Espanya ignora les crítiques internacionals sobre el document de la CIA que apunta que Felipe González va aprovar la creació "d'un grup de mercenaris" per combatre ETA, sobre el cas d'Altsasu, sobre els presos polítics, sobre l'empresonament de rapers... Això és el que es destil·la d'un extens article que va publicar aquest dimarts el portal noruec Ny Tid.
El portal comença recordant el cas del document desclassificat de la CIA del 1984 que apunta que l'expresident espanyol Felipe González va aprovar la creació "d'un grup de mercenaris" per combatre l'organització terrorista ETA. "González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris controlats per l'exèrcit per combatre els terroristes al marge de la llei", diu una frase precedida per una part censurada que podria esmentar la font de la informació.
Segons aquest informe, els mercenaris no serien necessàriament espanyols i la seva missió seria "assassinar líders d'ETA a Espanya i França". "De fet, els anomenats Grups Antiterroristes d'Alliberació, que són similars en naturalesa als esquadrons contemplats pel govern, han aparegut al sud de França", destaca l'informe.
Ny Tid remarca que en el cas de Felipe González, igual que amb tots els escàndols de corrupció que hi ha al voltant del rei emèrit Joan Carles I, només els partits independentistes estan a favor d'investigar-ho.
Arnaldo Otegi
Un altre cas que destaca el portal és el d'Arnaldo Otegi (Bildu). El 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va donar la raó a Otegi i quatre demandants més dictaminant que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just a Espanya. El tribunal amb seu a Estrasburg va determinar que l’alt tribunal espanyol va violar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el "dret a un procés equitatiu" quan se'ls va jutjar i enviar a presó pel cas Bateragune.
Arnaldo Otegi en un acte d'EH Bildu / EFE
Ny Tid destaca que, tot i que el Tribunal Suprem anul·lés la condemna del dirigent de Bildu, aquest ja va complir una pena de presó i que, per tant, s'hauria d'obrir la porta a una indemnització.
Altsasu i la impunitat de la Guàrdia Civil
El mitjà noruec també qüestiona el paper de la Guàrdia Civil en la societat espanyola i com aquesta aconsegueix sortir impune de casos com el dels joves d'Altsasu. "Vídeos i testimonis mostren com tot es va tractar d'uns disturbis protagonitzats per gent beguda i només hi va haver ferides lleus que han culminat en una acció de venjança judicial on el propòsit és demostrar el control del poder espanyol sobre el País Basc", sentencia Ny Tid.
Els presos i l'exili
Sobre Catalunya, el portal se centra en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017, la sentència del judici al procés i els polítics catalans que es van exiliar. El text posa de manifest com l'Estat ha empresonat polítics i com les justícies dels països on hi ha els exiliats no els han extradit.
Els presos polítics sortint de Lledoners gràcies al tercer grau / EFE
Valtònyc i Hasél
I sense anar més lluny, Ny Tid presenta el cas de més actualitat: l'empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél aquest dimarts al matí. "Són només cançons" o bé "una resposta particularment agressiva", són dues de les reflexions que fa el portal l'endemà de l'empresonament del raper de Lleida.
En la mateixa línia que amb els polítics exiliats, el mitjà noruec subratlla com Bèlgica encara no ha decidit acceptar l'extradició de Valtònyc, que també es va exiliar per les lletres de les seves cançons.
Aquests són alguns dels exemples que Ny Tid explica que, tot i les advertències internacionals, Espanya passa per alt. "El principal problema d'Espanya prové de la fricció entre una Espanya multinacional amb diverses llengües i cultures (en la seva majoria republicanes) i l'Espanya que va guanyar la guerra i va restaurar la monarquia amenaçant de tornar a un règim militar", conclou l'article.
Foto principal: La seu del Tribunal Europeu de Drets Humans / Flickr Esteban Romero