Malgrat que a l'Audiència Nacional ja ha començat el judici contra José Manuel Villarejo pel cas Tàndem, hi ha una de les operacions de l'excomissari que, de moment, no està sent investigada a cap peça. Es tracta de la coneguda com a Operació Catalunya. Segons ha decidit el jutge Manuel García Castellón, que ha rebutjat la personació de Jordi Pujol Ferrusola com a acusació particular, aquesta no es pot investigar, ja que les evidències que apareixen en el sumari sobre la participació del comissari en l'esmentada operació responen a tasques de "captació d'informació" sobre presumpta corrupció al país, una feina que li havien assignat els seus superiors.

Així, segons defensa el jutge García Castellón i recull eldiario.es, la tasca que duc a terme el llavors policia en el marc de l'Operació Catalunya no té res a veure a la d'aquells dossiers per a tercers que el comissari elaborava, utilitzant la seva condició laboral a canvi d'elevades quantitats de diners. Amb tot, en la macrocausa Tàndem, també s'hi inclouen altres operacions del comissari per les quals aquest no va cobrar i que s'emmarquen de la mateixa manera en la presumpta utilització de la Policia per atacar adversaris polítics. Per exemple, en el cas Dina o en el cas Kitchen, amb l'espionatge a l'extresorer Luís Bárcenas.

Sense indicis

A començaments d'aquest any, la Fiscalia Anticorrupció ja es va negar a investigar aquesta trama parapolicial, l'operatiu presumptament maquinat des del ministeri de l'Interior espanyol per crear proves falses per incriminar polítics independentistes i destapat per Villarejo.

Segons creia la Fiscalia, i en el que ara es basa el jutge Castellón, no hi ha indicis que puguin portar a considerar que realment s'hagués ordit un operatiu il·legal contra dirigents sobiranistes catalans durant el mandat en el ministeri de Jorge Fernández Díaz i amb Mariano Rajoy com a president del govern espanyol, iniciada el 2012. El ministeri públic va assegurar aquest mes de febrer que entre tot el material decomissat a Villarejo en els registres al seu domicili i despatxos no s'ha trobat cap prova d'un operatiu denominat específicament 'Operació Catalunya', ni s'haurien trobat indicis de l'existència de cap pla per dur a terme operacions il·legals contra els polítics independentistes.

D'aquesta manera, la Fiscalia, com el jutge, creia no hi ha semblances entre les operacions Catalunya i Kitchen, encara que el novembre del 2017, la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia va trobar una sèrie d'àudios referents als Pujol i també documentació respecte a altres dirigents polítics catalans, entre els quals Artur Mas en l'època que va ser president de la Generalitat.

Desclassificar documents

D'altra banda, les defenses de Jordi Pujol i dels seus set fills han demanat a l'Audiència Nacional de desclassificar tots els documents relacionats amb les maniobres parapolicials d'Interior del govern de Rajoy contra els seus adversaris polítics i que els seus responsables declarin en la vista com a testimonis. Per exemple, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola va sol·licitar la personació en el cas Villarejo el 20 de febrer de 2020, abans de la crisi del coronavirus. Set mesos després va insistir, ja que no havia rebut resposta. Llavors, va ordenar a la Unitat d'Assumptes Interns que elaborés un informe sobre les evidències que hi pogués haver en la causa sobre una sèrie de delictes comesos per Villarejo contra el fill major del president.

En la imatge principal, Villarejo arribant a l'Audiència Nacional / Europa Press