L’onatge de la DANA valenciana ha passat per Madrid i ha arribat aquesta setmana fins a Brussel·les. El temporal ha generat un efecte dominó que amenaça l’estabilitat de la Comissió Europea. Perquè els líders del Partit Popular espanyol i europeu, Alberto Núñez Feijóo i Manfred Weber, tenen interessos diferents que convergeixen en la mateixa estratègia: erosionar la figura de Teresa Ribera, vicepresidenta tercera del govern espanyol i candidata a ser vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de Transició Neta i Competència. Feijóo vol salvar el cap de Carlos Mazón per no atorgar-li un triomf polític a Pedro Sánchez, mentre que Weber té clavada una espina des de 2019; havia de ser el candidat a presidir la Comissió Europea, però Emmanuel Macron i Angela Merkel van col·locar en aquest càrrec Ursula von der Leyen perquè tenia un millor currículum.
Feijóo s’ha fet valer aquesta setmana de la seva influència sobre Weber. I l’alemany li ha comprat l’estratègia. El Partit Popular Europeu ha embarrancat els nomenaments dels comissaris comunitaris i han quedat ajornats, encara sense data. L’excusa és assenyalar Teresa Ribera per les seves presumptes responsabilitats en la gestió de la DANA valenciana, en tant que és la màxima responsable del departament espanyol per a la Transició Ecològica. Malgrat haver argumentat durant el seu examen europeu que les competències sobre emergències d’aquest tipus són autonòmiques, ara els populars europeus li demanen dues condicions per votar a favor seu: que aquest dimecres doni explicacions sobre la catàstrofe meteorològica al Congrés dels Diputats i que es comprometi a dimitir si la justícia l’acaba imputant per aquesta qüestió. Aquesta setmana, a Madrid, dirigents del PP celebraven i aplaudien la “solidesa” de Weber en el seu pols amb Von der Leyen. Els populars, en privat, no ho admeten, però els socialistes també interpreten que hi ha un intercanvi de favors ara mateix a Brussel·les: Weber espera que Feijóo voti a favor seu quan se l’hagi de revalidar com a líder del PPE en el congrés que tindrà lloc el maig de 2025 a —ves per on— València.
Weber té set de venjança des del 2019. Ell era llavors l’Spitzenkandidat dels populars. Es tracta del candidat a la presidència de la Comissió de cada partit europeu. És una figura que es pacta entre les formacions d’una mateixa família política que hi ha repartides pel continent. Però al francès Emmanuel Macron no li agradava el seu currículum, perquè no havia exercit mai cap càrrec important al seu país. I va pactar amb l’alemanya Angela Merkel la designació de Von der Leyen com a cap de l’executiu del club d’estats; ella sí que havia passat per diversos governs alemanys i havia ostentat importants carteres com Treball o Defensa.
Ara, i segons han publicat aquesta setmana veterans analistes de Brussel·les a La Matinal Europea, Weber tem perdre en el congrés de València del PPE del pròxim mes de maig. El líder del partit a escala comunitària hauria començat a teixir aliances en els països membres de la Unió. Perquè, per exemple, els grecs i polonesos d’aquesta família estarien descontents amb la seva política d’aliances amb l’extrema dreta i voldrien un nou líder. Per això Weber vol que Feijóo estigui lligat a ell. Tot això explica, també, per què el Partit Popular Europeu es va aliar amb el PP espanyol fa mesos quan l’andalús Juanma Moreno tenia un conflicte obert amb el govern espanyol pel Parc Nacional de Doñana, per la voluntat de voler-hi legalitzar regadius que no són legals.
Votació en bloc dels comissaris, amb candidats d’extrema dreta
En la maniobra d’embarrancar els nomenaments de comissaris, Weber hi té un segon interès: incrementar el preu de la designació de Teresa Ribera i aconseguir així que els socialdemòcrates votin a favor de Raffaelle Fitto i Olivér Varhelyi. Es tracta dels dos candidats oferits pels governs extremistes d’Itàlia i Hongria. Generen molta tensió en els socialdemòcrates europeus, perquè no formen part de cap de les tres famílies polítiques que conformen la coalició de la Comissió Europea, en la qual s’hi troben també els liberals i els populars. Però no li genera cap incomoditat al Partit Popular Europeu. Perquè Weber té una estratègia política de normalitzar les aliances entre els conservadors clàssics i l’extrema dreta; quelcom que ja ha passat en alguns estats europeus. Els ultres presideixen Itàlia i Hongria amb Giorgia Meloni i Viktor Orbán, però també estan presents en els executius de Països Baixos, Croàcia, Eslovàquia i Finlàndia. Suècia se sosté amb el suport extern dels ultres.
Per tot plegat, ara els socialdemòcrates acusen els populars de trencar la coalició que sosté la Comissió Europea. “Estem disposats a assumir la nostra responsabilitat i actuar en interès dels ciutadans que van dipositar la seva confiança en nosaltres en les eleccions”, van amenaçar dimecres en un comunicat, a banda de criticar el PPE per haver obeït una “agenda destructiva” impulsada per Feijóo. “Intenten convertir Ribera en el boc expiatori del seu fracàs a l’hora de gestionar les inundacions”, afirmaven; a banda d’opinar que ara els populars aboquen Europa “a l’abisme”.
Von der Leyen, per la seva banda, té pressa per tancar ja el seu executiu comunitari, ara que Donald Trump ha guanyat les eleccions dels Estats Units i en les pròximes setmanes conformarà el seu nou gabinet; en un segon mandat en el qual tindrà el control del Congrés i el Senat nord-americans. La presidenta de la Comissió Europea té pressa, i li agradaria poder tenir-ho tot tancat l’1 de desembre, malgrat que és complicat tenint en compte tots els vetos creuats. I per això ara ha començat a reunir-se amb els diversos grups parlamentaris per calmar les aigües.
Per la seva banda, Teresa Ribera, candidata del govern espanyol de Pedro Sánchez, compta amb la confiança de Von der Leyen. Seria una dona en una comissió en la qual no hi ha gaire presència femenina, i actuaria com a important contrapès socialdemòcrata. Aquesta setmana, importants mitjans de la premsa internacional es queixaven del xou que es va muntar durant l’audiència de Teresa Ribera. És el cas del diari digital Politico, que lamentava l’enrenou generat en l’examen de qui “es perfila com a segona figura més poderosa de la Unió Europa després de la presidenta Von der Leyen”. La peça, signada per periodistes de diverses nacionalitats, lamentava que els aplaudiments que es van sentir en alguns moments d’aquella sessió “recordaven als d’aficionats enfrontats en un estadi”, quelcom inusual en exàmens d’aquest tipus.