La irrupció de Xavier Trias a les eleccions de Barcelona ha sacsejat aquesta setmana l'escenari de Junts. I no només a la capital catalana, on aquest partit havia quedat despenjat de la cursa al consistori amb la inesperada marxa de la candidata escollida a primàries, Elsa Artadi. La ciutat de Barcelona és l'epicentre que marca el ritme del debat de les municipals a Catalunya, és la que arrossega el flux informatiu de manera molt majoritària i arrenglera la posició de sortida dels partits a la batalla electoral. Disposar d'un cartell important a la plaça Sant Jaume és, per tant, essencial. Alcaldes i alcaldables no amaguen que després de la polseguera per la decisió de Junts d'abandonar el Govern de Pere Aragonès, el retorn a la primera línia de Trias, de 76 anys, exalcalde i exconseller de Presidència i de Salut de Jordi Pujol, s'ha convertit en un autèntic revulsiu.
"A Barcelona, l'aparició de Trias situa Junts entre les forces guanyadores i això actuarà com una onada", sintetitza un dirigent d'aquesta formació, que diagnostica que l'entrada en escena del candidat ha reequilibrat forces a la capital catalana i ha permès a Junts no només tornar a competir amb PSC, ERC i comuns, sinó també fer-ho "amb possibilitat de ser el més votat".
Dobla resultats
Aquest mes de setembre una enquesta de la patronal Foment del Treball situava Trias com el candidat més ben valorat entre els ciutadans, empatat amb el republicà Ernest Maragall, amb un 4,4 sobre 10. Segons aquesta enquesta, les expectatives de Junts s'havien doblat davant la possibilitat que l'exalcalde tornés a encapçalar la candidatura. Si una enquesta de ElNacional atorgava a Junts el mes de maig, poc després de la marxa d'Artadi, entre 4 i 5 regidors, el sondeig de Foment, fet a finals de setembre, quan tot just s'havia apuntat la disposició de Trias a ser candidat, n'hi atorgava entre 8 i 9. Segons aquesta enquesta, el PSC apareixia com a força guanyadora (11-12 regidors), seguit de Maragall (10-11) i de l'actual alcaldessa Ada Colau (9-10). A la seu de Junts no hi ha cap dubte que la confirmació aquest dilluns de la candidatura haurà reequilibrat l'escenari.
Aquest efecte, segons fonts del partit, va molt més enllà de la ciutat, amb especial incidència a l'àrea metropolitana. "Si Barcelona va bé, va molt bé a l'àrea metropolitana, primeres i segones corones", subratlla un dirigent proper a l'exalcalde que recorda que el 2011, quan Trias va aconseguir la victòria al consistori sota les sigles de CiU, va ser també el primer i únic cop en què aquest espai ha aconseguit presidir la diputació de Barcelona, i la convocatòria de municipals en què CiU va aconseguir millors resultats a la primera i la segona conurbació de la capital.
Aquells comicis es van celebrar mig any després de les eleccions al Parlament en què Artur Mas va aconseguir arribar a la presidència de la Generalitat, després del desgast que van representar per a les forces d'esquerra els dos tripartits. A aquelles municipals CiU va aconseguir la victòria a consistoris que fins aleshores li havien estat vedats com Girona, de la mà de Carles Puigdemont. Això no obstant, quatre anys més tard, el 2015, Trias no va resistir l'empenta d'Ada Colau, que es va situar com la força més votada a Barcelona, tot i que CiU va guanyar de nou les eleccions a nivell de Catalunya, però amb un fort creixement d'ERC. El 2019, a les darreres municipals, els republicans van aconseguir, per primer cop, ser la força més votada a Catalunya. Aquelles van ser les primeres eleccions en què ja no va concórrer CiU sinó les sigles de Junts.
Reclam
D'altra banda, el desembarcament de Trias es produeix dos mesos després que Junts abandonés l'executiu d'Aragonès, amb la divisió interna que això va provocar i l'impacte damunt la imatge d'un partit que ha fet permanentment bandera de la seva vocació de govern. La decisió de sortir de l'executiu va caure com un cubell d'aigua freda damunt de molts dels candidats i responsables territorials, que no van amagar el seu malestar en el consell nacional que el partit va celebrar pocs dies després. A més, va generar inquietud entre candidats independents als qual Junts intenta fitxar per a les seves llistes. Fonts del partit es mostren convençuts que la decisió de Trias pot servir per contrarestar aquella situació i recuperar el perfil de gestió de Junts. En aquest sentit hauria de contribuir també la intensificació de l'activitat al territori de dirigents com l'exconseller Jaume Giró o l'exconsellera Victòria Alsina.
