La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a 10 anys i 5 mesos de presó a l'expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball i exdirectiu de Telefònica, Eduardo Zaplana, en el marc del cas Erial, com a autor dels delictes de blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document mercantil. La Sala el considera autor dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals i li imposa 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic, altres tres per a l'exercici de la seva professió. A més haurà de pagar una multa de 20,6 milions d'euros pel delicte de blanqueig i altres 4,4 pel delicte de suborn. Zaplana va ser jutjat per l'alteració de contractes públics de les Inspeccions tècniques de vehicles, privatitzades per ell i rescatades per l'esquerra valenciana, i l'adjudicació del Pla Eòlic, uns moviments que haurien suposat uns beneficis milionaris per qui era el cap del Consell Valencià. L'Audiència considera provat que Zaplana va ocultar una fortuna a l'estranger procedent del cobrament de comissions il·legals. Tanmateix, el Tribunal absol a l'expresident de la Generalitat del delicte de grup criminal, però decreta el comís de diferents béns i quanties intervingudes durant la instrucció de la causa.
Més acusats pel cas Erial
La Sala també ha condemnat a altres sis acusats a penes que oscil·len entre un any i tres mesos i set anys i mig de presó per prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals. Es tracta dels empresaris Vicente i José Cotino i Francisco Pérez López; l'advocat i assessor fiscal Francisco Grau; l'excap de gabinet de l'expresident', Juan Francisco García, i l'amic de Zaplana que va actuar com el seu testaferro, Joaquín Barceló. Els 8 acusats restants han quedat absoluts després que la Fiscalia retirés l'acusació per a tres d'ells per no apreciar proves que sustentin una condemna. Entre ells consten l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas. Amb tot, la sentència, que consta de 364 pàgines, no és ferma i pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.
L'esclat del cas Erial
A la recta final del judici, la Fiscalia Anticorrupció va rebaixar la petició de presó per a Zaplana de 19 a 17 anys, a qui sempre se'l va considerar com a cap de la trama que li va permetre amagar una fortuna a l'estranger. El dia del judici l'expresident valencià va defensar la seva innocència "no he tingut diners fora d'Espanya", i fins i tot, va denunciar que la seva situació "era desgraciada". Zaplana que havia deixat la política l'any 2008 per fer el salt a Telefónica, va ser detingut el 22 de maig de 2018 pel cas Erial i posteriorment, va viure la traïció d'algunes persones del seu cercle més proper com la del seu amic de la infància, Joaquín Barceló, que va pactar amb la Fiscalia per beneficiar-se d'una rebaixa de la pena de presó, va confessar que era el testaferro de Zaplana.
Zaplana va ser jutjat per les suposades mossegades rebudes després de l'adjudicació de les ITV a l'empresa de l'exdirector general de la Policia, Juan Cotino. Els nebots d'aquest, actuals responsables de la societat van seguir la mateixa línia i van reconèixer obertament que el govern valencià havia falsejat els concursos públics per a la privatització de les estacions de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i l'adjudicació dels parcs eòlics. L'excap del gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, també el va assenyalar afirmant que estava al corrent de tots els moviments. “Es van confeccionar plecs perquè tinguessin els menors problemes i estigués en situació d'avantatge”, va reconèixer García. “Van tenir accés a l'esborrany del procés d'adjudicació i coneixement d'algunes característiques abans que els altres. Es van incloure matisos que els beneficiaven. El concurs es va dividir en cinc zones perquè els beneficiava, es va elevar el topall de les ofertes i es va valorar la implantació i coneixement de la situació socioeconòmica valenciana. Es va fer tot de manera tan fina que aquests plecs van ser informats favorablement”, va assegurar.