La direcció de la presó de Ponent, a Lleida, i la de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, han decidit que els reclusos condemnats per homicidi o delictes violents no treballin a la cuina dels centres penitenciaris, segons ha avançat TV3 i ha confirmat ElNacional.cat. És la resposta que han acordat arran de l’assassinat de la cuinera de la presó de Tarragona per part d’un intern condemnat per matar una dona. Aquesta mesura no és cap ordre del Departament de Justícia. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va anunciar al Parlament que es revisaria la circular de 2002, que regula els criteris de les persones condemnades que poden treballar a les presons, a través de l’empresa pública CIRE. Per ara, però no s’ha difós cap canvi de directriu oficialment, i és probable que la direcció de més centres penitenciaris, dels 9 que hi ha a Catalunya, facin alguna mesura similar.
En concret, s'han apartat 5 persones de la cuina de la presó de Ponent, mentre que a la de Lledoners s'han apartat per "motius regimentals", segons fonts de Justícia, que ha assegurat que "la prioritat és reforçar la seguretat i la percepció de seguretat" a les presons. Per això, hi afegeixen que si algun director i la junta de tractament han considerat que preventivament és necessari canviar de lloc de feina a alguns interns, és correcte, perquè tenen la competència per fer-ho. "La prioritat és que interns i treballadors estiguin segurs", han reiterat.
Mesures de seguretat
En la seva compareixença a la Diputació Permanent, la consellera Ubasart va indicar que malgrat que els sis sindicats de presons no volen reprendre les negociacions amb el departament, sí que havien arribat a acords amb representants del comitè d’empresa del CIRE de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, on va ser assassinada la Núria, per un intern amb un ganivet, que després es va suïcidar, el 13 de març passat. En concret, es va assegurar que s’ampliava de forma urgent la vigilància a les cuines, especialment el cap de setmana, perquè cap treballador del CIRE quedés sol amb un reclús a la cuina.
Actualment, a les presons treballen, a través de l’empresa pública CIRE, unes 362 persones professionals i uns 3.422 interns i internes (n’hi ha un total d’uns 5.000 en règim tancat ordinari), com ara a la bugaderia, la fleca i la cuina, a banda dels tallers ocupacionals. El Departament de Justícia explica que en aquests llocs de treball fins ara hi ha hagut persones condemnades per delictes molt greus i que des de fa 40 anys, quan la Generalitat va obtenir les competències de Justícia i presons, no s’ha registrat un succés tan greu com el crim de la Núria.
Per això, ara la direcció dels Serveis Penitenciaris, que encapçala Amand Calderó, revisarà la circular de 2002, sobre els reclusos que treballen en el CIRE i on no es tenia en compte el seu delicte, sinó que tingués un comportament correcte i seguís programes. La junta de tractament de cada centre -format per distints professionals, com ara psicòlegs- és qui aprova que un reclús pugui treballar o no en el CIRE.
Crim "difícilment previsible"
La consellera de Justícia va assegurar al Parlament que el crim de la Núria era "difícilment previsible" perquè el seu assassí, Iulian, feia 8 anys que estava a la presó per haver matat a una dona, també amb un ganivet, li faltaven 3 anys per sortir en llibertat i des de la direcció i la junta de tractament no havien detectat cap irregularitat en el seu comportament i el van qualificar de risc baix. Feia 5 anys que treballava a la cuina, on era cap. Justícia no va donar més detalls perquè el jutge que investiga el crim ha decretat el secret fins que els Mossos d'Esquadra acabin la investigació.
Per la seva part, els sindicats de presons ja no bloquegen els accessos dels centres, mesura força criticada per l'Advocacia Catalana i entitats de drets humans, però mantenen la seva negativa a negociar fins que dimiteixin Ubasart i Calderó. Fins al crim de la Núria, sindicats i Justícia negociaven un gran acord de condicions laborals per actualitzar el vigent, que és força antic, de 2006.