els seus electors a Catalunya, i el dels electors, que tenien dret a l'expressió lliure de la seva voluntat dins del Parlament”, puntualitza l’informe, denunciant que en diverses ocasions s'ha prohibit debatre la qüestió de la independència al Parlament o votar alguna moció o resolució al respecte. 

Sentència del 9-N

L’informe també reflexiona sobre la sentència condemnatòria contra l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs per la consulta del 9-N. Tot i mostrar-se prudent en l'anàlisi, els quatre signants asseguren que consideren que “no hi ha prou claredat pel que fa a la naturalesa i l'existència del delicte pertinent”.

En aquest punt també posa en dubte que s’estiguin complint els drets d’expressió i assemblea, que “aquests càrrecs necessàriament implicaven” -pel seu paper de representats-, i també pel que fa “a la retrospectivitat de càrrecs criminals, prohibits per l'article 7 del CEDH”. “Ens preguntem si aquestes sancions poden ser legítimes, necessàries i proporcionades dins el context del dret a la llibertat d'expressió i assemblea”, retreu l'esmentat informe.

Així doncs, l'informe conclou que "es plantegen nombroses qüestions de gran preocupació pel fa al compliment per part d'Espanya de disposicions europees i internacionals sobre els drets humans" i recorda que "el respecte dels drets fonamentals és una part essencial de l'imperi de la llei en una societat democràtica".