Novetats en la pugna entre les dirigents d'Esquerra Republicana Ana Balsera i Eva Baró i la jutgessa titular del jutjat de Violència sobre la Dona número 2 de Barcelona, Francisca Verdejo, arran de les crítiques que van abocar la diputada i regidora, respectivament, envers la magistrada. Tot plegat, en fer-se ressò de denúncies d'un presumpte mal tractament de Verdejo en seu judicial a víctimes de violència masclista, tal com hauria transcendit per la premsa. Després de la queixa de la jutgessa al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per les crítiques rebudes, Balsera i Baró repliquen en les seves al·legacions que com a càrrecs electes són "inviolables" en l'exercici parlamentari.

La portaveu adjunta d'Esquerra Republicana al Parlament i la regidora a l'Ajuntament de Barcelona argumenten davant de l'òrgan de govern dels jutges que estan emparades per la garantia d'inviolabilitat com a càrrecs electes. "Un dret estretament relacionat amb els de llibertat ideològica, d'expressió, de reunió i de representació polítiques", afegeixen a les al·legacions. I, tal com ja va argumentar divendres Balsera en l'escrit d'empara al Parlament, que arribarà aquest dimarts a la Mesa, totes dues dirigents republicanes sostenen que l'actuació dels representants públics ha de ser "plenament lliure".

En les al·legacions, les republicanes també afirmen que la versió que ha donat la jutgessa en la seva queixa al CGPJ "no reflecteix degudament la realitat dels fets". "La diputada [Ana Balsera] mai ha acusat la magistrada de l'assassinat de dues dones a les quals va denegar protecció", sostenen des d'ERC en el text d'al·legacions. Per la qual cosa, Balsera i Baró consideren que el CGPJ no hauria de donar recorregut a la queixa de la jutgessa contra elles i insta l'òrgan judicial a denegar la petició d'empara.

"Entren al jutjat víctimes de violència masclista i surten víctimes de violència institucional"

Tot remet a la sessió plenària del passat 13 de febrer, quan Balsera va denunciar des del faristol del Parlament que, d'acord amb les dades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya corresponents al 2023, el 52% de les sol·licituds d'ordres de protecció a víctimes de violència masclista a Catalunya han estat denegades. Tot seguit, la diputada republicana va fer-se ressò d'una notícia recent. Diverses denunciants de violència masclista s'havien queixat del tracte rebut per part de la citada jutgessa: “Entren al jutjat com a víctimes de violència masclista i surten pitjor, sent víctimes de violència institucional. (…) S'està desemparant totes les víctimes”, va dir Balsera. La regidora Eva Baró, per la seva part, també havia afirmat en declaracions a la premsa que la magistrada hauria exercit violència institucional i havia demanat retirar la participació de la magistrada a la Taula Institucional contra la Violència Masclista.

Llavors, la magistrada va respondre a les crítiques de Balsera amb una queixa i petició d'empara davant del Consell General del Poder Judicial. I, en resposta, la diputada Balsera va fer el mateix i va presentar aquest divendres un escrit d'empara davant la Mesa del Parlament per demanar “mecanismes de suport”  i que es respecti el seu aforament davant d'allò que denuncia com a “represàlies” de la jutgessa. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!