El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha descartat decretar la nul·litat de les actuacions relacionades amb els tretze membres dels Comitès de la Defensa de la República (CDR) processats per pertinença a organització terrorista i que havien sol·licitat sis dels acusats. El titular del jutjat central d'instrucció número 6 desestima el recurs de reforma interposat per la defensa de Xavier Duch deixant clar que la seva "denegació no genera als processats cap indefensió". L'operació Judes continua.
A finals de setembre els acusats van presentar el recurs. Eren els escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels tretze encausats. Els advocats d'Alerta Solidària asseguren que han detectat incidències, la darrera, l'existència d'una causa secreta de l'operació Judes d'on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats i a la qual la defensa no hi ha tingut accés.
El lletrat havia al·legat precisament indefensió després que el magistrat incorporés a la causa les diligències prèvies 104/17, "que es troben en tramitació i declarades secretes". En aquest sentit, el magistrat nega aquesta "suposada indefensió", que, al seu judici, "no es presenta materialment tal com és d'exigència constitucional". En concret, la representació dels processats Esther García Canet, Germinal Tomás, Queralt Casoliva, Jordi Ros, Sonia Pascual i Rafael Joaquín Delgado havien sol·licitat la nul·litat assegurant que s'havia "ocultat l'existència i contingut dels procediments d'instrucció en què els ara processats estaven sent investigats".
Sobre impedir el dret de defensa
"Se'ns ha privat d'accedir-hi i participar-hi, impedint tot exercici del dret de defensa i buidant de tot contingut formal i material l'article 24 de la Constitució espanyola", recullen els escrits. Tanmateix, García-Castellón afirma que "des que s'incoa el present procediment", encara que reconeix que té "origen en un altre d'anterior, els processats tenen a la seva disposició tot el material d'investigació acumulat des d'aleshores". "Que és l'únic que les acusacions podran utilitzar, i no un altre que es trobi fora del procediment", recorda.
Moment en què van presentar el recurs per indefensió - ACN
I pel que fa a les diligències anteriors a la incoació d'aquest procediment, el magistrat insisteix que en l'ordre de processament dictada el passat 14 de setembre, "a més d'oferir-se als investigats una prolixa descripció dels fets que se'ls atribueix, es va sol·licitar la incorporació del testimoni de les peticions policials, resolucions judicials i les transcripcions i documents que van donar lloc les diligències d'investigació telemàtiques".
Per tot això, García-Castellón reconeix que "no es comprèn quina indefensió pot generar el sol·licitant que no s'incorporin altres diligències d'investigació que no l'afecten, i menys encara, fins i tot posteriors a la incoació del present procediment". Això és el que porta el jutge a desestimar el recurs de reforma interposat per "la precipitada representació processal" recordant que "són només les diligències" incorporades a la causa "les que podran ser utilitzades en contra d'ells i en les quals podran trobar també les defenses les seves possibilitats d'al·legacions exculpatòries". "Per la qual cosa, manca de sentit la incorporació de diligències que no els afecten", rebla.
El magistrat ha pres aquesta decisió avalant el criteri de la Fiscalia, que s'oposava de la mateixa manera a la nul·litat de la causa. També el de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), com consta en un escrit presentat per Fuster-Fabra Abogados.
L'"operació Judes"
García-Castellón va processar el mes de setembre passat per pertinença a organització terrorista els 13 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats a l'operació Judes. A més, a nou d'ells els va imputar tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. El jutge va considerar que aquest grup formava dins dels CDR el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.
La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment entregats a "la causa" per encarregar-los "les accions més sensibles, que requereixen un plus de compromís i professionalitat". Segons l'ordre de processament, els membres de l'ERT han tingut participació activa en algunes de "les accions més contundents" que han dut a terme els CDR fins ara, com tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o vessar oli en el tram de la C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava als condemnats pel procés des de la presó de Lledoners a Madrid.
Organització terrorista
També tindrien plans ambiciosos. Així, haurien assumit l'encàrrec que haurien rebut del denominat "CNI català" perquè aportessin la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament de Catalunya, defensar-lo una vegada pres i romandre allà almenys una setmana. El magistrat subratllava a més que els processats haurien superat els CDR fins a configurar "una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu de la qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats a dos domicilis particulars".
A més del Parlament, tenien en el punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, com la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També estaven interessats en torres d'alta tensió, una plataforma fotovoltaica, gasolineres de Repsol i un centre logístic d'Amazon a Martorelles.