La Najat Driouech (ERC) es va convertir el 2017 en la primera diputada musulmana del Parlament de Catalunya. En les eleccions del passat 14 de febrer ha tornat a ser elegida com a diputada. En aquests comicis, el discurs de l'extrema dreta ha entrat amb els onze diputats de Vox en aquesta cambra. Davant aquesta situació, Driouech considera que s'ha de treballar una estratègia global per erradicar els discursos que promulguen l'odi cap a certs col·lectius de la societat com els migrants, LGTBI o les dones. Des del seu punt de vista, s'ha d'anar cap a una societat que convisqui amb els valors d’igualtat, de cohesió social i de respecte de la diversitat.
Foto: Sergi Alcàzar
El discurs islamòfob ha entrat a les institucions, hi ha molt desconeixement sobre què és l'Islam a Catalunya?
Jo crec que no és una qüestió que hi hagi un desconeixement de l’Islam a Catalunya, sinó que existeix un desconeixement entre veïns i veïnes inclús entre aquelles que tenen la mateixa religió. No és simplement que no tenim coneixement de l’Islam, sinó que en la societat en la qual vivim, les dinàmiques que hi ha establertes fa que no ens relacionen entre nosaltres, entre els veïns i les veïnes.
Com pot afectar aquest discurs al col·lectiu musulmà?
No ens sentim còmodes amb aquests discursos d’odi. Ens sentim assenyalats com a societat, com a dona i com a col·lectiu, però no som els únics col·lectius que també ataquen com, per exemple, també perpetren agressions contra les persones trans. No és una qüestió només d’un col·lectiu concret, sinó que és una senyalització a diversos col·lectius i hem de donar una resposta global.
Parlava dels diversos col·lectius els quals ataquen els discursos d’odi de l’extrema dreta com el LGTBI, els immigrants, els musulmans o les dones. Hi ha temor que aquests discursos verbals agressius es tradueixin en atacs violents.
Evidentment, crec que encara no som conscients de la responsabilitat que pot haver-hi en aquesta senyalització o estigmatització dels discursos d’odi de l’extrema dreta. No som conscients de com això es pot traduir a les nostres societats, barris o ciutats. Comencem a veure un creixement bastant notable de persones que no tenen cap complex de dir que no els hi agrades o de limitar l’accés a dos nanos determinats, nascuts en un poble, que han anat sempre a la mateixa cafeteria, ara el seu encarregat decideix que no els vol atendre a la terrassa on han estat sempre. Això té una causa efecte. Si tu no tens cap problema i, tot el contrari, t’has avergonyit de dir tot el que penses, el que representes i d’atacar d’una manera tan ferotge i gratuïta la diversitat d’aquest país i, parlo de tota la diversitat, no només la religiosa, doncs és normal que persones que portaven molts anys amagats o reprimits, perquè consideraven que no hi havia algú prou valent per dir en veu alta allò que pensen, ara que aquest discurs estigui a les instuticions pot donar-los ales i incrementar.
"Hem de recuperar els valors que hem perdut per caminar cap a una societat sana i lliure de qualsevol discurs d’odi"
Foto: Sergi Alcàzar
Podem dir que han trobat unes veus que els representen
De fet, no és diferent el que ens passa de petits i ho dic amb un cas personal. Vaig fer fins a vuitè d’EGB i vaig ser la penúltima promoció que vaig fer aquest curs i, després, vaig passar a tercer de l’ESO. Recordo que vam ser també la primera promoció dels vilatans d’origen immigrant que arribàvem a l’Institut. Érem dues noies i tres nois d’origen marroquí, en un altre grup. Aquells nois i noies érem iguals que la resta, havíem estudiat com ells. El salt d’EGB a l’ESO és bastant considerable i, evidentment, a molts estudiants, independentment del seu origen, els hi va costar trobar l’equilibri per aprovar-ho tot el primer trimestre. Jo vaig tenir la sort o la desgràcia que ho vaig aprovar tot menys català. Saps què em va passar per haver-ho fet tot com crec que ho havia de fer? Amb esforç. Doncs que em van arraconar en una classe, en un barracó, em van agredir al crit de 'a la mora le han regalado las notas porque no puede ser que lo haya aprobado todo'. Jo no vaig plorar, no li vaig dir a ningú.
Què va passar després?
El centre es va assabentar i a la nit es van presentar a casa meva el cap d’estudis i la meva tutora. Els hi vaig dir que anava a la premsa si no es prenien mesures disciplinàries en contra dels que m’havien agredit. L’endemà els van expulsar tots, però a l’escola van venir els pares dels nens a dir que no podia ser que s’expulsés els seus fills per haver agredit una mora. Aquells nens que em van agredir quan teníem quinze anys són els que ara, amb quaranta voten a Vox. Aquest és el problema. Segurament, aquestes persones porten vint més de anys reprimides, silenciades perquè ningú s’havia atrevit a dir el que elles pensen. La pregunta és: què hem fet malament perquè encara no hàgim rehabilitat aquells que no acceptaven la normalització d’aquesta diversitat?
