El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, no vol renovar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, que en breu cobrirà cinc anys de mandat. Lesmes, que proposarà el relleu en el proper plenari del Consell, pensa per al càrrec en la magistrada Maria Eugènia Alegret, membre de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura.
Aquesta renovació s’emmarca en el malestar en altes esferes de Madrid per la lentitud i laxitud amb què s’instrueix la querella per la consulta del 9-N contra el president de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per la suposada comissió de quatre delictes: desobediència greu, prevaricació, malversació de cabals públics i usurpació de funcions en el procés participatiu del 9-N.
Amb aquest canvi, Lesmes vol esperonar el TSJC per tal que decideixi amb celeritat si imputa o no Mas i els consellers, després de les eleccions del 27-S i abans dels comicis espanyols.
De fet, el 23 de juliol, en el lliurament dels despatxos de la nova promoció de jutges a Barcelona, Lesmes va cridar a part Gimeno i el va renyar, perquè la instrucció de la querella no havia avançat substancialment, tot i que la fiscalia de Barcelona l’havia interposat feia ja set mesos.
La mala maror entre la màxima instància judicial a Catalunya i el Consell vénen de lluny. S’ha fet evident en les topades sobre l’aplicació de les sentències del Tribunal Suprem que retallaven la immersió lingüística, de les quals el PP i Ciutadans n’han fet bandera, o la instrucció de diversos casos de corrupció, que no s’han tractat amb prou rapidesa des del punt de vista de Madrid.
Alegret, sobre la taula
Maria Eugència Alegret, l'alternativa en què pensa Lesmes, ja va exercir la Presidència del TSJC des del juliol del 2004 fins a l’octubre del 2010. Substituïa Guillem Vidal i era la primera presidenta del TSJC. En acabar el seu primer mandat al capdavant de la judicatura catalana, el Consell estava absolutament dividit en dos bàndols, segons l'adscripció dels seus membres a una o altra associació professional. Aquesta fractura era la causa de l'acumulació i el bloqueig de diverses renovacions jurisdiccionals, entre d'altres la d'Alegret.
Aquesta situació va obligar Alegret a estar en funcions durant mesos. El seu relleu, com el que ara planteja Lesmes amb Gimeno, va trencar el costum del Consell de renovar com a mínim un mandat –duren cinc anys– els presidents dels tribunals superiors de justícia que l’han exercit correctament i ho sol·liciten, com era el cas d'Alegret.
Finalment, l’octubre del 2010, es va arribar a un acord entre els sectors progressistes i conservadors en els nomenaments de diversos tribunals superiors. En el joc d’equilibris entre les associacions judicials espanyoles, els conservadors, però, van deixar caure la plaça de Catalunya en favor dels progressistes a canvi d'alguna altra. Gimeno, membre de l’associació progressista Jueces para la Democràcia, va ser l’escollit per al TSJC per tretze vots contra els set que va obtenir Alegret. Hi va haver un vot en blanc.
Alegret, tot i pertànyer al sector conservador, és considerada una magistrada rigorosa i no desperta gaires reticències entre el sector progressista de la magistratura.
La Generalitat, que públicament no s’ha pronunciat sobre el canvi, veu amb bons ulls el desig de Gimeno de renovar el mandat.
Abans de novembre
La decisió de canviar Gimeno l’han de prendre els vint vocals del Consell abans del mes de novembre. Han de renovar o canviar els presidents dels TSJ d'Andalusia, de Castella-la Manxa, Castella i Lleó i el País Valencià.
Aquest plenari, format el desembre de 2013, és de majoria conservadora. Lesmes encara la va reforçar més en renovar a principis d'any el veritable comandament de la institució, la Comissió Permanent del CGPJ, formada per cinc membres i el president. Va nomenar la vocal Núria Díaz Abad, proposada pel PP, per substituir la catalana Mercè Pigem, que havia dimitit després que la seva germana fos enxampada traient d’Andorra més diners dels permesos sense declarar.
L’elecció de Díaz va aixecar crítiques dels vocals progressistes. Les seves candidates, Pilar Sepúlveda i Roser Bachs, es van quedar fora del nucli de poder del CGPJ. Ara, aquest nucli el formen els conservadors Núria Díaz Abad, Juan Manuel Fernández i Gerardo Martínez Tristán, a més de Lesmes, i els progressistes, Mar Cabrejas i Álvaro Cuesta. Una situació que li garanteix que els seus propòsits arribin a bon port.
Aquesta és la segona topada pel 9-N que acaba amb un canvi en la jerarquia del món judicial. Martín Rodríguez Sol va ser destituït el 30 de juny del 2013 com a fiscal en cap de Catalunya per defensar una consulta dins la legalitat. El fiscal català va ser rellevat per José María Romero de Tejada, que va signar la querella contra Mas. Actualment, Rodríguez Sol es presenta com a número dos de la llista d’UDC a les properes eleccions catalanes del 27 de setembre.
Els cessaments no van acabar amb Rodríguez Sol. El 18 de desembre del 2014, Eduardo Torres-Dulce va presentar la seva dimissió com a fiscal general de l’Estat per discrepàncies amb la presentació de la querella contra Artur Mas pel 9-N.
Amb informació de Maria Macià i Antoni Maria Piqué