L'efecte Puigdemont comença a donar resultats. El president a l'exili, Carles Puigdemont, va anunciar en una conferència a Elna dijous passat, 21 de març que es presentaria a les eleccions del pròxim 12 de maig al Parlament de Catalunya, i que renunciava, d'aquesta manera, als comicis europeus. Fins ara, els sondejos eren desesperançadors per a l'independentisme, que tenia molt complicat sumar una majoria, tal com ha passat a les últimes legislatures. El PSC lidera totes les enquestes, amb més del 26% dels vots de mitjana, i es manté com a primera força, mentre que Junts i ERC mantenen una batalla molt ajustada per la segona posició, amb xifres que oscil·len entre el 17% i el 21%. Totes les enquestes, a més, situen el PP com a quarta força, mentre que tant els Comuns com Vox obtenen un percentatge de sufragis lleugerament inferior al dels últims comicis. Els morats obtenen de mitjana un 6,7%, mentre que la ultradreta se situa al voltant del 7%. A la CUP, els sondejos li atorguen un 5,4% dels vots de mitjana, que suposa una baixada de més d’un punt respecte a les últimes eleccions, mentre que tots pronostiquen la desaparició de Ciutadans.
Tanmateix, per una qüestió de dates, aquestes enquestes no tenien en compte l'efecte Puigdemont. Sí que ho fa l'enquesta elaborada per Electomanía per a Crónica Global, en què Junts+ Puigdemont per Catalunya, ERC i la CUP sumarien 69 diputats, un més que la majoria absoluta. Tot i que el PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions del 12-M, amb una majoria de 38 diputats (27,4% dels vots) i creixent cinc escons, la candidatura Junts+ Puigdemont per Catalunya es quedaria a només cinc escons d'atrapar el fins ara cap de l'oposició com a primera força. Junts aconseguiria consolidar-se com a primera força de l'independentisme, amb 33 diputats, amb el 21,2% dels suports, i aconseguiria un diputat més que fa tres anys. En canvi, la candidatura de Pere Aragonès a Esquerra Republicana sumaria 28 diputats i el desgast del Govern li provocaria la pèrdua de cinc diputats (18,9%).
La CUP, amb Laia Estrada al capdavant, aconseguiria fins a vuit diputats, un menys que fa tres anys, i seria clau per a una possible reedició d'un Govern independentista, amb Carles Puigdemont al capdavant. I és que el president a l'exili va prometre tornar a Catalunya en una investidura si aconseguia una majoria que el pogués investir a la cambra catalana. Amb aquests resultats, Puigdemont compliria el seu compromís efectuat a Elna.
Enquestes eleccions de Catalunya 2024: qui guanyarà el 12 de maig? Així van els sondejos
ERC haurà de triar entre un tripartit o un govern independentista
Un altre escenari que s'obre, però, és el d'un tripartit entre PSC, ERC i Comuns Sumar. La candidatura de Jéssica Albiach s'enfonsaria fins als cinc diputats, i esdevindria el grup parlamentari més petit. Tanmateix, la suma d'aquests tres partits fa 71 diputats, tres més que la majoria absoluta. Per tant, Esquerra Republicana tindria la clau de la governabilitat, ja que hauria de triar entre un govern independentista encapçalat per Junts i Carles Puigdemont o un govern d'esquerres encapçalat per Salvador Illa.
En canvi, el Partit Popular veuria millorats clarament els seus resultats de fa tres anys. La llista d'Alejandro Fernández sumaria 12 diputats i quadruplicaria els tres escons del 2021. Això seria a costa de Ciutadans, que desapareix del mapa. L'independentisme, tanmateix, tindria una fuga de vots cap a Aliança Catalana, que no quedaria lluny d'entrar al Parlament de Catalunya, amb el 2,2% dels suports (en cal un 3%). Vox repetiria el mateix resultat d'11 diputats.
Junts guanya a Girona i Lleida
Pel que fa a les divisions comarcals, Junts+ Puigdemont per Catalunya encapçalaria la vegueria de Girona, i mantindria, així, el seu bastió principal. A més a més, els de Carles Puigdemont esdevindrien primera força a les comarques de Lleida, on superarien Esquerra Republicana. El PSC, en canvi, guanya per golejada a les comarques barcelonines, amb una diferència de deu diputats respecte a Junts, i es manté com a primera força a Tarragona, tot i que Junts i ERC hi empaten a deu diputats.