El PSOE ha trigat menys de dos mesos en passar de menysprear l’amnistia a deixar de negar la seva constitucionalitat. Un fet que indica que a la Moncloa ja s’ha començat a encendre la maquinària per estudiar la manera d’articular una llei que exculpi els actors del Procés. Aquest motor, però, va a dues velocitats. Qui prem l’accelerador és Yolanda Díaz, que ha arribat fins i tot a reunir-se amb Carles Puigdemont a Brussel·les i que ja fa setmanes que va encarregar a Jaume Asens els primers esbossos d’una amnistia. Qui prem els frens, però, és la majoritària branca socialista, que posa bona cara quan el líder de Junts per Catalunya mostra voluntat negociadora però alhora ajorna donar-li cap resposta fins que no fracassi la investidura d’Alberto Núñez Feijóo.
Pot ser que aquesta inharmonia entre PSOE i Sumar per l’amnistia es converteixi en la primera topada d’un futur nou govern de coalició? Marta Lois, portaveu al Congrés dels Diputats de la formació de Yolanda Díaz, ja carregava aquest dimecres contra les “veus escèptiques” provinents del PSOE sobre aquesta qüestió. Un cop passada la ressaca del resultat del 23-J, la vicepresidenta segona del govern espanyol ha insistit en la seva defensa de “l’absoluta constitucionalitat” de la norma i està aprofitant aquesta carpeta per fer-se més protagonista.
Amb la seva visita a Carles Puigdemont, Sumar no té pràcticament res a perdre. El seu electorat progressista no veu amb mals ulls una reunió amb el president de la Generalitat a l’exili, i ja li sembla bé que l’executiu estatal desinflami el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. I té força a guanyar: és el primer cop que Yolanda Díaz ha ocupat portades des de fa setmanes, eclipsada durant tot aquest temps per la polarització del 23-J entre Sánchez i Feijóo i pels mals resultats del seu nou partit en aquelles eleccions.
La vicepresidenta segona del govern espanyol tampoc no va trigar gens a moure la primera fitxa post-23-J, i va posar deures a Jaume Asens. A l’exdiputat al Congrés, castigat pels seus propis companys de partit i rescatat ara per Sumar com a negociador, se li va donar l’encàrrec de ser el primer a picar a la porta de Waterloo, i articular un equip de juristes experts per començar a fer els primers esbossos d’una possible llei d’amnistia que pugui convèncer les diverses parts i, sobretot, que pugui passar el sedàs del Tribunal Constitucional.
El PSOE recepta calma i ajorna la resposta a Puigdemont
Les aspiracions de Yolanda Díaz de voler arribar a un acord amb Junts per Catalunya han fet sonar les alarmes en múltiples sectors de Madrid. La resposta del govern espanyol ha estat clara: el viatge de la vicepresidenta es fa com a líder de Sumar, i no en representació de la Moncloa. Sigui com sigui, i independentment que això sigui cert o no, Carles Puigdemont ha rebut un gest clar provinent de Madrid: s’ha pogut reunir a Brussel·les amb una vicepresidenta espanyola.
El PSOE, públicament, se’n desentén. I també fa una feina prodigiosa per no pronunciar mai la paraula ‘amnistia’, ni en cap entrevista ni en cap roda de premsa. En privat, parlen “d’alleujament penal”, per molt que juristes progressistes considerin que cal anomenar-ho tal com és. Les dues passes més valentes que ha fet fins ara el PSOE sobre l’amnistia han estat demanar anar “pas a pas” sobre aquesta qüestió i celebrar —ja en nom del govern espanyol— que Carles Puigdemont hagi “obert una via de diàleg”. Són passes, de moment, molt tímides. Però Pedro Sánchez ha trobat una excusa: no pronunciar-se sobre res de tot això fins que no acabi la investidura d’Alberto Núñez Feijóo —encaminada a fracassar— i Felip VI no li passi la pilota al líder socialista per intentar repetir com a president.
La vella guàrdia socialista desperta
La prudència de Pedro Sánchez també és fàcil d’entendre: la vella guàrdia centralista i anticatalanista del PSOE ha demanat posar el fre de mà només de veure que el president del govern espanyol i el seu entorn ja no tracta l’amnistia amb el mateix menyspreu que l’autodeterminació. Antics socialistes com Felipe González ja han reivindicat la inconstitucionalitat d’aquesta llei, han disparat contra Puigdemont i Sánchez i fins i tot han amenaçat d’estripar el carnet del partit. Tot això, sumat que els pactes amb ERC i Bildu van ser el factor de major desgast del PSOE en la darrera legislatura, obliga l’actual direcció del partit a anar amb peus de plom.