"Ingovernable" és com ha titllat el Partit Popular l'escenari que deixen les eleccions del 20D a Espanya. El PP és la força més votada, amb 123 escons, que no obstant, li farien trontollar la possibilitat de revalidar el seu govern. Al potencial soci, Ciutadans, li ha caigut la màscara, i algun diputat. De les xifres que a l'inici de campanya els situaven com a segona força, ara li queden 40 seients, insuficients per formar govern amb Rajoy –la majoria absoluta s'assoleix amb 175, i ells en sumen 163–. Aquesta, una investidura a què Albert Rivera pretenia abstenir-se i que avui sembla haver perdut el sentit.
Però si un fet és clar per a Podemos, és que el tornisme s'ha acabat. Tant Íñigo Errejón com Pablo Iglesias posaven ahir èmfasi en què el canvi ha arribat a Espanya i caldrà pactar. No s'equivocaven. El PSOE ha aconseguit el seu pitjor resultat en democràcia, 90 seients, per sota dels 110 diputats d'Alfredo Pérez Rubalcaba del 2011. Si bé, el seu secretari de Comunicació, César Luena, ha assegurat veure Pedro Sánchez com a president. Aquesta és una possibilitat a què no semblen disposats a renunciar a Ferraz.
Podemos, PSOE i els nacionalistes
Amb 69 diputats, Pablo bé podria ser pinça de pacte amb els socialistes –en un total de 159 sients– sumant els diputats dels nacionalistes. Esquerra Republicana de Catalunya ha aconseguit 9 escons històrics que podria aportar, junt amb els 8 de Democràcia i Llibertat. Amb un total de 176 escons s'arribaria a l'absoluta.De fet, Alfred Bosch ha assegurat que, donat el supòsit, el seu objectiu no és ajudar Espanya a formar un govern, si bé, demanaria a Iglesias que "acomplís la seva promesa de celebrar un referèndum a Catalunya". Al seu torn, Pablo es proclamava en la seva compareixença com a únics de "liderar la pluralitat i l'acord territorial" a Espanya.
A més, Iglesias ha insistit en la necessitat de convertir en qüestions socials, com ara els desnonaments, en una prioritat. Sembla que de forma indirecta, alguns ja comencen a insinuar-se com a parelles de ball capaces de treure el PSOE a la pista.
La "gran aliança"
Tanmateix, alguns podrien haver vist en la felicitació de Sánchez a Rajoy, en el seu discurs d'ahir al vespre, una mà estesa "al diàleg". Aquesta podria passar per no tancar la possibilitat d'aproximar posicions amb el PP, i formar una gran aliança entre la parella del vell bipartidisme. Al seu torn, Rajoy, que ha perdut 63 escons respecte de 2011, assegura que com a llista més votada "formarà govern estable".Però de subscriure una coalició PP-PSOE, el segon podria trobar la seva mort política. Els 213 escons que sumarien, no compensarien a Sánchez l'estocada de ser considerat, un cop més, com un partit que vira cap a la dreta i que no es distingeix dels populars. El precedent és la reforma de l'article 135 de la Constitució, que limita el sostre de dèficit de l'Estat, deixant escàs marge a programes socials. Aquest va ser aprovat amb el suport de PP i PSOE el 2011.
Populars i Ciudadanos
Afirmava fa uns dies Albert Rivera, que no entraria a formar part d'un govern "de perdedors". Si bé, s'abstendrien perquè guanyés la primera força, que aleshores era el PP, previsiblement. Però amb els escons damunt de la taula, l'opció ja no seria viable, ni imaginable. C's i PP a hores d'ara no sumen majoria absoluta, només 163 seients, i seria díficil pensar que les forces nacionalistes com ERC, DiL o PNV (6), EH Bildu (2) els donessin suport.El clima Ciudadanos és de queixa cap a un sistema electoral que "distorsiona" la possibilitat d'entrada de les noves forces polítiques, més minoritàries. Ho remarcaven el secretari de comunicació, Fernando de Páramo, alhora que la presidenta de C's a Catalunya, Inés Arrimadas. De fet, Albert ha comparescut per fer un discurs de guanyador, amb un posat desencaixat, tot i ser conscient que han punxat les expectatives que venien generant.
https://twitter.com/Albert_Rivera/status/677860176343515136
Províncies i participació
El mapa d'Espanya queda blau popular, a exepció de Jaén, Córdova, Sevilla, Badajoz, Cadis, Huelva, que romanen a mans del PSOE. A Girona i Lleida s'imposa Democràcia i Llibertat, i a Barcelona i Tarragona, En Comú Podem. A Navarra, guanya Unión del Pueblo Navarro-PP, i a Biscaia, PNB. A Álaba i Guipúscoa la primera força és Podemos-Ahal Dugu. Al seu torn, la participació ha estat del 73%, és a dir, quatre punts més que al 2011.Així, sembla que el ball de màscares ha començat a Espanya, i seran les melodies de les afinitats polítiques, seguides del compàs d'evitar la penyora dels ciutadans, les que marcaran les aliances d'avui en endavant.