A les portes de la campanya per als comicis del 21-D, l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida reapareixia a l'hotel Ritz de Madrid en un esmorzar informatiu on destil·lava recança per la desaparició del seu partit, coalitzat amb el PSC de Miquel Iceta per a les eleccions, alhora que malestar per la situació política posterior a la declaració d'independència. Per això, Durant reivindicava l'acord amb els socialistes pel "penya-segat" on s'havia situat Catalunya i avalava l'aplicació de l'article 155, però instava l'Estat a una reforma constitucional com a manera de preservar el règim del 1978.

"La separació de Catalunya i Espanya seria un tumor amb metàstasi a la Unió Europea", denunciava des del faristol sobre els motius pels quals els països membre haurien evitat de pronunciar-se després de la DUI. L'exdirigent d'Unió era especialment dur amb aquest fet, considerant que al segle XXI no seria possible l'Estat propi català sense sortir de la UE. "No sé si fa dos, tres o quatre segles –exposava–, [però] avui en dia no té sentit ser independent si al dia següent no et reconeix ningú, ni tan sols el Parlament de Flandes", denunciava ara que part del Govern destituït es troba a Bèlgica.

Arribats a aquest punt, el dia posterior a què Barcelona quedés eliminada per acollir l'Agència Estatal del Medicament, Duran carregava sobre les conseqüències econòmiques del procés sobiranista. "No és cert que Europa ha vist la violència de l’1-O", lamentava sobre l'argument de Carles Puigdemont quant a la resposta de l'Estat com a detonant del resultat. "La mentida ens ha fet molt de mal", reblava. Per això, defensava que el 155 no era un "atemptat a la democràcia", sinó la forma d'aturar una deriva que els catalans "han viscut a la pròpia pell" per convocar unes "eleccions necessàries".

Duran també fugia de fer el joc a l'independentisme sobre els vuit consellers a Estremera i Alcalá Meco, ja que al seu parer no eren presos polítics "jurídicament" parlant, sinó "polítics presos" –tot i afirmar que no compartia la decisió judicial–. Això sí, en diverses ocasions ha carregat contra el gir ideològic de Convergència. "Jo no havia percebut que Artur Mas fos independentista abans, però és molt legítim que la gent canviï", ha denunciat. Fins i tot ha mostrat el seu rebuig al trencament de la coalició de CiU per la "voladura d'un partit de govern" com hauria passat amb l'extinta Unió.

Davant d'aquest escenari, el ponent exposava la seva renúncia a tornar a la primera línia política, però reivindicava l'entesa amb el PSC per al 21-D. "No seré conseller de cap govern", afirmava. Ara bé, l'entesa de Ramon Espadaler amb Miquel Iceta respondria a una "situació excepcional" i "d'emergència". "Són tradicions i famílies polítiques capaces d'aixecar Europa després de la Segona Guerra Mundial, tenen denominadors comuns, però dubto que Iceta es torni social-cristià o Espadaler socialista", reblava quant a una entesa "perquè Catalunya surti del penya-segat on s'ha posat", indicava.

Ara bé, Duran demanava una oferta a l'Estat que passaria per una reforma constitucional "no per fer content l'independentisme", sinó per a tots els espanyols. "Ens interessa a tots trobar un nou marc amb què perllongar el règim del 78", deia com a ferm defensor d'aquest que es reivindicava. "Cal revisar el pacte constitucional, les constitucions es defensen reformant-se", insistia. Això sí, sempre que es votés allò que "prèviament s’hagi pactat" amb el govern central i al si del Congrés, i no apostar per respostes unilaterals basades en la "capacitat indiscutible de comunicació" del sobiranisme.