L’estratègia del PP d’erosionar el govern de Pedro Sánchez aprofitant la crisi diplomàtica amb Veneçuela i la figura d’Edmundo González ha tingut un revés, quan el mateix candidat en les eleccions presidencials que es va enfrontar a Nicolás Maduro ha sortit públicament a desmentir les acusacions dels populars i desmentir que fos coaccionat ni pel govern espanyol ni per l’ambaixador, Ramon Santos, per subscriure el document que va permetre el seu exili a Espanya. “Davant les diverses versions que circulen respecte a una suposada coacció exercida per funcionaris de l'Estat espanyol, incloent-hi l'ambaixador Ramón Santos, cap a la meva persona, vull aclarir de manera categòrica el següent: No he estat coaccionat ni pel govern d'Espanya ni per l'ambaixador espanyol a Veneçuela. Les gestions diplomàtiques realitzades van tenir com a únic propòsit facilitar la meva sortida del país, sense exercir cap mena de pressió sobre mi”. Les coaccions denunciades per Edmundo González van dirigides al règim veneçolà, al qual acusa d’haver-lo coaccionat per signar una carta en la qual reconeixia la victòria de Maduro. El govern veneçolà ha contraatacat de nou aquest divendres, reiterant que l’opositor va signar sense cap mena de coacció i que ho va fer sota “un cert tuf alcohòlic”.
El document signat per González
La controvèrsia va sorgir quan González va fer públic dijous un vídeo en el qual denunciava que el president de l’Assemblea Nacional (AN), Jorge Rodríguez i la vicepresidenta, Delcy Rodríguez, en una reunió que es va produir a la residència de l'ambaixador d'Espanya, Ramón Santos, el van obligar a signar un document “sota coacció” en el que diu acatar la decisió del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de validar el triomf de Nicolás Maduro en les eleccions del 28 de juliol. Aquesta carta va ser mostrada a televisió per Jorge Rodríguez. El candidat opositor al règim assegura que va rebre “pressions inenarrables i amenaces extremes” del chavisme per obligar-lo a signar una carta en la qual González afirma que “sempre he estat i seguiré disposat a reconèixer i acatar les decisions adoptades pels òrgans de Justícia, incloent-hi la precitada sentència de la Sala Electoral (que va convalidar el triomf de Maduro a les urnes) que, encara que no la comparteixo, l'acato”, diu la missiva, que va ser exhibida per Rodríguez, que va destacar la firma “voluntària” de González.
#Comunicado a los venezolanos para informarles toda la verdad de lo que ocurrió con mi salida de Venezuela pic.twitter.com/SULvChfo9n
— Edmundo González (@EdmundoGU) September 18, 2024
Rodríguez contraataca
Rodríguez ha tornat a aparèixer públicament en roda de premsa aquest divendres, on ha difós enregistraments amb les veus distorsionades de la reunió a casa de l'ambaixador. El president de l'AN ha assegurat que González va demostrar una certa “desesperació” per anar-se'n de Veneçuela a Espanya “aquell mateix dia”, ja que va aparèixer vestit informalment, i que va signar sense cap mena de coacció i sota “un cert tuf alcohòlic”. “No és res més que una fugida d'una determinada responsabilitat que ell es va arrogar a si mateix i alguns veneçolans l'encoratgen”, ha reblat Rodríguez, en referència a la sortida del país de González. A més, en les gravacions difoses, es parla de la preocupació que es proclamin governs a l'exili i se sent González assentir en escoltar el cas de Dinorah Figuera, política veneçolana que va exiliar-se a Espanya el 2018 perseguida pel règim de Maduro i que l'any 2023 va ser elegida presidenta de l'Assemblea Nacional de Veneçuela controlada per l'oposició, en substitució de Juan Guaidó. “Anar a proclamar un govern no és a l'agenda d'Edmundo”, diu l'interlocutor de l'opositor.
Es dona la circumstància, però, que el mateix dijous, el Parlament Europeu reconeix Edmundo González com a president legítim de Veneçuela després d’una resolució impulsada pel Partit Popular Europeu, el grup de Giorgia Meloni dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i del de Vox i Viktor Orbán, de Patriotes Europeus. Aquest reconeixement s’uneix al que va fer el Congrés dels Diputats el passat 11 de setembre a instàncies del PP, que gràcies a aquesta qüestió va infligir la primera derrota del PSOE en aquest curs polític, amb el suport de Vox, PNB, Coalició Canària i UPN. Junts no va participar en la votació perquè va abandonar l’hemicicle per participar en els actes de la Diada, però, en canvi, si han avalat la mateixa iniciativa del PP quan va arribar al Senat.
Les acusacions del PP
El partit d’Alberto Núñez Feijóo ha volgut seguir fent sang i involucrar el govern espanyol d’aquestes coaccions que González va denunciar per part del règim del president Nicolás Maduro, aprofitant que la signatura es va fer en l’ambaixada d’Espanya a Caracas. Així, hores abans del comunicat de l'opositor veneçolà, el vicesecretari d'Institucional del PP, Esteban González Pons, va assegurar que “el Govern d'Espanya” està implicat en el que va qualificar de “cop d'estat que s'ha produït a Veneçuela” i va acusar l'executiu espanyol de “coaccionar i enviar a l'exili” el “president electe” Edmundo González Urrutia, tot assegurant que “el Govern d'Espanya ha estat cooperador necessari”. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, també va reclamar la dimissió del ministre d’Assumptes Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares i el va fer còmplice de les coaccions del règim de Maduro que va rebre Edmundo González. Feijóo, des de Roma, va demanar també que l’ambaixador d’Espanya a Veneçuela, Ramon Santos, fos “reemplaçat” i que “el president del Govern d'Espanya ha de donar explicacions immediates i assumir que Espanya no és equidistant entre la civilització i l'extorsió i no sigui equidistant entre la democràcia i la dictadura”. Feijóo va acusar el govern de Sánchez de “mentir”, va recriminar a la diplomàcia espanyola d’estar al “servei d’un règim dictatorial”
El “hooligan” González Pons
La resposta del PSOE i l’executiu espanyol a aquestes acusacions va ser contundent i va exigir la dimissió immediata de González Pons argumentant que les seves paraules són incompatibles amb la diplomàcia i que podrien fer malbé les relacions exteriors d'Espanya, si arribés a ocupar un càrrec diplomàtic. El partit socialista, en un comunicat, assegurava que “és intolerable que l'encarregat de les relacions internacionals del Partit Popular sigui un hooligan, l'únic problema del qual és la frustració de no haver-se assabentat que Edmundo González estava refugiat a l'Ambaixada d'Espanya a Veneçuela i seria acollit al nostre país”. El ministre José Manuel Albares va exigir a Feijóo “que desautoritzi l'eurodiputat que ha calumniat Espanya i acusa Espanya de coses que són absurdes, però tremendament injurioses per al nostre país”, després de negar que el govern espanyol estigués implicat en qualsevol mena de coacció del règim veneçolà. “L'ambaixador d'Espanya tenia instruccions precises de no immiscir-se en la llibertat d'Edmundo González per poder parlar, gestionar, tenir trobades amb qui ell considerés”, perquè la decisió que prengués “fos la que ell realment volgués, i per això vaig parlar personalment amb ell”, va dir Albares.