Mireia Elkoroiribe, alcaldessa de Durango del PNB, rep ElNacional.cat al seu despatx i explica que ella també és d’aquelles persones que, fa anys, miraven cada matí si sota el seu cotxe hi havia col·locada una bomba. És una forma d’entendre per què des de fa gairebé un any és l’alcaldessa d’aquest poble basc de 30.000 habitants: l’únic regidor del PP d’aquest municipi va regalar-li el seu vot per la investidura —res a canvi— perquè governés en coalició amb el PSE. Tot plegat, per evitar que el consistori es mantingués a les mans de Bildu, formació que havia guanyat les eleccions municipals del 28-M. Les ferides de la lluita armada encara couen a Euskadi, i és per això que els cordons sanitaris a l’esquerra abertzales estan normalitzats.
El PP va optar, després de les eleccions municipals del 28-M, per una estratègia a Euskadi basada en el regal de vots. Una decisió, des del seu prisma, cavalleresca. Tot, per evitar que Bildu arribés el poder en molts ajuntaments. És per aquest motiu, també, que la socialista Maider Etxebarria té la vara d’alcaldessa de Vitòria, on governa en coalició amb el PNB. ElNacional.cat es topa pels carrers de la capital de la província d’Àlaba amb la Lucía, una ciutadana de 35 anys que el passat 28-M va votar el PP: “Els cordons sanitaris seran necessaris fins que Bildu no condemni de forma clara tot el que va fer”. La María, de 40 anys i votant del PSE, aplaudeix “la jugada”. “Detesto Bildu i no entenc que aquest diumenge puguem passar a tenir un lehendakari de Bildu, amb el que ens ha costat treure’ns de sobre Otegi”, afegeix. El Carmelo, votant del PNB de 70 anys, lamenta el que va passar fa un any a la seva ciutat, perquè “fer política hauria de significar arribar a acords”.
🔴 Resultats eleccions País Basc 2024, DIRECTE | Última hora de l'escrutini
Al cap i a la fi, a Euskadi és completament normal que el PP regali els vots al sobiranisme basc del PNB per tal d’acordonar Bildu. L’alcaldessa de Durango, Mireia Elkoroiribe, en la seva conversa amb aquest diari assegura que la transversalitat del seu partit rau en la tradició “d’arribar a acords” i també perquè el PNB “no és ni de dretes ni d’esquerres”. “Ocupem un lloc central” en la política basca perquè “les nostres polítiques socials són d’esquerres i el nostre model econòmic és de dretes”. Destaca, també, la qualitat dels jeltzales per “tenir bona relació amb totes les formacions”.
Per molt que a Elkoroiribe encara li pesi la lluita armada i que consideri que Bildu encara ha de ser més clar en la seva condemna a la violència, destaca que amb els regidors d’aquesta formació a Durango han aconseguit arribar a més pactes fins i tot que amb el PP. “Només tenim línies vermelles amb Vox”, afirma. No li incomoda pas haver aconseguit la vara d’alcaldessa gràcies al suport dels populars: “Ho vaig viure amb alegria, per aconseguir el govern una altra vegada després de quatre anys d’oposició”. La qüestió és que Durango, igual que Galdakao, és un poble on s’explica bé el sorpasso que Bildu li podria fer al PNB aquest pròxim diumenge. El 2019, després de 40 anys de governs del PNB, Bildu va aconseguir governar gràcies a un pacte amb Podemos. El 2023 van guanyar les eleccions, però l’entrada del PP al consistori va expulsar-los del govern municipal.
L’estratègia del PP: exhibir a Espanya el cordó sanitari a Bildu
Jonatan García, doctor en Ciència Política i professor de Sociologia a la Universitat del País Basc, afirma en declaracions a ElNacional.cat que l’estratègia del PP no té cap misteri: és un cordó sanitari a Bildu que a la resta de l’estat espanyol ven molt bé. També apunta en aquest diari el pes que té la direcció espanyola del partit en el full de ruta de la sucursal basca: “Quan el PP basc ha intentat tenir un camí propi, des de Génova 13 se’ls ha segat aquest recorregut”. “Fa una dècada Arantza Quiroga va començar a modular el discurs i de cop va desaparèixer", detalla.
El president del PNB, Andoni Ortuzar, assenyalava fa un parell de dies en una entrevista amb aquest diari que el PP basc actual —amb Javier de Andrés al capdavant, designat per Alberto Núñez Feijóo— “s’assembla al Partit Popular de Mayor Oreja”, un dels estendards més ultres que ha tingut aquesta formació. Jonatan García destaca que “el discurs del PP a Euskadi ha patit anades i vingudes i, no obstant això, continua sent una de les principals potes que explica la realitat basca”.
El PP, més arrelat als consensos de la societat basca
Al cap i a la fi, el PP està més arrelat als consensos bàsics de la societat basca que no pas dues formacions que en els darrers anys han intentat guanyar-li terreny als populars. Vox i Ciutadans han defensat, per exemple, suprimir el concert econòmic basc. Es tracta d’un pilar del sistema polític basc que el PP, a Euskadi, no ha entrat a qüestionar.
No obstant això, Jonatan García destaca que la migració del vot entre el PP i el PNB continua sent complicada que passi. Puntualitza que és més fàcil que un votant dels populars confiï el seu vot en unes eleccions als jeltzales; mentre que a l’inrevés és molt més improbable. De la mateixa manera, destaca que un votant del PNB pot apostar per Bildu d’una manera molt més fàcil que no pas a l’inrevés: votants de l’esquerra abertzale apostant en aquestes eleccions pel candidat Imanol Pradales.
Sigui com sigui, el PNB descarta de totes totes aliar-se amb el PP després de les eleccions d’aquest diumenge 21 d’abril. El gran dubte d’aquests comicis és si Bildu aconseguirà fer un sorpasso als jeltzales —en nombre de vots, escons o totes dues—, però tot indica que la lehendakaritza es mantindrà en mans del PNB, reeditant un nou pacte de govern amb el PSE d'Eneko Andueza.