La publicació de l'advocat Gonzalo Boye on posa de manifest l'error de la Guàrdia Civil que ha confós la traducció d'un llibre de Josep Lluís Alay amb un informe d'espies russos ha sorprès tothom. Començant per la mateixa editorial que va encarregar al professor universitari i actual cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, traduir del rus al català i el castellà la novel·la d'Elena Vavilova, El secret de la clandestina. Així doncs, a través de Twitter, l'editorial Símbol Editors ha escrit: "Senyor Alay, sentim les molèsties que la traducció d'El secret de la clandestina li ha ocasionat. Sincerament mai no hauríem imaginat que seria utilitzada per detenir-lo i incriminar-lo".

L'editorial no amaga la perplexitat que els ha ocasionat la notícia i constata, d'aquesta manera, que es tracta d'una simple traducció. Per si a la Guàrdia Civil li queda algun dubte encara. Recordem que aquest informe es va elaborar a través del material que van trobar al mòbil d'Alay pel qual va ser detingut en el marc de l'Operació Volhov. Com que l'escrit d'aquest cos de seguretat espanyol, de 700 pàgines, ha estat publicat a través de la premsa, la comparativa ha estat fàcil de fer.

Captura del tuit de l'editorial Símbol Editors

Boye explicita la pífia d'aquest cos de seguretat amb dues captures de pantalla i les acompanya d'una frase carregada d'ironia: "Al final, la Guàrdia Civil ha enxampat Josep Alay i ha descobert 'documentació' sobre els serveis d'intel·ligència russos... El problema és que es tracta de la primera pàgina del llibre que Alay ha traduït al català i al castellà... i en diuen periodisme". La primera pantalla és la captura de text d'una notícia de El Confidencial on expliquen que en "el mòbil d'Alay, la Guàrdia Civil va trobar informació sobre aquest servei rus. Un document que assenyala que és part integral de les forces de seguretat i el va dissenyar per protegir la seguretat de les persones, la societat i l'Estat d'amenaces exteriors".

Si ens fixem en el detall de la primera pàgina del llibre, el text comença literalment igual que la cita que acabem de reproduir d'aquest diari digital. Precisament, el mateix Alay va admetre en la seva darrera entrevista a 'Aquí Cuní' de Ser Catalunya que el sorprèn que "tothom tingui l'informe de 700 pàgines menys ell". I en aquest "tothom" posava d'exemple el diari The New York Times, El Periódico i, precisament, també El Confidencial.

En paral·lel, Alay, es reafirma en el seu propòsit de seguir "defensant i treballant per la independència" malgrat els judicis que li puguin obrir:  "Em surten causes de sota les pedres i ja me'n poden caure, cinc, sis o les que siguin. Jo no desistiré", en declaracions a 'Aquí Cuní' de Ser Catalunya. Ara mateix, Alay té pendent amb la Justícia el viatge que va fer en qualitat d’observador a Nova Caledònia l’any 2018 amb motiu de la celebració del referèndum d’independència. 

L’Audiència de Barcelona va rebutjar el recurs presentat per Alay contra l’acusació de malversació i prevaricació continuada per haver utilitzat recursos públics per finançar el viatge. En aquest cas, dona detalls molt concrets: "El viatge va ser auster, en un hotel de tres estrelles que aquí en serien dues. Que ningú s'imagini un viatge de plaer, era feina". I també explica la seva relació contractual actual: "Jo no tinc cotxe oficial ni m'acompanyen els Mossos, si m'haig de desplaçar ho faig amb el meu cotxe privat". El cap de l'oficina del president Puigdemont veu una clara "manipulació en certs articles d'aquesta publicació".

Fotografia de portada: imatge de la portada del llibre traduït per Alay, El secret de la clandestina