El conflicte català ja és plenament internacional. El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha admès a tràmit la demanda del president Carles Puigdemont contra la "vulneració" dels seus drets polítics a Espanya.

Segons ha assenyalat la mateixa organització, el comitè de les Nacions Unides va acceptar ahir la demanda, coincidint amb la compareixença de Puigdemont davant de les autoritats alemanyes després de la seva detenció. En el text, que va ser presentat per l'advocada internacional de Puigdemont, Rachel Lindon, s'advertia que l'estat espanyol havia vulnerat diversos drets del president.

 

Amb aquesta admissió, les traves polítiques de l'Estat al president —que ja havien guanyat especial interès després de detenir-lo diumenge—, agafen una veritable dimensió internacional.

Denúncia contra Espanya

Puigdemont va decidir traslladar el conflicte català a les Nacions Unides amb una demanda que sostenia que s'havien "violat" els seus drets polítics.

El text, presentat el 2 de març i que duu el títol Puigdemont versus Espanya, exposa que l’Estat ha vulnerat les seves obligacions en tractats de vigència internacional, i que Espanya ha ratificat, com la Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

En la demanda tramitada a les Nacions Unides, el president explicava que diversos drets —el dret de presentar-se a les eleccions, la llibertat d'associació i la llibertat d'expressió— havien estat vulnerats per les institucions espanyoles. En aquest sentit Puigdemont explicava a l'ONU que la repressió havia suposat impediments per ser reelegit president de la Generalitat. 

Espanya, en evidència

Amb l'admissió d'avui, l'Estat espanyol torna a ser notícia en relació amb les Nacions Unides. Tot després que l'organització exposés divendres que el govern espanyol havia de respectar els drets polítics de Jordi Sànchez. En aquest cas, el Comitè de Drets Humans va anunciar a l’Estat la conveniència de mesures cautelars per protegir així els seus drets.

I aquesta és precisament una important diferència en la tramitació de la demanda de Puigdemont, en què no s'ha parlat de mesures cautelars però sí que s'ha demanat al govern espanyol que doni algun tipus de resposta sobre la situació de Puigdemont en un termini màxim de sis mesos.