Pedro Sánchez viu, molt probablement, les seves hores més baixes des que va arribar a la Moncloa el 2018. A partir de la moció de censura contra Mariano Rajoy, el PSOE es va consolidar com a primera força a Espanya amb les victòries a les eleccions del 28 d'abril del 2019 i també en la repetició dels comicis el 10 de novembre del mateix any. En alguns moments, el Partit Popular, aleshores liderat per Pablo Casado, va arribar a estar empatat amb els socialistes, però amb la guerra interna —que va acabar amb Casado fora de la presidència de la formació— les perspectives dels conservadors no eren bones. Fins que Feijóo va aterrar a Génova 13. El gran revés que ha patit Pedro Sánchez es va materialitzar el diumenge a Andalusia, feu tradicionalment socialista. I sembla que la majoria absoluta de Moreno tindrà efecte arreu d'Espanya: la primera enquesta després de la jornada del 19 de juny dona molt males perspectives per a Pedro Sánchez. Els populars es disparen i guanyarien plàcidament amb el 31,5% dels vots, aconseguint un ampli grup parlamentari que oscil·laria entre els 140 i 144 diputats, segons assenyala una enquesta que publica El Periódico. A quasi 50 escons de diferència, hi hauria el PSOE, que es desploma al 23,9% dels sufragis i cauria per sota del llindar del centenar de representants: obtindria entre 93 i 96.

L'auge d'Alberto Núñez Feijóo frenaria les expectatives de Vox. La ultradreta, que va estar en alguns sondeigs per damunt del PP durant la guerra Casado-Ayuso, ara retrocediria de manera contundent i tindria entre 37 i 39 actes, una xifra que és més baixa que l'actual nombre de diputats que tenen a la cambra baixa, que és de 52. Els de Santiago Abascal se situarien en el 13,2% dels vots. Per la seva banda, Unidas Podemos es manté com a quarta força i, tot i patir un descens, les seves xifres són força estables: la confluència rebria l'11,7% dels suports i trauria entre 29 i 32 diputats. El baròmetre de GESOP apunta, també, a una propagació de la desaparició de Ciutadans: després de quedar-se sense representació a la Comunitat de Madrid i, més recentment, a Andalusia, la formació taronja no tindria presència a l'hemicicle espanyol si se celebressin eleccions avui. Inés Arrimadas obtindria un pírric 2% dels vots.

A Catalunya, Esquerra Republicana repetiria victòria, tot i baixar del 3,6% dels sufragis obtinguts el 2019 a un 2,9%. El seu grup parlamentari pràcticament no notaria la diferència, donat que mantindria els 13 escons actuals o, com a molt, podria perdre una acta. En el cas de Junts per Catalunya, el sondeig assenyala que el partit aconseguiria 7 o 8 diputats. Un altre partit que seguiria amb els mateixos números seria Más País. La formació encapçalada per Íñigo Errejón seguiria amb 3 escons —dels quals, un d'ells és de Compromís—.

Feijóo, únic candidat que aprova

El nou presidenciable del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, és l'únic líder que aprova en valoració (5,1). L'enquesta també reflecteix que Yolanda Díaz (4,7), vicepresidenta segona del govern espanyol, i Íñigo Errejón (4), obtenen millor nota que el president de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, que rep una mitjana inferior al 4 (3,9). Només per darrere d'ell hi ha Inés Arrimadas (3,7) i Santiago Abascal (2,5). Per a més inri, Feijóo també supera amb una diferència notòria a Sánchez en preferència per a la presidència del govern. El gallec és el preferit per liderar l'executiu per al 25,7% dels espanyols, seguit del secretari general socialista (16,7%) i de Yolanda Díaz, que es queda a prop de Pedro Sánchez, amb un 15,1%. Una altra dada alarmant per als socialistes és el percentatge de fidelitat de vot: només un 53,7%.

D'altra banda, l'estudi planteja als enquestats les seves preferències sobre les fórmules de governabilitat a l'Estat. Segons el sondeig, un terç dels ciutadans (33,8%) voldrien que hi hagués una gran coalició formada pel PP i el PSOE. El segon escenari amb més suport és la repetició del govern del PSOE i Unidas Podemos, amb un 30%. En canvi, un executiu compartit entre els populars i Vox només és ben vist pel 17,1% dels enquestats. Amb els resultats que dibuixa l'enquesta, però, el Partit Popular sumaria majoria absoluta amb la ultradreta (de 177 a 183 escons). El retrocés de l'esquerra és considerable: si els socialistes i Unidas Podemos sumen actualment 155 diputats, ambdós es quedarien entre 122 i 128 actes plegats.