Què s’hauria de fer?
De moment, hem aprovat la llei d’igualtat de tracte i no discriminació, que és pionera i potent dins d’Europa. D’altra banda, nosaltres com a societat hem de donar una resposta global, no individual. No ha de ser una resposta a cop de tuit, sinó que ha de ser una resposta molt ben treballada i elaborada. Ha de ser una cosa transversal, no només social. Hi ha un tema de rerefons, l’educació i la pedagogia social que hem de fer per recuperar uns valors humans que hem perdut pel camí. Cal que fer una reflexió per recuperar-los i si volem caminar cap a una societat sana i lliure de qualsevol discurs d’odi.
"No hem de normalitzar l’extrema dreta, però tampoc hem de deixar de combatre-la"
Foto: Sergi Alcàzar
Quan el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, va parlar en els dos debats d’investidura del candidat a presidir la Generalitat per part d'ERC, Pere Aragonès, diversos diputats de la seva formació i d’altres partits independentistes van marxar i vostè es va quedar, per què?
Aquells que em van agredir, possiblement, desitjarien que jo m’hagués aixecat. Nosaltres com a grup vam decidir qui havia de marxar i quedar-se. En el meu grup vam decidir que ens quedàvem diverses dones a acompanyar Aragonès, que érem l’Anna Caula, que estava a la Mesa, la Marta Vilalta i jo, que també em vaig voler quedar. Quan estava allà, vaig rebre missatges d’agraïment per haver-me quedat perquè la gent ho veia com un símbol. Aquestes persones intimiden amb els seus discursos d'odi a altres en els carrers o els barris, on els agredits es poden sentir dèbils. Aquestes víctimes necessitaven que algú es quedés i que fes palès la diversitat del Parlament i de la societat. No ens oblidem que no hem de normalitzar l’extrema dreta, però tampoc hem de deixar de combatre-la.
Aquelles dues jornades, el senyor Garriga va fer uns discursos amb fort continguts islamòfobs, com els va percebre?
Quan el senyor Garriga expulsa aquest discurs d’odi que té en contra dels menors, que els hi diu 'menas delincuentes' o expressa que estem islamitzant Catalunya, a mi no em mira. Quan diu això, no em mira.
Per què creus que no la mira?
No ho sé. Jo penso que això és nou i hauran de trobar una possible resposta. Això, però, crec que ho hauríeu de preguntar a ell perquè són ells els que interpel·len i insulten una part d’aquesta societat amb el seu odi. Segurament, els haureu de preguntar a ells, al senyor Garriga. Per què quan parla de la suposada 'islamització a Catalunya', com és que no es dirigeix a l’única musulmana que hi ha a l’hemicicle? O quan parla de la presumpta 'delinqüència dels menors no acompanyats', per què no mira a la diputada la qual els seus fills, segurament, considera Menas?
El Parlament hi ha d'haver una representació de la diversitat de la societat. Com molt bé diu Oriol Junqueras, les llistes han de ser un mirall del seu poble.
Foto: Sergi Alcàzar
ERC, PSC, JxCAT, CUP i Comuns heu arribat un acord per fer un cordó sanitari a Vox. És important aïllar l’extrema dreta a les institucions.
No s’ha de normalitzar ni deixar de combatre a l’extrema dreta. Per això, és molt important fer una estratègia global.
Existeix el mite que els musulmans no estan ben integrats, vostè seria una demostració que això no és veritat?
La paraula integració jo no la utilitzo mai. Fujo d’utilitzar aquest terme perquè considero que cap ésser humà no s’ha d’integrar a res. Veient els nostres veïns i veïnes francesos, la paraula integració deixa molt a desitjar per les polítiques que han acompanyat aquest mot al llarg de la seva història. Per això, parlar de la paraula integració no, però, et diria que seria important que siguem capaços com a societat de conviure amb valors d’igualtat, de cohesió social i de respecte de la diversitat tan rica que té el país. No oblidem que Catalunya es parla més idiomes que molts altres països i que, això, no deixa de ser un valor cultural importantíssim. Som una porta al món i això ho hem de visibilitzar i assenyalar.
Creus que falten més líders o més representació de persones musulmanes a les institucions?
Catalunya és una societat molt diversa. Si nosaltres caminem per les escoles i parcs dels nostres pobles i ciutats, aquests nens que avui hi juguen seran els metges que el dia de demà ens cuidaran; els mestres que ens educaran; els policies que vetllaran per la nostra seguretat; i els polítics que ens representaran. Aquesta societat és el present i el futur d’aquest país i, això, vol dir que hem d’estar representats tots i totes. Per això, al Parlament hi ha d'haver aquesta diversitat social. Com molt bé diu Oriol Junqueras, les llistes electorals han de ser un mirall del seu poble.
Foto: Sergi Alcàzar