L’article 2 de la Constitució francesa estableix que “la llengua de la República és el francès”. I tot el que se surti d’aquí és considerat intolerable per a l’Estat francès. I d'aquesta manera s’ha passat del ple municipal d’Elna al tribunal administratiu de Montpeller. La judicialització de la política també ha travessat les fronteres administratives catalanes. Aquest dimarts al matí hi serà jutjat l’alcalde de la població rossellonesa, el comunista Nicolas Garcia, així com els de Portvendres (Rosselló), Tarerac (Conflent) i Els Banys (Vallespir). El motiu: haver permès que es parli en català als seus consistoris (amb la respectiva traducció al francès). Entre els suports que rebran del sud, hi haurà representants d’Òmnium Cultural, l’ANC, ERC, Junts per Catalunya i la CUP.
Elna va ser el municipi pioner, el que va posar la primera pedra. Tot va començar allà, un dia que el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català i els regidors de l’oposició van marxar del ple. Després d’aquest incident, i d’haver consultat juristes, van decidir regular-ho. D’aquesta manera, el 21 d’abril la localitat rossellonesa va canviar el seu reglament i va convertir-se en “el primer municipi” a reconèixer l’ús del català “de forma oficial”, malgrat el vot en contra de cinc regidors. Simplement, es permetia que els regidors poguessin fer les seves intervencions en català, amb la condició que fossin traduïdes al francès. La resposta de l’Estat francès no es va fer esperar.
El passat setembre, el flamant nou prefecte de Pirineus Orientals —i excap de gabinet adjunt del president Emmanuel Macron—, Rodrigue Furcy, va decidir portar-ho als tribunals. L'argument del prefecte (figura equiparable a un delegat del govern espanyol) es troba a l'article 2 de la Constitució: "El Consell Constitucional i els tribunals administratius han considerat, en diverses ocasions, il·legals les deliberacions de les assemblees deliberatives celebrades en una llengua diferent del francès. Correspon al jutge administratiu pronunciar-se sobre la legalitat de la deliberació del municipi d’Elna”. El català és considerat un “element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals”.
Suport des del sud
Aquest mateix dilluns a la tarda, diverses entitats com Òmnium Cultural Catalunya Nord, Aplec, El Casal o Col·lectiu 2 d’Abril han fet una crida a concentrar-se davant la prefectura de Perpinyà per “exigir el dret d’utilitzar el català en normalitat a tot Catalunya Nord” i perquè l’Estat francès “respecti la carta de les llengües minoritzades”. Una concentració que es replicarà aquest dimarts, a les onze del matí, davant del tribunal administratiu de Montpeller.
Una manifestació que també rebrà suport del sud de Catalunya. Fins a Montpeller s’hi desplaçaran delegacions dels principals partits independentistes. Per part d’Esquerra Republicana hi assistiran el seu president Oriol Junqueras i el secretari d’organització Pau Morales. En representació de Junts ho farà l’exconseller i eurodiputat Lluís Puig, mentre per la CUP ho faran els diputats Dani Cornellà, Dolors Sabater i Montserrat Vinyets. Pel que fa a les entitats, hi haurà representants d’Òmnium Cultural Catalunya Nord i dos secretaris nacionals de l’ANC, Juli González i André Laurent.
Contra el retrocés
En joc hi ha els drets del català a la Catalunya del Nord en un context de retrocés de la llengua, després que fa dos anys la Cort Constitucional tombés parcialment l'anomenada Llei Molac, que donava cobertura legal a la immersió lingüística en llengües diferents del francès. Ara està sota lupa el seu ús en institucions públiques. Segons l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, no seran jutjats ells com a batlles, sinó els seus ajuntaments: “El 18 abril a Montpeller serem jutjats pel tribunal administratiu per haver decidit parlar català als plens d’Elna, sabrem llavors si la justícia de França accepta la diversitat lingüística i cultural, històrica i futura”. Si no se'n surten a França, tenen la vista posada en la justícia europea.