La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha decidit mantenir la llibertat provisional sense fiança de l'expresident de la Generalitat i exministre amb el PP, Eduardo Zaplana, condemnat a 10 anys i 5 mesos de presó per la trama de les ITV, conegut com a cas Erial. El jutge li imposa mesures cautelars, com la retirada del passaport, la prohibició de sortir del territori nacional i una compareixença mensual en seu judicial perquè no aprecia risc de fugida. Segons el Tribunal Superior de Justícia valencià, no s'aprecia aquest risc perquè Zaplana "no ha dut a terme fins ara cap acte tendent a eludir l'acció de la justícia, ha comparegut a totes les sessions del judici i respost a qualsevol cita judicial".
La sentència va ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, tot i que la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar una vista per valorar-ne l'ingrés a la presó fins que es pronunciï l'alt tribunal. A la vista, que es va celebrar dijous passat, Anticorrupció va demanar l'ingrés immediat de Zaplana a la presó per evitar una possible fugida, com ho va fer l'exdirector general de l'Institut Valencià de l'Exportació (IVEX), José María Tabares, condemnat en el cas Ivex. La seva defensa va al·legar que aquesta opció no era possible per la seva malaltia i per l'arrelament familiar a la ciutat i al país.
Llibertat sense fiança
Durant la vista del 7 de novembre passat, Zaplana va assegurar que no tenia cap intenció d'escapar-se del país: "No està en el meu ànim escapar-me". A més, va assenyalar que si Tabares va tenir un procediment judicial va ser perquè la Generalitat Valenciana va presentar una querella. Així doncs, aquest dilluns, el tribunal ha acordat deixar en llibertat provisional sense fiança Zaplana. El jutge va exposar que la situació processal de Zaplana havia canviat després de la sentència condemnatòria, en la qual es reconeix que "es tracta de delictes greus, associats a la corrupció política en l'exercici de les seves funcions públiques". I va advertir que el risc de fugida augmenta "no només per la pena imposada, que és una motivació per a eludir la justícia, sinó també pel seu accés als mitjans econòmics". En aquest sentit, va insistir que quedava acreditat que Zaplana "té accés a productes financers i patrimoni a l'estranger que no ha posat a la disposició de les autoritats espanyoles". A més, va recordar que José María Tabares, que era una persona "a les ordres" de Zaplana, es va escapar al Japó, país on no hi ha acord d'extradició amb Espanya.
Zaplana està condemnat a 10 anys i 5 mesos de presó, acusat de ser autor dels delictes de blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document mercantil. La sala el considera autor dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals i li imposa 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic i 3 més per a l'exercici de la seva professió. A més, haurà de pagar una multa de 20,6 milions d'euros pel delicte de blanqueig i 4,4 pel delicte de suborn.
L'estratègia de Zaplana
El jutge també va rebutjar l'informe mèdic elaborat pels forenses del jutjat el 2019, que va presentar la defensa per oposar-se a aquesta mesura cautelar. "Afortunadament, Zaplana ha assistit al judici, entenem que el seu problema en la seva salut no té risc i ha desenvolupat una vida completament normal", va afegir. Per aquesta raó, en va demanar l'ingrés provisional, perquè Zaplana "gràcies a les seves condicions econòmiques pot eludir l'acció de la justícia, i continuar el seu tractament mèdic en països del primer món, i davant la pena de deu anys que se li ha imposat, hi ha una possibilitat de fugida cal ser mesurada".
L'advocat de l'expresident valencià va defensar que el seu client és "innocent" fins que no hi hagi una sentència ferma i se n'ha de respectar la presumpció d'innocència, i va subratllar, sobre aquest tema, que no compleix amb els "fins legítims" que estableix la llei per acordar aquesta mesura cautelar. En aquest sentit, va apuntar que durant tot aquest temps, des de l'inici de la causa fins a haver-se presentat a la vista, no ha fugit, actitud que demostrava que "no té intenció de sostreure's de l'acció justícia", tampoc no hi ha possibilitat d'ocultar proves. A més, va apuntar que era anticonstitucional demanar-ne l'ingrés per alarma social i va destacar la condemna pels delictes, encara que d'"una certa gravetat", perquè el fet de no ser ferma podria portar aparellades penes menors.