De moment, l'expectació que ha aixecat el retorn del veterà dirigent l'ha convertit en un autèntic reclam, cobejat per molts dels alcaldables, que demanen la seva presència als actes de presentació de les seves candidatures. Ja abans de confirmar que concorrerà als comicis, Trias ha participat els darrers dies a la presentació dels candidats de Granollers, El Prat de Llobregat o Mataró, entre d'altres, però la confirmació de la seva disposició a encapçalar la candidatura no ha fet més que multiplicar les peticions que rep el seu equip, que es declara desbordat i incapaç d'atendre-les totes.
Trias blinda la llista
Conscient d'aquesta situació, Trias ha aprofitat les seves cartes i ha imposat les seves condicions. D'entrada, ha deixat clar que per comparèixer a aquests comicis ha de tenir mans lliures per confeccionar la llista i que aquesta ha de tenir un perfil "potent" i professional, lluny d'equilibris de partit. Situarà en les primeres posicions Neus Munté i Jordi Martí, com ja va avançar aquest dijous en una entrevista a ElNacional, als quals vol reconèixer la feina feta fins ara al consistori, però completarà la llista amb alguns dels primers espases de Junts, com l'exconsellera Victòria Alsina, l'exconseller i expresident del Port de Barcelona Damià Calvet -que a les darreres eleccions va disputar a Laura Borràs la candidatura al Parlament- i l'economista i exconseller Ramon Tremosa. El vicepresident del partit i portaveu Josep Rius, és un altre dels noms que hauria apuntat la disponibilitat a participar a la llista. La regidora Francina Vila o el també regidor i responsable de la Federació de Barcelona, Joan Rodríguez, també hi tindran cabuda, segons fonts del seu entorn.
Per contra, el candidat ha mostrat absoluta indiferència pels equilibris interns entre les diferents sensibilitats de la formació que han viscut en permanent tensió des que el darrer congrés va optar per una bicefàlia de Laura Borràs i Jordi Turull. De fet, Trias no ha tingut inconvenient a donar un cop de porta a un destacat dirigent de les files de Laura Borràs com Jaume Alonso Cuevillas, del qual s'ha limitat a assegurar públicament que no pot anar a la seva llista. "Perquè és gent que en ocasions aspira a ser el número 1. Jo necessito gent que entengui que el número 1 ja està. Soc jo el número 1", assegurava aquest dimarts Trias en una entrevista a RNE.
Equip i campanya
Trias tindrà el seu propi comitè de campanya, que dirigirà Jordi Martí. El partit accepta que doni a la seva campanya "l'enfoc que vulgui", segons un membre de l'executiva. El candidat té intenció que la seva marca personal passi per davant de la imatge de Junts, la qual cosa no preocupa al partit que admet que el seu candidat a Barcelona té més capacitat de "sumar i eixamplar" que la formació. Per tant, tindrà com en anteriors ocasions la seva campanya, amb imatge, eslògan i cartelleria pròpia.
També el seu perfil ideològic. El candidat no ha amagat públicament les crítiques a alguns dels moviments que ha protagonitzat Junts, com la decisió de sortir del Govern, i alhora no té problema en reivindicar l'esperit de Convergència. Defensa el seu propi perfil ideològic que defineix com a socialdemòcrata, "un espai entre el centre dreta i el centre esquerra, que és sobiranista, i que té molt clar que es mou a base d’un gran concepte social, però al mateix temps una gran col·laboració públic-privada", segons explica ell mateix.
De moment, l'equip de Trias es declara satisfet per l'impacte que ha generat el definitiu aterratge a la precampanya de les municipals. Asseguren que no tenen pressa per fer la campanya, que el candidat és prou conegut, igual com és coneguda i valorada la feina que va dur a terme a l'Ajuntament. El candidat, que podria ja quedar confirmat la setmana vinent després que aquest dijous Junts va posar en marxa el procés de primàries, ha deixat clar que el desgast que Colau pateix després de dues legislatures amb gestions polèmiques en qüestions clau com la seguretat o l'organització i la neteja de la ciutat, seran un dels seus cavalls de batalla.
De moment, Trias es deixa estimar. Mentre el partit ha decidit encomanar-se a l'anomenat efecte Trias per aixecar unes expectatives que fins aquest dilluns a la nit apareixien molt més grises i que, a parer dels estrategues de la formació, han experimentat un tomb radical.