El Cercle d’Economia s’ha pronunciat finalment sobre el 27-S. No ha estat fàcil. El document s’esperava dilluns i ha necessitat dos dies més de cuina. El text final, que fixa una posició d’aquesta entitat en relació als comicis, estableix que una victòria clara de les formacions polítiques que aposten per la independència “obligaria els poders públics a trobar una via legal i acordada que permetés celebrar una consulta específica”.
La declaració és resultat d’un intens debat intern de l’entitat que presideix Antón Costas. Tan intens que va obligar a refer de dalt a baix la proposta inicial que el mateix Costas havia plantejat als membres de la Junta (l'esborrany i el document final es poden llegir a sota d'aquesta crònica).
El títol de l'esborrany era Davant les pròximes eleccions del 27-S: en defensa de la dignitat de la política. L’encapçalament definitiu queda: Després de les eleccions del 27-S: Diàleg, acord i reforma.
A partir d’aquí, tot el text s’ha vist matisat i retallat fins a canviar radicalment el seu esperit.
Les diferències
Tot i que la campanya del 27S està registrant una inusual presència de pronunciaments del món econòmic i empresarial, el document del Cercle ha irromput amb força en els discursos de campanya i amb sorpresa pel to moderat i transversal d’un text que s’esperava molt més contundent.
Originàriament el punt primer sentenciava: “el 27 S se celebren unes eleccions, no un referèndum o un plebiscit”. Aquesta afirmació ha desaparegut. També s’ha eliminat l’avís –i crítica directa a la candidatura de Junts pel Sí- de que els ciutadans han de conèixer “amb certesa i transparència a qui voten per presidir el govern i quines polítiques recolzen”.
“Una declaració d’independència en aquestes circumstàncies seria un brindis al sol”, era una altra de les afirmacions que ha desaparegut, igual com la sentència que “ningú té dret a parlar en nom de "els catalans”.
I què diu el text final? Doncs que “qualsevol canvi estructural -i la independència en seria la màxima expressió- requereix una majoria qualificada que en cap cas pot desprendre’s d’unes eleccions com aquestes, sinó de la legitimitat d’una consulta legal, acordada i ben informada”. En aquest sentit deixa ben clar el rebuig a “decisions unilaterals que puguin posar en risc el principi de legalitat i la pertinença a les institucions europees i a l’euro”.
Alhora adverteix que si el 27-S donés majoria a les forces no independentistes això no es podria interpretar en el sentit que la societat catalana és partidària de l’statu quo. “A Catalunya existeix un desig àmpliament majoritari de millora de l’autogovern, de canvi del model de finançament i de reconeixement polític de la seva personalitat”.
El Cercle no estalvia tampoc les crítiques al que descriu com “el quietisme i la resistència al canvi” de l’actual govern espanyol, per la qual cosa s’apunta que les eleccions catalanes i les espanyoles de desembre obren una nova finestra al diàleg.
En tot moment, el document insisteix que “l’objectiu prioritari ha de ser reconciliar el principi de legalitat de l’Estat de dret amb el principi democràtic”.
"Solució bona"
Les reaccions de les caravanes electorals són prou simptomàtiques de com ha caigut el text en la campanya. El President de la Generalitat i número 4 de Junts pel Sí, Artur Mas, coincideix amb el Cercle: la “solució bona” és un “referèndum acordat i vinculant”, mentre que el candidat del PP, Xavier Garcia Albiol, rebutja la consulta, amb l’argument que no és possible parlar “amb els que volen trencar Catalunya de la resta d’Espanya”.
La candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, valora que la declaració suposa "un revés a Mas", mentre que Unió i el PSC van celebrar la idea d’un acord per a la consulta que atorga una mica d’aire a la seva tercera via.
Esborrany del Document del Cercle d'Economia sobre les eleccions del 27-S:
Document Final del Cercle d'Economia sobre les eleccions del 27-S:
