La batalla per evitar que Podemos tingui quatre grups parlamentaris (Podemos, En Marea, En Comú Podem i Compromís) continua i aguditza el distanciament entre la formació de Pablo Iglesias i Ciutadans, que no vol la formació lila en un govern ni en pintura.
El partit d'Albert Rivera critica que, després de fer campanya conjunta, tenir programes en comú i proclamar-se tercera força al Congrés sumant els resultats, les quatre llistes vulguin anar per separat al Congrés i en canvi concorrin a la mesa conjuntament.
Això comportaria que rebessin quatre subvencions de 28.597,08 euros (114.388,32 en total), com decreta el règim econòmic dels diputats, i no pas una, i que tinguessin més torns de paraules a les comissions i als plens.
"El Congrés no es pot convertir en una cambra territorial dels partits", ha dit Rivera.
"Deures fets"
Els diputats de En Marea (confluència gallega entre Anova, Podemos, Izquierda Unida i amb el suport de les marees) han subratllat avui el seu dret a tenir grup parlamentari al Congrés, per haver aconseguit el percentatge de vots i els escons necessaris, i han advertit que "no hi entra altra opció".
La diputada d'aquest grup, Alexandra Fernández, ha assenyalat que En Marea "va fer els deures" el 20 de desembre, ja que van aconseguir superar els requisits per formar grup parlamentari: ser com a mínim cinc diputats (van obtenir-ne sis) i obtenir un quinze per cent dels vots a cadascuna de les províncies a què van concórrer (en el seu cas, les quatre circumscripcions gallegues).
El mateix passa amb En Comú Podem i Compromís, amb 12 i 9 diputats respectivament, i més d'un quinze per cent a totes les circumscripcions on es presentaven (en el cas d'ECP, a la circumscripció de Lleida van arribar-hi per ben poc; i en el de Compromís el van superar folgadament amb més d'un 20% tant a València, com a Alacant, com a Castelló).
Veto a la mesa
Ciutadans, però, s'agafa a l'article 23.2 del reglament del Congrés, en el qual es diu que, encara que reuneixin els requisits anteriors, no poden constituir grup parlamentari separat els diputats que pertanyin a un sol partit o que no s'hagin enfrontat davant de l'electorat en campanya.
Això és susceptible d'interpretació per part de la mesa, que és qui decideix. Per això serà cabdal la composició d'aquest òrgan, com va passar al Parlament on Junts pel Sí necessitava majoria de la Mesa per fer passar les iniciatives relacionades amb el procés. Ciutadans ja ha anunciat que hi votarà en contra.
És poc probable que el PP permeti que En Comú Podem, un partit favorable al referèndum a Catalunya, tingui autonomia al Congrés. De fet, el 2011 va vetar, amb la seva majoria absoluta a la mesa, que el partit abertzale Amaiur tingués grup parlamentari propi. De fet, el portaveu del PP, Rafael Hernando, va mostrar el seu total rebuig a la idea, assegurant que "pretén un frau de llei clar". Els populars defensen tenir majoria a la mesa.
El PSOE i Convergència i Unió es van abstenir el 2011, al·legant manca de rigor jurídic en la decisió dels populars.
Abstenció el 2011
La decisió del PSOE estarà condicionada –com passa cada cop que es constitueixen els òrgans legislatius– per acords previs. I el fet que necessiti a Podemos –però també a Ciutadans– per formar la "gran coalició" que ha anunciat, complica aquesta resolució.
A més, Albert Rivera ha recordat a la primera roda de premsa després de la constitució del seu grup que els socialistes sempre s'han mostrat contraris que el PSC, un partit independent del PSOE, tingui un grup propi al Congrés. "Seria paradoxal que Pedro Sánchez ho permetés a Podemos", ha dit.
Les conseqüències de no tenir grup serien importants per a l'autonomia d'En Comú Podem i la resta de confluències: podria acabar sotmès a la lògica parlamentària del PSC dins del grup socialista. Ara bé, En Comú Podem, tot i no tenir temps d'intervenció ni recursos propis, poden, si així ho pacten amb Podem, tenir disciplina de vot pròpia.
Foto de portada: Xavier Domènech atén els mitjans de comunicació abans d'entrar al Congrés a recollir la seva credencial de diputat.