La irrupció en el cas 9N de l'exconseller de la Presidència Francesc Homs fa que la consulta pugui acabar saltant a Madrid al mateix temps de fer el judici. Homs és diputat de Democràcia i Llibertat al Congrés i, per tant, aforat. La seva nova situació política fa que no el pugui investigar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El jutge que investiga el 9N des de Barcelona ha de decidir si inclou Homs en la mateixa peça que l'expresident Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, o bé n'obre una de separada. Si n'acaben sent dues, Mas, Ortega i Rigau els jutjaran a Catalunya i s'estalviaran anar a Madrid.
La Fiscalia veu prou indicis com per asseure Mas al banc dels acusats. En el seu escrit acusa l'expresident de "desatendre el mandat del Tribunal Constitucional", que havia suspès la consulta. Els fiscals Francesc Bañeres i Emilio Sánchez Ulled remarquen que l'expresident va convocar el 9N per voluntat pròpia i intencionadament, tot i que sabia que estava prohibit. Acusen Mas de donar les ordres a tots els departaments de la Generalitat necessaris per fer la consulta i de sortir en roda de premsa per reaccionar contra l'ordre de suspensió del Tribunal Constitucional.
A la vicepresidenta Joana Ortega la fan responsable d'assumir el control públic i la coordinació de tots els preparatius. I a Rigau, de convèncer a tots els directors dels instituts de Catalunya perquè obrissin els centres. També l'acusen de comprar 6.695 ordinadors portàtils per a les meses. La fiscalia creu que sense la seva actuació i sense tots els recursos públics, no s'hagués pogut fer el 9N. Homs, en canvi, apareix com a signant d'una carta a l'empresa T-SYSTEMS ratificant que la consulta tirava endavant perquè tinguessin a punt els tres programes informàtics que feien falta.
Això pot fer que el jutge instructor de la sala Civil i Penal del TSCJ, Joan Manel Abril, acabi decidint quedar-se el cas i enviar a Madrid només Francesc Homs. Abril té la instrucció pràcticament acabada. Els que el coneixen no el consideren un jutge gaire conservador, i és dels pocs que passeja per l'Audiència de Barcelona fent servir el Whatsapp. Un fet rellevant, tenint en compte que alguns dels magistrats encara no fan servir ni el correu electrònic. Un cop el jutge del 9N prengui una decisió, enviarà un escrit al Tribunal Suprem i l'alt tribunal dirà si ho veu oportú. L'última paraula la tindrà el Suprem.