El diputat de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ha defensat aquest divendres que la seva candidatura només contempla que Carles Puigdemont sigui investit nou president perquè “si ara cedim amb la presidència de la Generalitat, després ho farem amb tot”.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Pujol ha explicat que no es tracta d’una “adhesió personal” a la figura del president en funcions, Carles Puigdemont, sinó a la institució de la presidència de la Generalitat.

En aquest sentit, el diputat de JuntsxCat creu que cal “responsabilitat atomitzada” perquè “el país no caigui”. “Que cadascú es mantingui a la seva responsabilitat sense pors", ha demanat Pujol en referència al ple d'investidura, en un missatge al president del Parlament Roger Torrent.

Sobre l’article 155, que en campanya JuntsxCat va insistir que volia esborrar, Pujol ha defensat que Catalunya “no es pot convertir en una nina sotmesa a l'arbitrarietat” d'aquest article, i que per tant cal “enviar-lo a la paperera de la història”. "Si a Catalunya no decidim els catalans, entrem en un pou sense fons", ha afegit.

Malgrat l'oposició al 155, assegura que no tenen cap pla B per si se'n manté l'aplicació en cas que es pretengui investir Puigdemont, perquè ara cal “no renunciar davant l’arbitrarietat que proposa el govern de Madrid”. 

En aquest sentit, Pujol s’esborra de qualsevol opció que ell mateix pugui ser el nou president del govern. "President, jo? Ja dic que no", ha sentenciat.

“Europa està perplexa”

Sobre la reunió entre el president del Parlament, Roger Torrent, i el candidat a la presidència del govern, Carles Puigdemont, Pujol ha assegurat que “a Brussel·les es posen les mans al cap per l'atrocitat que es va viure". Es refereix així al fet que la trobada no es va poder desenvolupar a la Delegació del Govern a Brussel·les per ordres de l’Executiu espanyol.

Encara sobre la visió europea del conflicte català, el diputat de JuntsxCat ha volgut deixar clar que “Europa està perplexa” amb les decisions de la justícia espanyola, i ha sentenciat que qui té una vertadera “crisi d’estat” no és Catalunya, sinó l’Estat espanyol.